Recerca per a la Pau al Batxillerat
Recursos per a Recursos per a la recerca de batxillerat en temes de pau i de violència
Música i totalitarisme
12 gener 2012
by ngonzalez
Sigui com instrument de repressió o de manipulació, la relació dels règims totalitaris amb la música demostra sempre la seva gran influència sobre la vida de les persones.
Es pot fer recerca sobre la relació amb la música d’un determinat règim totalitari o bé analitzar similituds i diferències en la música dels règims totalitaris del segle XX.
Un recurs per iniciar la recerca:
Consum responsable de roba
2 novembre 2011
La majoria de la roba que es ven actualment al nostre país ha estat produïda a l’altra banda del món, als països del sud-est asiàtic, en precàries condicions de treball.
Com es poden vendre samarretes, mitjons i d’altres peces de roba per menys d’un euro? Quins són els costos de producció i distribució? Quin salari reben els treballadors i treballadores dels països productors? Com es relaciona aquest salari amb el cost de la vida en aquells països?
La recerca pot intentar recopilar les dades disponibles sobre aquestes qüestions, analitzant i contrastant els informes publicats per ONGs i organismes internacionals que han denunciat aquesta situació, així com identificant les dades que no estan disponibles i les causes d’aquestes mancances. A més de la consulta de documents, es poden entrevistar persones mobilitzades en la denúncia d’aquesta situació.
Quines alternatives de consum tenim al nostre abast per no participar d’aquesta vulneració dels drets humans? Una altra recerca consistiria en identificar botigues del propi entorn on vestir-se amb roba produïda en condicions laborals dignes. Amb aquesta informació, l’estudiant pot produir una guia de consum que pot presentar-se en un PDF o espai web.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Arriba el fred: claus per abrigar-te amb responsabilitat i consciència, per Aida Sánchez / Canalsolidari.org, 26/10/2011.
- Campanya Roba Neta
- Portal de Economía Solidaria
La rehabilitació i reinserció en el cas dels penats estrangers
8 juny 2011
Es tractaria d’elaborar un dictamen sobre les causes per les quals, en el nostre ordenament jurídic, es substitueix una pena privativa de llibertat (presó) per una mesura de seguretat orientada a reeducar i reinsertar al penat. Com afecten aquestes mesures a la població estrangera? Què succeeix amb la situació de permanença en el nostre país d’un estranger que ha estat condemnat per un delicte i està complent condemna? Com afecta a la renovació dels permissos de residència? Què succeeix en cas d’incomplir l’obligació judicial?
Un dictamen és un informe “que conté una valoració o una opinió (no una descripció) i és emés per un facultatiu o una comissió tècnica amb funcions d’assessorament o consulta” (font). Es tractaria que l’estudiant o grup d’estudiants actuessin com aquest expert o comitè d’experts per tal de generar un dictàmen sobre com el nostre ordenament jurídic possibilita o dificulta l’objectiu de reinserció en el cas de la població penada estrangera.
L’anàlisi pot centrar-se també en el cas dels menors estrangers, el més específic dels menors estrangers no acompanyats, o bé enfocar-ho a la situació de les dones estrangeres condemnades o alguna qüestió d’actualitat que generi controvèrsia.
Caldrà consultar el codi penal vigent (especialment, els títols III i IV) i d’altra bibliografia disponible, a més de la possibilitat de realitzar entrevistes amb professionals que treballin en aquest àmbit, especialment d’entitats que col·laboren amb Justícia en projectes de reinserció.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Departament de Justícia
- Ministeri de l’Interior
- Institut de Reinserció Social
- Codi Penal. Departament de Justícia, 2008 (PDF).
- Constitució Espanyola (article 25.2).
- Ley de Enjuiciamiento Criminal (PDF).
- Ley Orgánica 15/2003, de 25 de novembre (introdueix reformes en el règim d’execució de sentència).
- Grupo de Estudios de Política Criminal.
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
Règim penitenciari
7 juny 2011
Règim ordinari, tancat, obert… Què són els graus penitenciaris? Quins són els criteris de classificació d’aquests graus? Quina és l’autoritat competent per restringir la llibertat d’una persona? Quina diferència hi ha entre la pena privativa de llibertat i la pena restrictiva de llibertat? En quins casos s’aplica cadascuna? Quines són les conseqüències d’atorgar un o altre grau?
El treball pot orientar-se a través de la legislació penitenciària del nostre ordenament jurídic. D’altra banda, la informació obtinguda pot utilitzar-se per analitzar algun cas del que es conegui que ha generat polèmica.
També es pot provar de realitzar un reportatge audiovisual que il·lustri la complexitat dels diferents casos, entrevistant advocats o d’altres professionals que en puguin informar.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari
- Derecho procesal penal: El tercer grado, por Luis Carlos Pelluz Robles. En: Noticias Jurídicas.
- Documental Septiembres, de Carles Bosch.
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
Evolució dels drets humans a la Xina
7 juny 2011
Quina és la situació dels drets humans a la Xina? Quines millores s’han produït en els últims 20 anys? Quina informació ens arriba?
En relació a aquest tema, poden plantejar-se diversos treballs de recerca:
- Comparar diversos informes anuals en matèria de drets humans, analitzant la informació que proporcionen, cercant similituds i diferències. Aquesta informació pot posar-se en relació amb les observacions realitzades pel Consell de Drets Humans de l’ONU, identificant les àrees a les que aquest organisme ha atès.
- Paral·lelament, es pot fer un seguiment de les notícies en relació a la Xina durant el primer trimestre de realització de la recerca, per comprovar quina informació ens arriba en matèria de drets humans sobre aquest país.
- Comparar notícies sobre Xina en tres moments històrics diferents: un any que correspongui al període la Guerra Freda, un dels anys 90 i un de l’actualitat. En relació als drets humans, quina imatge es transmet d’aquest país en cada moment? Com ha canviat aquesta imatge?
La recerca també pot centrar-se en l’anàlisi d’àrees concretes de vulneració de drets humans: dret del treball, drets de la dona, dret del medi ambient, tortures, etc.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Declaració Universal dels Drets Humans.
- Informe Anual: El estado de los derechos humanos en el mundo. Amnistía Internacional.
- Human Rights Watch
- Consejo de Derechos Humanos de la ONU.
- Casa Asia.
- Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos de Naciones Unidas
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
Impacte de l’ordenança cívica de Barcelona
26 maig 2011
L’any 2005 s’aprova l’anomenada Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que entra en vigor l’any 2006. Amb l’objectiu de “fomentar i garantir la convivència ciutadana” a l’espai públic de la ciutat, s’aproven una sèrie de mesures que penalitzen la mendicitat o l’oferta de serveis sexuals, entre d’altres.
Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?
El primer pas de la recerca seria llegir detenidament l’ordenança i extreure’n allò important o que ens crida l’atenció. Per conèixer l’impacte que ha tingut l’ordenança, es pot recórrer a entrevistes i enquestes, principalment a tècnics d’entitats que realitzen treball social als barris més afectats per l’exclusió social.
Es pot aprofundir en la problemàtica o, simplement, donar constància de les situacions ‘injustes’ que s’hi identifiquin, que es poden plasmar en un reportatge.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Ordenança de convivència ciutadana.
- FAVB: Derogació de l’ordenança de civisme i implementació de mesures comunitàries.
- Síndica de Greuges de Barcelona (nota de premsa del 2/6/2011).
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
Drets Humans a Corea del Nord i Corea del Sud
26 maig 2011
Les relacions entre Corea del Nord y Corea del Sud han empitjorat en els últims anys, en part a causa del programa nuclear nord-coreà. La probable successió del líder Kim Jong II ha afegit un nou factor de preocupació en la zona.
Com es va dividir Corea? Quin paper van jugar els Estats Units i la Xina? Quina és la situació actual del conflicte? Com afecta el conflicte a la població? Com han evolucionat els drets humans a les dues Corees? Quins drets es vulneren actualment a un i altre país?
El treball es pot iniciar amb una primera part històrica sobre el conflicte, que serveixi de marc d’interpretació per als esdeveniments actuals. En un segon bloc, s’analitzaria la situació de la societat coreana en els dos països, des de la perspectiva dels drets humans.
Com a treball de camp, es poden entrevistar persones coreanes que es contactin a través d’entitats o al propi entorn (per exemple, a través de restaurants asiàtics).
Una altra forma d’apropar-se a aquest tema és recórrer a pel·lícules, del segle XX i actuals, que es situïn a Corea per analitzar què ens expliquen del conflicte i com ens mostren a les persones coreanes des de la perspectiva dels drets humans. En el cas de Corea del Sud, també es pot recórrer a reportatges.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Declaració Universal dels Drets Humans.
- Informe Anual: El estado de los derechos humanos en el mundo. Amnistía Internacional.
- Casa Asia.
- Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos de Naciones Unidas
- Corea del Nord: La gran il·lusió. Reportatge emès pel programa 30 minuts.
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
Qui dorm al carrer?
26 maig 2011
Qui són? Per què es troben en aquesta situació? On dormen?
Caldrà acudir a estadístiques publicades per disposar d’un perfil general de les persones sense sostre. A partir d’aquí, es pot intentar entrevistar a algunes d’aquestes persones per elaborar-ne la seva història de vida, sigui per escrit, sigui en un reportatge audiovisual.
En aquestes entrevistes, caldrà comptar amb el consentiment de les persones entrevistades per a l’enregistrament i, si s’escau, per a la publicació del relat.
A partir dels relats, pot intentar identificar-se alguns factors estructurals, de la nostra organització social, que han propiciat aquesta situació.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Fundació Arrels
- Instituto Nacional de Estadística: Encuesta sobre las personas sin hogar
- Federación de Asociaciones de Centros para la Integración y Ayuda de Marginados
- Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar, de Barcelona.
- FEANTSA (federació europea d’organitzacions que treballen amb les persones sense llar)
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
La pena de mort
26 maig 2011
En 2009, el nombre de víctimes de pena de mort va ascendir a 17.118 persones, segons un informe d’Amnistia Internacional, però segueix sent una xifra inexacta, ja que molts països no informen suficientment sobre les execucions.
Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions vinculades al gènere, l’ètnia, l’origen… En alguns països, s’executen a menors d’edat i a persones amb discapacitats psíquiques pateixen aquest tipus de condemna.
Proposem abordar l’anàlisi de la pena de mort des d’algun d’aquests supòsits, identificant els drets humans que s’hi estan vulnerant.
Altra opció és centrar-se en el moviment mundial per a una moratòria en l’aplicació d’aquesta condemna, resseguint l’evolució -avenços, retrocessos, arguments…- d’aquestes iniciatives.
Finalment, pot realitzar-se una enquesta al propi entorn sobre l’opinió envers la pena de mort per, a partir d’aquí, plantejar alguna intervenció (per exemple, un cicle de cinema i debat) i comprovar, al final del projecte, si ha augmentat el nombre de persones que consideren la pena de mort una vulneració de drets humans.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Amnistía Internacional
- World Coalition Against the Death Penalty
- Grup d’Alumnes pels Drets Humans, Amnistia Internacional
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
Centres de detenció de migrants en tercers països
24 maig 2011
Per impedir l’accés d’un cert nombre d’immigrants al seu territori, l’estat espanyol manté diversos acords de “cooperació migratòria i readmissió” amb països africans que inclouen, entre d’altres mesures, el manteniment de centres de detenció de migrants en aquells països.
Quins són aquests països? En què consisteixen aquests acords? Què se’n sap sobre aquests centres? Qui ho sap? Què se n’opina sobre aquesta situació?
Aquest tema, tot i que bastant opac, pot abordar-se des de l’àrea de Filosofia fent èmfasi en la incidència d’aquest tipus de mesures en els drets humans i la responsabilitat de l’Estat en la seva vulneració.
L’opinió sobre aquests fets que es pugui recollir entre un sector de població determinat (companys, adults o d’altres) pot orientar la recerca envers el sistema de valors que opera en aquest conflicte.
Alguns recursos per iniciar la recerca:
- Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.
- En las fronteras de Europa: Controles, confinamientos, expulsiones. Informe 2009-2010 editat per Migreurop.
Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.
