“Aliments kilomètrics” i emissions de CO2

A la fruiteria o el supermercat podem veure l'origen dels aliments: Lleida, El Prat, Almeria, Itàlia... Sovint, però, les etiquetes també mostren llocs llunyans com Brasil, Sud-àfrica o Nova Zelanda. Són els coneguts "aliments kilomètrics": fruites, verdures o processats que recorren llargues distàncies abans d'arribar al plat. El seu transport genera emissions de gasos d'efecte hivernacle com el CO2. La distància i el mitjà de transport fan variar considerablement l'impacte en CO2: el vaixell és 5 cops més contaminant que el tren, i l'avió ho és quasi 600 vegades més! (Amigos de la Tierra, 2016, p. 10).

Qüestions de recerca:

Quina proporció d'aliments consumits al meu institut són "kilomètrics"? De quines zones del món provenen? Com són les emissions de CO2 de la nostra alimentació? En quina mesura afecten el canvi climàtic? Quants aliments es podrien substituir per "km 0"?

En aquesta recerca realitzaràs:

Qüestionaris per internet

Observacions no participants

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Calculadora de CO2 d'Amigos de la Tierra.
• Alimentos kilométricos: el coste social y ambiental del mercado global de comida (elDiario.es, 2016)
• ¿Cuántos Kilómetros recorren los alimentos antes de llegar a tu plato? (Pérez et al., s.d.)

Comparteix a les xarxes: