Pla d'acció mundial al voltant dels reptes comuns que afronta la humanitat i les accions necessàries per afrontar-los. L’Agenda 2030 ha estat adoptada pels 193 països que conformen l’Assemblea General de les Nacions Unides amb la voluntat d’erradicar la pobresa, protegir el planeta i fer realitat els drets humans de totes les persones. Per això, s’identifiquen 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, sobre els quals s’estableixen metes precises per assolir l’any 2030. Cadascuna d'aquestes metes correspon a problemes reconeguts per la comunitat internacional, que poden ser investigats.

L’Institut Danès de Drets Humans edita la Guía de los derechos humanos a los ODS, que et permet identificar quins drets humans es troben darrere de cadascuna de les metes recollides a l’Agenda 2030.

Capacitat d’exercir els propis drets i deures essent conscient de la interdependència de les realitats locals i, per tant, de la corresponsabilitat en l’assoliment de justícia, dignitat i sostenibilitat per a totes les persones del planeta.

Investigues per la ciutadania global quan...

La teva recerca contribueix a capacitar-te per a l’exercici de la ciutadania democràtica en la globalització:

• Comprensió i indagació crítica de problemàtiques -mundials, regionals, nacionals o locals-, la seva interdependència, els sistemes i les estructures que les connecten, i la dinàmica del poder en la globalització.
• Sentit de pertinença a una humanitat comuna, compartint valors i responsabilitats, empatia, solidaritat i respecte per les diferències i la diversitat.
• Acció eficaç i responsable en l’àmbit local, nacional, regional i mundial per assolir un món pacífic, just i sostenible.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la disciplina és la matèria d’estudi i d’ensenyament, una branca del coneixement. 

Ho són, per exemple, la sociologia, la política, la història, la psicologia, l'economia, el dret...

Procés d’intensificació de les relacions, les connexions i la interdependència entre territoris, comunitats i persones que caracteritza el món contemporani, i que es manifesta en l’àmbit econòmic, tecnològic, polític, social i cultural.

Terme que pretén superar la diferenciació Nord-Sud que situava el món empobrit en uns determinats territoris. Per fer-ho, el concepte posa en relleu la interdependència de drets, comunitats i territoris i, conseqüentment, la necessitat de corresponsabilitat en la resolució de les problemàtiques.

Les problemàtiques del desenvolupament afecten majoritàriament les poblacions de països empobrits, però als països considerats “potències econòmiques mundials” també hi ha persones que pateixen greus vulneracions de drets humans, causades per estructures i dinàmiques de poder que violenten tant la població del Sud com la del Nord i causen la destrucció del medi ambient.

Així, el Pla Director de Cooperació per a la Justícia global de l’Ajuntament de Barcelona assenyala quatre eixos d’actuació per al període 2018-2021:

• Justícia Econòmica, basada en una economia ecològica, democràtica, feminista i al servei de les persones, que prioritzi la responsabilitat social i ambiental i la satisfacció de les necessitats humanes per sobre del lucre.
• Justícia Ambiental, que protegeixi el dret de tota persona a una qualitat de vida ambiental (aigua i aire nets, energia sostenible, gestió eficient de residus...) i promogui la corresponsabilitat en la cura del medi ambient.
• Justícia de Gènere, que qüestioni el sistema de poder heteropatriarcal i la divisió sexual del treball en què se sustenta; lluiti contra la feminització de la pobresa i la precarietat i contra la violència de gènere; promogui l’ètica de la cura i la igualtat -política, econòmica, tecnològica, cultural...-; defensi la diversitat sexual, cultural, funcional...
• Dret a l’asil i la migració, posant en valor la diversitat i la lluita contra murs tangibles i intangibles.

Investigues per la justícia global quan vols...

• Comprendre la interdependència local-global.
• Identificar les causes estructurals de la vulneració de drets.
• Incidir en els mecanismes que generen desigualtat i violències.
• Participar en l’erradicació de les violències i en la defensa de drets humans.

Estil de vida i estratègia de lluita per a la pau que, des del reconeixement de la realitat de la violència, actua per erradicar-la des de mitjans i conductes que no agredeixin físicament altres persones: denúncia, no col·laboració, desobediència civil, mediació entre les parts per a la resolució de conflictes, etc.

Com a estratègia de lluita, pretén la transformació social i, per tant, les accions són públiques: objecció fiscal, insubmissió, boicots comercials, etc. A més, suposa la cerca de coherència entre l’estil de vida i la pau que es pretén promoure (decisions basades en valors d’equitat, respecte, dignitat, cooperació, sostenibilitat…).

En aquest espai web, una ONG és una organització privada sense ànim de lucre. Poden ser fundacions, federacions, associacions... Aquesta guia de Torre Jussana defineix les diferents formes jurídiques. Cal tenir en compte, però, que no totes les ONG treballen per la justícia global ni pels drets humans. Per exemple, hi ha molts centres de recerca militaristes constituïts jurídicament com a fundacions.

Situació social caracteritzada per l’absència de violència en qualsevol de les seves formes (directa, estructural o cultural) i que, conseqüentment, permet el desenvolupament humà ple de totes i cadascuna de les persones.

Investigues per a la pau quan...

Cerques vies d’erradicar violències (des de la guerra a la desigualtat) i construir alternatives que possibilitin la pau: consum responsable, sostenibilitat, justícia...

Capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures. Per assolir-la, cal tenir presents criteris de sostenibilitat econòmica (disponibilitat de recursos), social (igualtat i inclusió) i ambiental (cura del medi ambient).

Ús del propi poder per causar dany o dominar una persona o un grup actuant contra la seva voluntat o interessos. El Seminario de Educación para la Paz-APDH (1994) va definir-la com «(…) l’actitud o el comportament que constitueix una violació o una privació a l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física, psíquica o moral, drets, llibertats…)». Inclou totes les accions o omissions que perjudiquen la capacitat de l’ésser humà de desenvolupar-se. També inclou tot allò que perjudica la realització de les necessitats humanes bàsiques (fisiològiques, de seguretat, socials, d’autoestima i d’autorealització).

La violència es manifesta de tres formes:

• Violència directa. És «l’ús intencional de la força o el poder físic, de fet o com a amenaça, contra un mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions». Pot ser física o psíquica, autoinfligida, interpersonal o col·lectiva.
• Violència estructural. És la violència generada per les estructures, és a dir, els sistemes d’organització (social, educativa, política, econòmica…). Per exemple, les migracions humanes forçades per la impossibilitat de disposar d’unes condicions de vida dignes, l’explotació laboral, etc.
• Violència simbòlica. Són aquelles representacions mentals de la realitat (les paraules, els conceptes, els valors subjacents…) que situen l’altre en una posició d’inferioritat i s’utilitzen per justificar altres formes de violència: racisme, sexisme, homofòbia, pensament colonial… Quan són generalitzades es parla de violència cultural.