Pla d'acció mundial al voltant dels reptes comuns que afronta la humanitat i les accions necessàries per afrontar-los. L’Agenda 2030 ha estat adoptada pels 193 països que conformen l’Assemblea General de les Nacions Unides amb la voluntat d’erradicar la pobresa, protegir el planeta i fer realitat els drets humans de totes les persones. Per això, s’identifiquen 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, sobre els quals s’estableixen metes precises per assolir l’any 2030. Cadascuna d'aquestes metes correspon a problemes reconeguts per la comunitat internacional, que poden ser investigats.

L’Institut Danès de Drets Humans edita la Guía de los derechos humanos a los ODS, que et permet identificar quins drets humans es troben darrere de cadascuna de les metes recollides a l’Agenda 2030.

Capacitat d’exercir els propis drets i deures essent conscient de la interdependència de les realitats locals i, per tant, de la corresponsabilitat en l’assoliment de justícia, dignitat i sostenibilitat per a totes les persones del planeta.

Investigues per la ciutadania global quan...

La teva recerca contribueix a capacitar-te per a l’exercici de la ciutadania democràtica en la globalització:

• Comprensió i indagació crítica de problemàtiques -mundials, regionals, nacionals o locals-, la seva interdependència, els sistemes i les estructures que les connecten, i la dinàmica del poder en la globalització.
• Sentit de pertinença a una humanitat comuna, compartint valors i responsabilitats, empatia, solidaritat i respecte per les diferències i la diversitat.
• Acció eficaç i responsable en l’àmbit local, nacional, regional i mundial per assolir un món pacífic, just i sostenible.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la disciplina és la matèria d’estudi i d’ensenyament, una branca del coneixement. 

Ho són, per exemple, la sociologia, la política, la història, la psicologia, l'economia, el dret...

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, el dret és la facultat d’exigir allò que se’ns és degut. Els drets humans són aquells drets que totes les persones tenim només pel fet de néixer. Estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans i es caracteritzen per ser:

• inherents: és a dir, essencials i propis de la persona. No es pot concebre la persona sense els seus drets.
• universals: és a dir, propis de totes les persones independentment de la seva nacionalitat, raça, sexe, llengua, religió, capacitat econòmica, etc.
• limitats: és a dir, els drets d'una persona arriben només fins on comencen els drets de les altres persones.
• inalienables: ningú pot desposseir una persona dels seus drets. Cap persona, estat ni organització pot ‘anul·lar’, ‘negar’ o ‘negociar’ els drets humans de cap persona.
• inviolables: si entenem que els drets humans són inherents a la persona, qualsevol persona, estat, organització... que vulneri o posi en perill l'exercici de qualsevol d'aquests drets està cometent un acte injust, que pot ser penat per la llei.

Les vulneracions de drets humans arreu del món són evidents i, per fer-hi front, es continua lluitant per un sistema internacional de protecció de drets humans. A l’Índex Universal dels Drets Humans, trobes una relació dels drets identificats en aquest sistema jurídic internacional.

Investigues pels drets humans quan...

Reconeixes els drets humans en el rerefons del problema investigat i la teva recerca vol contribuir a la protecció o defensa d’alguns d’aquests drets. Des d’aquest enfocament, l’objectiu d’investigació pot centrar-se en alguna d’aquestes qüestions:

• Disponibilitat: són suficients els recursos per al compliment del dret?
• Accessibilitat: són igualitàries les condicions d’accés als recursos per al compliment del dret?
• Qualitat: es satisfan, a nivell tècnic i humà, les necessitats de compliment del dret?
• Acceptabilitat: les persones afectades valoren positivament els recursos per al compliment del dret?
• Assequibilitat: el cost econòmic permet a les persones exercir els seus drets?
• Sostenibilitat: es poden mantenir en el temps –a nivell econòmic, ambiental i social– els recursos emprats per al compliment del dret?

Procés d’intensificació de les relacions, les connexions i la interdependència entre territoris, comunitats i persones que caracteritza el món contemporani, i que es manifesta en l’àmbit econòmic, tecnològic, polític, social i cultural.

Estil de vida i estratègia de lluita per a la pau que, des del reconeixement de la realitat de la violència, actua per erradicar-la des de mitjans i conductes que no agredeixin físicament altres persones: denúncia, no col·laboració, desobediència civil, mediació entre les parts per a la resolució de conflictes, etc.

Com a estratègia de lluita, pretén la transformació social i, per tant, les accions són públiques: objecció fiscal, insubmissió, boicots comercials, etc. A més, suposa la cerca de coherència entre l’estil de vida i la pau que es pretén promoure (decisions basades en valors d’equitat, respecte, dignitat, cooperació, sostenibilitat…).

En aquest espai web, una ONG és una organització privada sense ànim de lucre. Poden ser fundacions, federacions, associacions... Aquesta guia de Torre Jussana defineix les diferents formes jurídiques. Cal tenir en compte, però, que no totes les ONG treballen per la justícia global ni pels drets humans. Per exemple, hi ha molts centres de recerca militaristes constituïts jurídicament com a fundacions.

Situació social caracteritzada per l’absència de violència en qualsevol de les seves formes (directa, estructural o cultural) i que, conseqüentment, permet el desenvolupament humà ple de totes i cadascuna de les persones.

Investigues per a la pau quan...

Cerques vies d’erradicar violències (des de la guerra a la desigualtat) i construir alternatives que possibilitin la pau: consum responsable, sostenibilitat, justícia...

Capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures. Per assolir-la, cal tenir presents criteris de sostenibilitat econòmica (disponibilitat de recursos), social (igualtat i inclusió) i ambiental (cura del medi ambient).

Ús del propi poder per causar dany o dominar una persona o un grup actuant contra la seva voluntat o interessos. El Seminario de Educación para la Paz-APDH (1994) va definir-la com «(…) l’actitud o el comportament que constitueix una violació o una privació a l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física, psíquica o moral, drets, llibertats…)». Inclou totes les accions o omissions que perjudiquen la capacitat de l’ésser humà de desenvolupar-se. També inclou tot allò que perjudica la realització de les necessitats humanes bàsiques (fisiològiques, de seguretat, socials, d’autoestima i d’autorealització).

La violència es manifesta de tres formes:

• Violència directa. És «l’ús intencional de la força o el poder físic, de fet o com a amenaça, contra un mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions». Pot ser física o psíquica, autoinfligida, interpersonal o col·lectiva.
• Violència estructural. És la violència generada per les estructures, és a dir, els sistemes d’organització (social, educativa, política, econòmica…). Per exemple, les migracions humanes forçades per la impossibilitat de disposar d’unes condicions de vida dignes, l’explotació laboral, etc.
• Violència simbòlica. Són aquelles representacions mentals de la realitat (les paraules, els conceptes, els valors subjacents…) que situen l’altre en una posició d’inferioritat i s’utilitzen per justificar altres formes de violència: racisme, sexisme, homofòbia, pensament colonial… Quan són generalitzades es parla de violència cultural.