Règim penitenciari

Règim ordinari, tancat, obert… Què són els graus penitenciaris? Quins són els criteris de classificació d’aquests graus? Quina és l’autoritat competent per restringir la llibertat d’una persona? Quina diferència hi ha entre la pena privativa de llibertat i la pena restrictiva de llibertat? En quins casos s’aplica cadascuna? Quines són les conseqüències d’atorgar un o altre grau?

Evolució dels drets humans a la Xina

Quina és la situació dels drets humans a la Xina? Quines millores s’han produït en els últims 20 anys? Quina informació ens arriba?

En relació a aquest tema, poden plantejar-se diversos treballs de recerca:

– Comparar diversos informes anuals en matèria de drets humans, analitzant la informació que proporcionen, cercant similituds i diferències. Aquesta informació pot posar-se en relació amb les observacions realitzades pel Consell de Drets Humans de l’ONU, identificant les àrees a les que aquest organisme ha atès.

Impacte de l’ordenança cívica de Barcelona

L’any 2005 s’aprova l’anomenada Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que entra en vigor l’any 2006. Amb l’objectiu de “fomentar i garantir la convivència ciutadana” a l’espai públic de la ciutat, s’aproven una sèrie de mesures que penalitzen la mendicitat o l’oferta de serveis sexuals, entre d’altres.

Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?

Drets Humans a Corea del Nord i Corea del Sud

Les relacions entre Corea del Nord y Corea del Sud han empitjorat en els últims anys, en part a causa del programa nuclear nord-coreà. La probable successió del líder Kim Jong II ha afegit un nou factor de preocupació en la zona.

Com es va dividir Corea? Quin paper van jugar els Estats Units i la Xina? Quina és la situació actual del conflicte? Com afecta el conflicte a la població? Com han evolucionat els drets humans a les dues Corees? Quins drets es vulneren actualment a un i altre país?

Qui dorm al carrer?

Qui són? Per què es troben en aquesta situació? On dormen?

Caldrà acudir a estadístiques publicades per disposar d’un perfil general de les persones sense sostre. A partir d’aquí, es pot intentar entrevistar algunes d’aquestes persones per elaborar-ne la seva història de vida, sigui per escrit, sigui en un reportatge audiovisual.

En aquestes entrevistes, caldrà comptar amb el consentiment de les persones entrevistades per a l’enregistrament i, si s’escau, per a la publicació del relat.

A partir dels relats, pot intentar identificar-se alguns factors estructurals, de la nostra organització social, que han propiciat aquesta situació.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

La pena de mort

presoL’any 2009 el nombre de víctimes de pena de mort va ascendir a 17.118 persones, segons un informe d’Amnistia Internacional; però segueix essent una xifra inexacta, ja que molts països no informen suficientment sobre les execucions.

Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions per gènere, ètnia, origen… En alguns països, s’executen menors d’edat o persones amb discapacitats psíquiques.

Centres de detenció de migrants en tercers països

Per impedir l’accés d’un cert nombre d’immigrants al seu territori, l’estat espanyol manté diversos acords de “cooperació migratòria i readmissió” amb països africans que inclouen, entre d’altres mesures, el manteniment de centres de detenció de migrants en aquells països.

Quins són aquests països? En què consisteixen aquests acords? Què se’n sap sobre aquests centres? Qui ho sap? Què se n’opina sobre aquesta situació?

Drets humans als Centres d’Internament d’Estrangers

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són creats amb una funció cautelar, preventiva, destinats a persones estrangeres irregulars en espera de ser expulsades, que hagin comés alguna falta administrativa. No obstant això, les denúncies per les vulneracions de drets humans que s’hi produeixen són contínues, així com la falta absoluta de transparència del que succeeix al seu interior.

Quina informació tenim sobre les condicions de vida dels interns? Quins són els seus drets? Quines faltes administratives estan donant lloc a l’internament de persones en aquests centres? Què es denuncia d’aquests centres? Què en diu el Govern? Què en diuen els organismes internacionals? Quines mesures alternatives s’hi proposen?

El atacs a Líbia des del Dret Internacional Humanitari

El Dret Internacional Humanitari (DIH) és un conjunt de normes destinades a mitigar els efectes dels conflictes armats, protegint les persones que no participen o que han deixat de participar en les hostilitats i limita l’ús de mitjans i mètodes de guerra. Se’l coneix també com a Dret de la Guerra o el Dret dels conflictes armats.

Proposem realitzar un anàlisi aprofundit del DIH, a partir d’un fet d’actualitat com és el cas dels atacs aeris a Líbia iniciats al març de 2011 per una coalició militar internacional, participada entre d’altres per Espanya.

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Pol Nord: delimitació del territori i drets indígenes

El desgel al Pol Nord està permetent l’accés a la gran quantitat de recursos naturals d’aquesta regió, fins ara amagats sota el mantell de gel. La seva explotació genera conflicte entre els països àrtics, doncs suposa delimitar fronteres en aquest territori. Alhora, estan en joc els drets dels pobles indígenes que l’habiten.

Quina ha estat l’evolució d’aquest conflicte fins al moment? Quines accions unilaterals han emprès els diferents Estats? Quines multilaterals? Quines contribueixen a una resolució pacífica del conflicte? Quines poden portar a un esclat de la violència? Què motiva la línia d’actuació dels diferents països?

Mesures penals alternatives

La societat ha de ser capaç de trobar l’equilibri entre la sanció i la reinserció social. Les mesures penals alternatives a la presó permeten als jutjadors donar una resposta menys costosa que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que es vetlla pels drets de les víctimes. Així, l’internament en un centre penitenciari és substituït per una mesura penal alternativa.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer