Impacte de l’ordenança cívica de Barcelona

L’any 2005 s’aprova l’anomenada Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que entra en vigor l’any 2006. Amb l’objectiu de “fomentar i garantir la convivència ciutadana” a l’espai públic de la ciutat, s’aproven una sèrie de mesures que penalitzen la mendicitat o l’oferta de serveis sexuals, entre d’altres.

Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?

El primer pas de la recerca seria llegir detenidament l’ordenança i extreure’n allò important o que ens crida l’atenció. Per conèixer l’impacte que ha tingut l’ordenança, es pot recórrer a entrevistes i enquestes, principalment a tècnics d’entitats que realitzen treball social als barris més afectats per l’exclusió social.

Es pot aprofundir en la problemàtica o, simplement, donar constància de les situacions ‘injustes’ que s’hi identifiquin, que es poden plasmar en un reportatge.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Drets Humans a Corea del Nord i Corea del Sud

Les relacions entre Corea del Nord y Corea del Sud han empitjorat en els últims anys, en part a causa del programa nuclear nord-coreà. La probable successió del líder Kim Jong II ha afegit un nou factor de preocupació en la zona.

Com es va dividir Corea? Quin paper van jugar els Estats Units i la Xina? Quina és la situació actual del conflicte? Com afecta el conflicte a la població? Com han evolucionat els drets humans a les dues Corees? Quins drets es vulneren actualment a un i altre país?

El treball es pot iniciar amb una primera part històrica sobre el conflicte, que serveixi de marc d’interpretació per als esdeveniments actuals. En un segon bloc, s’analitzaria la situació de la societat coreana en els dos països, des de la perspectiva dels drets humans.

Com a treball de camp, es poden entrevistar persones coreanes que es contactin a través d’entitats o al propi entorn (per exemple, a través de restaurants asiàtics).

Una altra forma d’apropar-se a aquest tema és recórrer a pel·lícules, del segle XX i actuals, que es situïn a Corea per analitzar què ens expliquen del conflicte i com ens mostren a les persones coreanes des de la perspectiva dels drets humans. En el cas de Corea del Sud, també es pot recórrer a reportatges.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Qui dorm al carrer?

Qui són? Per què es troben en aquesta situació? On dormen?

Caldrà acudir a estadístiques publicades per disposar d’un perfil general de les persones sense sostre. A partir d’aquí, es pot intentar entrevistar a algunes d’aquestes persones per elaborar-ne la seva història de vida, sigui per escrit, sigui en un reportatge audiovisual.

En aquestes entrevistes, caldrà comptar amb el consentiment de les persones entrevistades per a l’enregistrament i, si s’escau, per a la publicació del relat.

A partir dels relats, pot intentar identificar-se alguns factors estructurals, de la nostra organització social, que han propiciat aquesta situació.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

La pena de mort

presoL’any 2009 el nombre de víctimes de pena de mort va ascendir a 17.118 persones, segons un informe d’Amnistia Internacional; però segueix essent una xifra inexacta, ja que molts països no informen suficientment sobre les execucions.

Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions vinculades al gènere, l’ètnia, l’origen… En alguns països, s’executen menors d’edat, i persones amb discapacitats psíquiques també pateixen aquest tipus de condemna.

Centres de detenció de migrants en tercers països

Per impedir l’accés d’un cert nombre d’immigrants al seu territori, l’estat espanyol manté diversos acords de “cooperació migratòria i readmissió” amb països africans que inclouen, entre d’altres mesures, el manteniment de centres de detenció de migrants en aquells països.

Quins són aquests països? En què consisteixen aquests acords? Què se’n sap sobre aquests centres? Qui ho sap? Què se n’opina sobre aquesta situació?

Aquest tema, tot i que bastant opac, pot abordar-se des de l’àrea de Filosofia fent èmfasi en la incidència d’aquest tipus de mesures en els drets humans i la responsabilitat de l’Estat en la seva vulneració.

L’opinió sobre aquests fets que es pugui recollir entre un sector de població determinat (companys, adults o d’altres) pot orientar la recerca envers el sistema de valors que opera en aquest conflicte.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.


Drets humans als Centres d’Internament d’Estrangers

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són creats amb una funció cautelar, preventiva, destinats a persones estrangeres irregulars en espera de ser expulsades, que hagin comés alguna falta administrativa. No obstant això, les denúncies per les vulneracions de drets humans que s’hi produeixen són contínues, així com la falta absoluta de transparència del que succeeix al seu interior.

Quina informació tenim sobre les condicions de vida dels interns? Quins són els seus drets? Quines faltes administratives estan donant lloc a l’internament de persones en aquests centres? Què es denuncia d’aquests centres? Què en diu el Govern? Què en diuen els organismes internacionals? Quines mesures alternatives s’hi proposen?

El treball es basarà en la recerca documental, que pot complementar-se amb entrevistes amb els diferents actors implicats. En aquest tipus de treball, és important contrastar el punt de vista de les diferents parts en conflicte i comparar els diferents informes disponibles per tal de realitzar un anàlisi aprofundit de la qüestió.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada per la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

El atacs a Líbia des del Dret Internacional Humanitari

El Dret Internacional Humanitari (DIH) és un conjunt de normes destinades a mitigar els efectes dels conflictes armats, protegint les persones que no participen o que han deixat de participar en les hostilitats i limita l’ús de mitjans i mètodes de guerra. Se’l coneix també com a Dret de la Guerra o el Dret dels conflictes armats.

Proposem realitzar un anàlisi aprofundit del DIH, a partir d’un fet d’actualitat com és el cas dels atacs aeris a Líbia iniciats al març de 2011 per una coalició militar internacional, participada entre d’altres per Espanya.

Dels esdeveniments dels que hem tingut notícia a través dels mitjans, quins són acceptables i quins no des del punt de vista del Dret Internacional Humanitari?

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Aquests tipus de treball, sobre problemàtiques complexes i desconegudes per l’opinió pública, són idònies per abordar-se en el Batxillerat Artístic, emprant l’anàlisi per elaborar alguna obra que contribueixi a comunicar i difondre la problemàtica: una animació, un còmic, un anunci publicitari, la maqueta d’una instal·lació artística, etc.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada amb la col·laboració de la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Pol Nord: delimitació del territori i drets indígenes

El desgel al Pol Nord està permetent l’accés a la gran quantitat de recursos naturals d’aquesta regió, fins ara amagats sota el mantell de gel. La seva explotació genera conflicte entre els països àrtics, doncs suposa delimitar fronteres en aquest territori. Alhora, estan en joc els drets dels pobles indígenes que l’habiten.

Quina ha estat l’evolució d’aquest conflicte fins al moment? Quines accions unilaterals han emprès els diferents Estats? Quines multilaterals? Quines contribueixen a una resolució pacífica del conflicte? Quines poden portar a un esclat de la violència? Què motiva la línia d’actuació dels diferents països?

Quins són els drets dels pobles indígenes en el marc d’aquest conflicte? Quins són els seus drets específicament respecte als béns que amaga l’Àrtic sota el seu mantell de gel? Actualment, els diferents països estan tenint en compte aquests drets? Quines accions han prés els pobles indígenes per defensar els seus drets?

  • Primer, caldria elaborar una perspectiva general sobre el conflicte:  quins països hi estan implicats, les posicions de cada país en la qüestió de la delimitació del territori i a quins àmbits afecten aquestes fronteres: canvi climàtic, recursos naturals -gas, petroli i d’altres amagats a l’oceà- i, especialment, drets humans dels habitants d’aquesta regió.
  • És un tema d’actualitat, el conflicte s’està desenvolupant en aquests moments, pel que l’alumne pot realitzar un recull de notícies publicades a la premsa durant la realització de la primera part i elaborar-ne un anàlisi personal sobre aquesta qüestió.
  • També es pot centrar l’anàlisi en la perspectiva d’algunes de les parts en conflicte, sigui algun Estat àrtic (Rússia, Dinamarca, Estats Units, Canadà, Islàndia i Noruega) o bé algun dels pobles indígenes de la regió, redactant l’anàlisi des de la perspectiva d’aquestes parts i comparant les notícies que es publiquen sobre uns mateixos esdeveniments d’actualitat en els diaris de cada país.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca proposada per Clínica Jurídica en Drets Humans de la Facultat de Dret de la UB..

Mesures penals alternatives

La societat ha de ser capaç de trobar l’equilibri entre la sanció i la reinserció social. Les mesures penals alternatives a la presó permeten als jutjadors donar una resposta menys costosa que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que es vetlla pels drets de les víctimes. Així, l’internament en un centre penitenciari és substituït per una mesura penal alternativa.

Com es compleix la pena? Quina és la implicació de la societat en el desenvolupament dels processos d’execució de mesures penals alternatives? Com es treballa la finalitat educativa i integradora de la pena? La persona infractora pot conciliar el règim penal amb la seva vida familiar i laboral?

La recerca es pot enfocar de diverses maneres:

  • Comprovant a qui van adreçades aquests tipus de mesures penals alternatives i quin tipus de delictes poden ser pagats amb aquestes mesures.
  • Entrevistant persones condemnades per conèixer si els hi permet la conciliació familiar, laboral i social.
  • Aprofundint en alguns casos (persones, programes…) que il·lustrin com funcionen i si són efectives.

Alguns recursos per iniciar la recerca

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.


Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer