Els atacs amb drons són crims de guerra? La impunitat de la guerra bruta

La guerra bruta és el conjunt de totes aquelles accions o operacions encobertes que porta a terme el govern d’un estat per lluitar contra el terrorisme o grups insurgents al marge del respecte per la legalitat internacional. La guerra bruta té com a conseqüència tot un seguit de violacions dels drets humans, entre les que destaquen les execucions extrajudicials.

Elsdrone bombing atacs de setembre de 2011 a les Torres Bessones, van suposar l’inici, per part del govern dels Estats Units, d’una sèrie d’accions a escala planetària que es podrien enquadrar en el concepte guerra bruta. Les conseqüències són greus i en destaquen els assassinats també coneguts en l’àmbit jurídic com a execucions extrajudicials que afecten principalment a civils. Totes aquestes pràctiques han estat denunciades per organitzacions de drets humans, periodistes,… Però no s’estan jutjant. Es pot jutjar al govern dels Estats Units per aquests crims?

Com es tracten els atacs amb drons armats en el marc de la legalitat internacional? A quin dret estan sotmeses les accions dels Estats Units, i més concretament els atacs amb drons que provoquen la mort de civils? Al Dret  Humanitari (el que regula les situacions en cas de conflicte armat) o en el Dret Internacional dels Drets Humans? Els atacs amb drons suposen una violació dels drets humans?  Es pot acusar als Estats Units de crims de guerra? Es pot jutjar a Barack Obama per crims de guerra? Quin tipus de tribunal seria competent per jutjar aquest tipus de crims?

La recerca es pot realitzar centrada en un fet concret o per país. En funció de la definició de la recerca es procedirà a la recerca documental per contextualitzar la temàtica (convenis i protocols en matèria de Dret Internacional Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans, definició de termes,…). La recerca continuarà amb la selecció d’informació sobre els fets objecte d’estudi (notícies de diaris, agències de notícies,…), d’informes de diferents organismes, entre ells Nacions Unides i organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch,…  L’anàlisi documental s’hauria de complementar amb l’assessorament legal oportú i amb entrevistes amb activistes dels drets humans i experts en Dret Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans. A partir d’aquí, es realitzarà una anàlisi, conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La Primavera Àrab: L’expansió de les revoltes

Amb el nom de Primavera Àrab es coneix al conflicte social consistent en una sèrie de protestes a favor de la democràcia als països àrabs. Va començar a Tunis amb la immolació d’un jove el desembre de 2010, seguida d’altres protestes i moviments a altres països: Argèlia, Sàhara Occidental, Líban, Jordània, Mauritània, Sudan, Oman, Aràbia Saudita, Egipte, Síria, Iemen, Djibouti, Irak, Somàlia, Bahrein, Líbia, Kuwait i el Marroc.

Quin ha estat el procés revolucionari en concret a cadascun dels països? Quins trets comuns s’identifiquen en les diferents revoltes? Es pot trobar algun fil conductor de l’expansió dels conflictes? O els alçaments han estat independents?

Es proposa la recerca, l’estudi i la comparativa de diferents cronologies sobre els fets revolucionaris a alguns dels països on les revoltes han estat més destacades, per exemple Tunis, Egipte, Síria i Líbia.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

La més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb les que ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys tracten d’avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

secretL’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la recerca  bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa. Transparència Internacional és una de les organitzacions de la societat civil que està treballant en aquesta línia. Aquesta investigació prèvia ajudarà en la concreció del àmbits que es volen avaluar i les dades que permetran l’avaluació. A partir d’aquí es construeix s’assigna el criteri de transparència i la puntuació que permetrà establir el grau de transparència.

La investigació també es pot orientar a l’aplicació d’una metodologia ja existent, com per exemple la de Transparència Internacional Espanya i aplicar-la a diferents àmbits del teu entorn més proper. Es pot valorar l’aplicació d’altres metodologies.

Tant si es tria una opció com l’altre, a partir de les dades obtingudes es redactarien les conclusions i les propostes de millora

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Violència domèstica

violencia-directaLa violència domèstica es defineix com aquella que es produeix en l’àmbit privat, en què l’agressor/a i la víctima tenen un vincle familiar.

Els mitjans de comunicació acostumen a focalitzar l’atenció en les dones com a víctimes; tot i així, la violència domèstica afecta qualsevol membre de la família: és a dir, home, avis, dona, infants…

Proposem fer una recerca centrada en la violència que afecta altres membres del nucli familiar.

La recerca consistira a esbrinar les diferents manifestacions de violència domèstica i els mecanismes més eficaços per detectar-la i acabar amb ella.

Eduquem per a la competitivitat?

Meghan Vogel, atleta de 17 anys, ajuda a finalitzar la cursa a una competidora.

La societat capitalista fa de la competitivitat un valor positiu, fomentant així l’individualisme en la recerca de l’èxit. Paralel·lament, el nostre sistema educatiu vol educar en el valor universal de la solidaritat, caracteritzada per la cooperació, l’empatia, l’ajuda mútua…

Quins valors caracteritzen el sistema econòmic dominant a la nostra societat? Com es reflecteixen aquests valors en el sistema educatiu? Com s’hi reflecteixen aquestes contradiccions en un centre específic? Se n’identifiquen elements de la programació que contribueixen al sosteniment de valors capitalistes? Es donen contradiccions entre el projecte educatiu i la programació en aquest sentit? A les aules, es potencia la cooperació o predomina la competitivitat?

Es tracta de qüestions molt àmplies de desenvolupar però sobre les que existeix una abundant bibliografia que permeten elaborar un rigurós marc teòric.

Per començar, caldrà plantejar-se a quines fonts d’informació pot tenir accés l’estudiant per concretar l’abast i orientació de la recerca sobre la qüestió, des d’una recerca de caire filosòfic, basada principalment en la cerca documental i reflexió personal, a una recerca educativa que pot basar-se en l’anàlisi de documents del centre (PEC, plans docents, …), l’observació de l’activitat didàctica en un aula, les conductes en espais comunitaris com el pati, el clima predominant en competicions esportives escolars…

A partir del marc teòric, la recerca també pot consistir en un estudi d’opinió dels agents educatius que promouen valors alternatius al sistema capitalista com, per exemple, persones voluntàries en centres d’educació en el lleure.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La protecció legal de les persones homosexuals

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola, a finals dels anys 70 va quedar legalitzada l’homosexualitat a Espanya. A partir d’aquest moment va començar un procés de reconeixement de drets progressiu que dura fins a l’actualitat, i que procura igualar el règim jurídic de les persones homosexuals al de la resta de la ciutadania, regulant temes com la prohibició de discriminació o la legalitat del matrimoni i la consegüent possibilitat d’adopció.

Quins han estat els drets històricament prohibits i especialment reivindicats pel col·lectiu  homosexual? Quin ha estat el procés de canvi? Actualment hi ha una igualtat absoluta de drets respecte de les persones heterosexuals? El progressiu reconeixement de drets té algun efecte sobre el cessament de la discriminació social? Quines són les reivindicacions actuals del col·lectiu?

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

Quin és el valor que més s’aprecia en el dia a dia? Tenim consciencia de grup i ciutadania? Fem les coses perquè sabem que és correcte o perquè així les sentim?

Es podria realitzar el seguiment de la rutina de tres persones que tinguin el mateix perfil (edat, classe social, etc.) i fer, en base a l’observació, un estudi de la seva conducta. Si s’escau, es podria fer un reportatge i gravar-les en vídeo.

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

Els mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Quins contarsistemes de quantificació de persones que es fan servir? En quines situacions o espais es fan servir? Quins models matemàtics de quantificació hi ha? Quin ús se li dona a la quantificació de persones? Podem crear una model de quantificació de persones?

L’estudiant ha de conèixer quins són els tipus de sistemes que s’utilitzen per quantificar les persones a les concentracions i les opcions que la tecnologia, especialment aquella tecnologia mòbil pot aportar. A partir d’aquesta investigació bibliogràfica començaria la formulació d’un model de quantificació validat.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

Foto de família. Les xarxes de poder al municipi, barri,…

El poder és un tema d’investigació històric i sociològic.  L’anàlisi de xarxes permet observar com es vinculen uns individus a altres, i per tant, com es distribueix i es concentra el poder. També permet una reflexió acurada sobre la democràcia i el seu exercici.

Qui és qui? Com s’organitza i estructura el poder en una entitat (barri, municipi, empresa…)? Què uneix a les persones que ostenten el poder (lligams parentius, econòmics, aficions comunes, haber anat al mateix centre educatiu,…)?

Aquesta proposta de treball està especialment indicada per territoris o organitzacions petites, on les relacions entre les persones són més senzilles d’establir.

Per iniciar la recerca s’ha de rlinked-152575_640ealitzar una anàlisi bibliogràfica en la que hi siguin presents els conceptes i teories principals relatives al poder, relacions de poder, estructura de poder, organigrama, organització.s També s’ha d’incloure la història més remarcable de l’entitat en termes d’evolució de la seva estructura, canvis de les relacions de poder,… per tal de contextualitzar la pràctica actual i obtenir-ne conclusions.

Per copsar la relació de poder en una entitat suggerim la utilització d’una metodologia específica que és la de l’anàlisi de les xarxes socials, aquest mètode permet visualitzar les persones i la seva connexió i permet concloure sobre la interrelació entre elles. Per iniciar l’anàlisi de xarxes s’han d’identificar la entitat (escola, govern municipal, empresa, departament,…) i també les persones que la composen. Les persones es poden identificar mitjançant organigrames, la foto d’un esdeveniment social (un casament, un sopar solidari,…), econòmic (inauguració d’una seu empresarial), cultural (entrega d’un guardó),…

A partir d’aquí, l’estudiant haurà de definir una sèrie d’atributs que seran els que estructuraran les relacions entre les diferents persones i la distribució del poder entre elles. S’han de definir els atributs adequadament. D’altra banda, s’aconsella el disseny i realització d’un qüestionari. Aquest qüestionari permetrà evidenciar les relacions entre les  persones identificades. De forma complementària, es poden realitzar entrevistes a persones especialment qualificades que aportin informació de relevància i que difícilment s’hauria pogut obtenir només amb els qüestionaris.

També es pot optar per analitzar les relacions de poder que es deriven de les composicions dels Consells d’Administració de les principals empreses catalanes o espanyoles. El criteri per establir la importància de les empreses pot ser el de facturació i cotització en borsa, per exemple.  I la font d’informació primària es pot trobar a la base de dades Camerdata . Un cop identificades les empreses, la composició del Consell d’Administració hauria de ser pública i trobar-se a la web institucional l. Així doncs es pot construir un mapa de poders a partir de la composició dels Consells d’Administració. Per obtenir més informació sobre les persones i les seves vinculacions personals es pot accedir a pàgines com quienmanda.es, a revistes especialitzades en temes de societat, o a les seccions societat de diaris generalistes (com ABC). Altres fonts complementària poden ser la revista FORBES Espanya on apareixen alguns personatges de l’àmbit econòmic espanyol.

La sistematització de la informació i la construcció de les xarxes es pot fer mitjançant el programa Pajek.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

L’evolució de la dona en el còmic

Front cover, "Wow Comics" no. 38 (art by Jack Binder)Des dels seus inicis al segle XIX, el gènere del còmic ens ofereix un bon reflex de l’evolució històrica de la societat. Per exemple, podem veure el predomini de la figura de l’home, essent les dones relegades a papers secundaris i estereotipats. No obstant això, aquesta caracterització ha anat canviant en les últimes dècades, en consonància amb els avenços en la igualtat de gènere a la societat.

Quins són els papers que tradicionalment s’han atorgat a les dones en el còmic? Quins estereotips s’hi han reproduït? Quines diferències i similituds hi ha entre les publicacions dels grans focus de la indústria del còmic: Estats Units, França i Japó?

La recerca pot centrar-se en l’anàlisi de la indústria del còmic adreçada a dones. Quins còmics es promocionen? Quins són els més coneguts per les dones? Quina relació entre gèneres hi reflecteixen? Els nois llegeixen còmics protagonitzats per noies? Les noies llegeixen còmics protagonitzats per nois?

Violència i Cinema

El cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les peViolència i cinemal·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves.  Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes. A partir d’aquí suggerim tres tractaments metodològics que es basen en la selecció de 3 títols representatius del cinema de masses, especialment el nord-americà, que té una capacitat de distribució mundial. Desprès de la realització de la fitxa de la pel·lícula (director, actors, any de realització, temàtica, contingut,…), proposem tres possibilitats:

  •  Analitzar les pel·lícules des de diferents enfocaments: el guió (com s’articula el discurs de la violència, com es justifica la violència), els personatges (com es presentes, què representen, com evolucionen), els valors que es transmeten,…
  • Realitzar una observació guiada a partir de la construcció d’una graella amb tot una sèrie d’indicadors per avaluar la violència. Entre aquests indicadors estarien: temps de durada de les escenes violentes, presència d’armes, tipologia d’armes, grau de realisme de la violència, presència d’escenes de tractament positiu del conflicte (mediació, negociació), nombre d’aparicions de personatges que gestionen positivament el conflicte, ..
  •  Realitzar un anàlisi de contingut a partir del que identificaràs el tipus de llenguatge i paraules que fan servir els personatges, així com el significat que tenen  i allò que descriuen o “amaguen”.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La construcció de l’enemic en els mitjans de comunicació

El 2011, l’esclat de les revolucions populars en alguns països del nord de l’Àfrica, conegudes com «la primavera àrab», va saltar a les portades dels principals diaris europeus. El seguiment periodístic continuat de les revoltes va fer que l’opinió pública es familiaritzés amb els dictadors històrics d’aquests països, fins aquell moment més o menys llunyans o exòtics. No obstant això, també abans del 2011 la premsa s’havia fet ressò d’algunes accions protagonitzades per aquests mateixos líders.

La proposta d’aquesta recerca consisteix a fer una comparació o un seguiment del tractament informatiu que la premsa estatal va fer, abans i després de les revoltes, dels líders que finalment van ser enderrocats: Ben Ali (Tunísia), Mubarak (Egipte) i Gaddafi (Líbia).

La neutralitat del llenguatge periodístic és un mite? Els mitjans condicionen l’opinió pública o l’opinió pública condiciona els mitjans? Què és un fet noticiable? Els mitjans poden contribuir a normalitzar
situacions d’excepció?

El treball hauria d’incloure una reflexió sobre el codi deontològic del periodisme i els codis internacionals d’ètica periodística de la UNESCO, així com una reflexió sobre què és una línia editorial. Alhora, el treball no només hauria de consistir en una revisió històrica dels fets esdevinguts en aquests països, sinó que s’hauria de centrar en la caracterització que els mitjans van fer dels líders al llarg del
procés. Per tant, caldria parar atenció als adjectius i recursos retòrics emprats per presentar-los, i a la selecció i a la presentació de la informació referent als personatges.

Un treball exhaustiu i rigorós sobre els tres exdictadors pot resultar massa extens; per tant, se’n podrien seleccionar només un o dos. També es pot fer una comparació amb el tractament periodístic als mitjans d’altres països —si se’n domina l’idioma— o bé centrar-se en el tractament fotoperiodístic.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca elaborada pel grup de treball Recerca per a la pau des de la Filosofia de Batxillerat (2011/2012)

 

Despeses militars

En principi, la defensa militar de l’Estat hauria de correspondre al pressupost assignat al Ministeri de Defensa en els pressupostos generals de l’Estat. No obstant això, actualment existeix un debat sobre si determinades partides d’altres ministeris (Educació, Indústria…) són relatives a la despesa militar.

Què entenen per despesa militar les diferents fonts? Quines partides d’altres ministeris es qüestionen? Quins arguments s’han aportat al debat? Es podria dir que la despesa militar es troba disfressada?

Moviments per la pau

El moviment pacifista ocupa poc espai als mitjans de comunicació. La seva presència al carrer pot passar també desapercebuda respecte al ressò mediàtic de les protestes en què la violència es fa present.

Es proposa fer una recerca dels esdeveniments que han ocupat el moviment per la pau durant l’últim any en un municipi en concret o, si es prefereix, a nivell català o estatal.

Operacions militars a l’exterior

Quines són les operacions militars d’Espanya a l’exterior? Què ha motivat aquesta postura per part del govern espanyol? Quines són les alternatives a una operació militar (diplomàcia, política, educació…)? Quin paper juga la presència militar espanyola en el pla internacional?

Exportacions d’armes

Actualitzar les dades que anualment es recullen en relació a les exportacions espanyoles de material de defensa (per país, any o tipus de producte). Detectar a quins països es fan aquestes exportacions, i investigar quines d’aquestes ventes són criticables segons diferents criteris:

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

La secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

tv footballObservant els noticiaris de la televisió, com es reflecteixen ambdós vessants? S’enalteixen equitativament la cooperació i la competició? S’anomena principalment l’equip o individus concrets? Quins rols es destaquen prioritàriament? A qui s’atribueixen els mèrits de les victòries? Es detecten posicions “invisibles” al camp, que no són prou esmentades?

La televisió, consumida de forma massiva per la població, forma part del sistema cultural de la nostra societat. Dins els noticiaris, la secció d’esports és una de les de major audiència. Des de la teva recerca, es pot afirmar que les notícies televisades en relació al futbol promouen uns valors socials determinats? El tractament informatiu del futbol als noticiaris actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

Una altra possibilitat metodològica consistiria a analitzar íntegrament la secció d’esports, per identificar els valors ètics que s’hi reflecteixen i en quina mesura. Per exemple, es pot observar si:

– es noticien esports individuals o col·lectius
– en els esports individuals, es fa menció de l’equip professional que acompanya l’esportista
– en els esports col·lectius, es converteix un dels membres de l’equip en protagonista de la notícia (el davanter, l’entrenador…) o es centra la notícia en els aspectes de cooperació entre els seus membres.

 

Alguns recursos per a la recerca:
Altres recursos per a la tutoria:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer