Els atacs amb drons són crims de guerra? La impunitat de la guerra bruta

drone bombingLa guerra bruta és el conjunt de totes aquelles accions o operacions encobertes que porta a terme el govern d’un estat per lluitar contra el terrorisme o grups insurgents al marge del respecte per la legalitat internacional. La guerra bruta té com a conseqüència tot un seguit de violacions dels drets humans, entre les que destaquen les execucions extrajudicials.

Els atacs de setembre de 2011 a les Torres Bessones, van suposar l’inici, per part del govern dels Estats Units, d’una sèrie d’accions a escala planetària que es podrien enquadrar en el concepte guerra bruta.

La Primavera Àrab: L’expansió de les revoltes

Amb el nom de Primavera Àrab es coneix al conflicte social consistent en una sèrie de protestes a favor de la democràcia als països àrabs. Va començar a Tunis amb la immolació d’un jove el desembre de 2010, seguida d’altres protestes i moviments a altres països: Argèlia, Sàhara Occidental, Líban, Jordània, Mauritània, Sudan, Oman, Aràbia Saudita, Egipte, Síria, Iemen, Djibouti, Iraq, Somàlia, Bahrein, Líbia, Kuwait i el Marroc.

Quin ha estat el procés revolucionari en concret a cadascun dels països? Quins trets comuns s’identifiquen en les diferents revoltes? Es pot trobar algun fil conductor de l’expansió dels conflictes? O els alçaments han estat independents?

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

secretLa més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb què ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys pretenen avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

L’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la cerca bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa.

Violència domèstica

violencia-directaLa violència domèstica es defineix com aquella que es produeix en l’àmbit privat, en què l’agressor/a i la víctima tenen un vincle familiar.

Els mitjans de comunicació acostumen a focalitzar l’atenció en les dones com a víctimes; tot i així, la violència domèstica afecta qualsevol membre de la família: és a dir, home, avis, dona, infants…

Proposem fer una recerca centrada en la violència que afecta altres membres del nucli familiar.

La recerca consistira a esbrinar les diferents manifestacions de violència domèstica i els mecanismes més eficaços per detectar-la i acabar amb ella.

Eduquem per a la competitivitat?

En la imatge, Meghan Vogel, atleta de 17 anys, ajuda una competidora a finalitzar la cursa.

La societat capitalista fa de la competitivitat un valor positiu, fomentant així l’individualisme en la recerca de l’èxit. Paral·lelament, el nostre sistema educatiu vol educar en el valor universal de la solidaritat, caracteritzada per la cooperació, l’empatia, l’ajuda mútua…

Quins valors caracteritzen el sistema econòmic dominant a la nostra societat? Com es reflecteixen aquests valors en el sistema educatiu? Com s’hi reflecteixen aquestes contradiccions en un centre específic? Se n’identifiquen elements de la programació que contribueixen al sosteniment de valors capitalistes? Es donen contradiccions entre el projecte educatiu i la programació en aquest sentit? A les aules, es potencia la cooperació o predomina la competitivitat?

Es tracta de qüestions molt àmplies de desenvolupar però sobre les quals existeix una abundant bibliografia per elaborar un rigorós marc teòric.

La protecció legal de les persones homosexuals

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola, a finals dels anys 70 va quedar legalitzada l’homosexualitat a Espanya. A partir d’aquest moment va començar un procés de reconeixement de drets progressiu que dura fins a l’actualitat, i que procura igualar el règim jurídic de les persones homosexuals al de la resta de la ciutadania, regulant temes com la prohibició de discriminació o la legalitat del matrimoni i la consegüent possibilitat d’adopció.

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

Transparència i dret a la informació

transparènciaLa corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…), la insatisfacció i cansament de la ciutadania o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política.

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

contarEls mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

Foto de família. Les xarxes de poder al municipi, barri,…

El poder és un tema d’investigació històric i sociològic. L’anàlisi de xarxes permet observar com es vinculen uns individus a altres, i per tant, com es distribueix i es concentra el poder. També permet una reflexió acurada sobre la democràcia i el seu exercici.

Qui és qui? Com s’organitza i estructura el poder en una entitat (barri, municipi, empresa…)? Què uneix a les persones que ostenten el poder (lligams parentius, econòmics, aficions comunes, haver anat al mateix centre educatiu,…)?

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

L’evolució de la dona en el còmic

Front cover, "Wow Comics" no. 38 (art by Jack Binder)Des dels seus inicis al segle XIX, el gènere del còmic ens ofereix un bon reflex de l’evolució històrica de la societat. Per exemple, podem veure el predomini de la figura de l’home, essent les dones relegades a papers secundaris i estereotipats. No obstant això, aquesta caracterització ha anat canviant en les últimes dècades, en consonància amb els avenços en la igualtat de gènere a la societat.

Quins són els papers que tradicionalment s’han atorgat a les dones en el còmic? Quins estereotips s’hi han reproduït? Quines diferències i similituds hi ha entre les publicacions dels grans focus de la indústria del còmic: Estats Units, França i Japó?

La recerca pot centrar-se en l’anàlisi de la indústria del còmic adreçada a dones. Quins còmics es promocionen? Quins són els més coneguts per les dones? Quina relació entre gèneres hi reflecteixen? Els nois llegeixen còmics protagonitzats per noies? Les noies llegeixen còmics protagonitzats per nois?

Violència i Cinema

Violència i cinemaEl cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les pel·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves. Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes.

La construcció de l’enemic en els mitjans de comunicació

El 2011, l’esclat de les revolucions populars en alguns països del nord de l’Àfrica, conegudes com «la primavera àrab», va saltar a les portades dels principals diaris europeus. El seguiment periodístic continuat de les revoltes va fer que l’opinió pública es familiaritzés amb els dictadors històrics d’aquests països, fins aquell moment més o menys llunyans o exòtics. No obstant això, també abans del 2011 la premsa s’havia fet ressò d’algunes accions protagonitzades per aquests mateixos líders.

La proposta d’aquesta recerca consisteix a fer una comparació o un seguiment del tractament informatiu que la premsa estatal va fer, abans i després de les revoltes, dels líders que finalment van ser enderrocats: Ben Ali (Tunísia), Mubarak (Egipte) i Gaddafi (Líbia).

Despeses militars

En principi, la defensa militar de l’Estat hauria de correspondre al pressupost assignat al Ministeri de Defensa en els pressupostos generals de l’Estat. No obstant això, actualment existeix un debat sobre si determinades partides d’altres ministeris (Educació, Indústria…) són relatives a la despesa militar.

Què entenen per despesa militar les diferents fonts? Quines partides d’altres ministeris es qüestionen? Quins arguments s’han aportat al debat? Es podria dir que la despesa militar es troba disfressada?

Moviments per la pau

El moviment pacifista ocupa poc espai als mitjans de comunicació. La seva presència al carrer pot passar també desapercebuda respecte al ressò mediàtic de les protestes en què la violència es fa present.

Es proposa fer una recerca dels esdeveniments que han ocupat el moviment per la pau durant l’últim any en un municipi en concret o, si es prefereix, a nivell català o estatal.

Operacions militars a l’exterior

Quines són les operacions militars d’Espanya a l’exterior? Què ha motivat aquesta postura per part del govern espanyol? Quines són les alternatives a una operació militar (diplomàcia, política, educació…)? Quin paper juga la presència militar espanyola en el pla internacional?

Exportacions d’armes

Actualitzar les dades que anualment es recullen en relació a les exportacions espanyoles de material de defensa (per país, any o tipus de producte). Detectar a quins països es fan aquestes exportacions, i investigar quines d’aquestes ventes són criticables segons diferents criteris:

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

tv footballLa secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer