Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONG

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONG  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONG que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONG (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONG? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONG?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONG? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

Voluntariat

El voluntari és aquella persona que proporciona quelcom en benefici a una determinada causa, fundació, entitat, etc., sense esperar cap retribució a canvi. Per a desenvolupar projectes i accions socials en temps com el que estem patin actualment, de crisi, la figura del voluntari sembla que hauria de ser primordial, però no totes les opinions hi estaran d’acord. És per això que es podria fer una recerca sobre la percepció del voluntariat en relació a la societat. Com s’aprecia dins la societat aquesta figura i quin grau d’impacte genera, així com en quina mesura hi està present.

És el voluntariat una figura útil en tota entitat o fundació sense ànim de lucre? Què opina la societat catalana del voluntariat?

Per a aquest treball de recerca, els possibles mecanismes per desenvolupar-lo serien, fer una cerca bibliogràfica, un anàlisi d’entitats que treballin amb voluntariat, així com un debat entre voluntaris i, qüestionaris sobre la percepció del voluntariat dins la societat.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El conflicte de l’assignatura Educació per a la Ciutadania

L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar l’assignatura Educació per la Ciutadania, seguint la Recomanació del Consell d’Europa. Sectors de l’Església Catòlica, algunes associacions de pares i mares, i el Partit Popular s’hi van oposar pels seus continguts, argumentant que es tractaven temes de l’àmbit privat que no competien al sistema educatiu. La qüestió va suscitar una gran polèmica i l’any 2012 el nou Govern aprova una nova regulació dels ensenyaments mínims de l’assignatura.

Quins elements de l’anterior legislació suscitaven controvèrsia? Quins eren els arguments d’oposició a l’assignatura? Quines han estat les resolucions judicials al llarg de tot el procés de canvi? Quins arguments s’aportaven? El nostre marc jurídic avala el tractament d’aquests continguts en el sistema públic d’educació? Quins canvis ha suposat la legislació vigent? Com es tracten aquestes qüestions en la propera legislació (LOMCE)?

S’hauria de fer una comparativa entre textos legals i una recerca de la normativa dels drets involucrats en el conflicte, així com de les resolucions judicials. Es proposen també entrevistes a agents educatius per aprofundir en les diferents argumentacions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONG

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells. L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs. Aquesta proposta busca obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONG s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a usar? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones, denúncia,…?

La participació de les ONG en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONG disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció? Es redefineix el pla de comunicació en funció d’aquesta avaluació?

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

La Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… Per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

ilustraciónFins a quin punt les organitzacions internacionals actuals (ONU, Tribunal Penal Internacional,…) han materialitzat els anhels de justícia social, llibertat i pau de la Il·lustració? Són neutrals les institucions internacionals actuals o bé es fonamenten en uns principis bàsicaments occidentals? Tenen realment poder per aconseguir justícia i pau arreu del planeta? Amb quins obstacles topen aquestes institucions a l’hora d’actuar? Seria desitjable atorgar-los plens poders?

La proposta de recerca parteix de l’anàlisi bibliogràfica sobre les arrels de la Il·lustració i els seus principals valors i els canvis socials, econòmics i polítics que va introduir, així com una contextualització de l’aparició i evolució de les organitzacions internacionals, especielment d’aquelles en les que es centrarà la recerca. A partir d’aquesta contextualització la proposta de recerca pretén aprofundir en els valors que inspiren a les organitzacions internacionals identificades així com la coherència entre valors i accions. En el cas de Nacions Unides, tant valors com accions es troben documentats i es poden identificar en resolucions dels diferents organismes, informes dels relators especials, informes de països i entitats no gubernamentals,… L’anàlisi d’aquesta informació així com la realització d’entrevistes a persones expertes en la temàtica ajudarà a l’alumna a composar i situar la prevalència o no dels valors de la Il·lustració en les organitzacions internacionals, així com els elements que afavoreixen i els que dificulten l’aconseguiment dels valors de llibertat, pau, justícia… El treball de recerca també hauria d’incloure unes propostes de l’alumnat per potenciar l’aconseguiment dels principis ètics i morals de la Il·lustració.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Viure bé, viure sense por

La por ha estat estudiada des de diferents perspectives. Hi ha estudis de la por fets des d’aproximacions psicològiques, filosòfiques, neurofísiques, sociològiques,…

porQuina és la naturalesa de la por? Es tracta d’una emoció útil pel seu valor adaptatiu (com podria dir Darwin)? O, més aviat, d’un dels principals obstacles per arribar a la felicitat (com diria Epicur)? Hi ha relació entre por i poder? La por a la religió, a la llei,… pot fomentar la pau i l’ordre social o més aviat la violència? Quines son les pors de les persones en aquest moment? Com es pot encarar la por?

Quin és el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i difusió del discurs de la por?  Quin és el paper de la por als contes i cançons infantils? Com es fa servir la por en les campanyes publicitàries? I en les campanyes electorals? Com s’instrumentalitza la por? Quines pors es potencien (la por a la solitud, la por a la malaltia, la por al rebuig, la por a la vellesa…)? Quins són els elements simbòlics que es fan servir per produir por? Es pot arribar a obtenir els resultats desitjats sense fer servir la por?

Es proposa la realització d’un estudi de cas. La focalització de la recerca és important perque permetrà delimitar què investiguem i com ho fem.  La investigació bibliogràfica prèvia definirà què és la por, com es conceptualitza, i alguns dels usos de la por en el marc de l’objecte d’estudi triat. Aquesta investigació documental s’ha de complementar amb l’aplicació de metodologies de recerca que permetin l’anàlisi i aprofundiment de la temàtica.  Per a la realització de l’estudi de cas es suggereix l’aplicació de l’anàlisi de contingut o discurs. L’anàlisis de contingut permetrà establir com es conceptualitza la por, les paraules i els significats que es fan servir,…  A partir de l’anàlisi de contingut, l’estudiant podrà construir les seves conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per a la recerca:

 

 

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

llei transparènciaLa Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

App i ciutadania global

El jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves. Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Leapps aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Identificar un o diversos elements del concepte de ciutadania global que es vulguin desenvolupar mitjançant una aplicació per dispositius, un videojoc,… Desenvolupar els temes mitjançant un guió, el disseny o la selecció d’animacions o altres recursos, i la seva adequació al format que presentaran. Per últim, el desenvolupament de la històri, el joc,.. Hi ha molts llenguatges amb els que es pot desenvolupar una app, des d’aquí mencionem Scratch.

El programa Scratch és un programa desenvolupat pel MIT de Massachussets i permet la programació de videojocs amb un llenguatge molt senzill. Scratch és un programa gratuït.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Còmics per la pau

En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, cada any s’hi instal·len exposicions i tallers de tota mena: dedicats a clàssics de l’humor com Zipi y Zape, cronologia històrica de personatges com Superman o un repàs dels còmics dedicats al Western. Moltes d’aquestes exposicions es dediquen a còmics d’acció amb una quantitat variable de violència.

Existeix prou producció bibliogràfica per muntar una exposició des del punt de vista de la cultura de pau? Com ho faríeu per muntar-la? Quin tipus de còmics serien els més adients? A quins autors i autores exposaríeu?

En primer lloc, caldrà fer una recerca bibliogràfica per establir el significat de la cultura de pau i seleccionar els eixos temàtics de l’exposició. Una vegada identificats els temes i característiques dels còmics que s’hi volen exposar, s’haurà de fer una cerca documental d’aquests tipus de còmics: es pot acudir al catàleg de les biblioteques públiques, a botigues especialitzades o, fins i tot, buscar per internet algun centre de documentació especialitzat, que disposi d’un catàleg en línia.

També es poden estudiar les exposicions que s’han fet en diverses convencions de còmics, relacionar-ho amb la cultura de pau, i observar si alguns temes s’han tocat més que d’altres, mirant de trobar les causes d’aquest tractament desigual i identificant noves exposicions temàtiques. En aquest cas, seria interessant que s’elaborés una investigació comparativa entre diversos països.

Des del batxillerat artístic, la recerca pot dedicar-se al disseny d’una exposició sobre temàtiques de drets humans, adequada per instal·lar-se al Saló del Còmic.

Recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

Com presenten la societat humana del futur? Hi ha paral·lelismes amb els valors i situacions que es donen avui en dia? Són molt diferents els individus que es descriuen en els futurs més pacífics dels més violents? Podríem arribar a un d’aquests possibles futurs? S’han complert les prediccions de les publicacions futuristes del passat sobre l’actualitat?

Caldria fer una recerca històrica sobre les publicacions de caire futurista que s’han fet en les últimes dècades i veure si les idees han evolucionat amb el pas del temps i els canvis socials i polítics mundials. Seguidament seria necessari fer una lectura àmplia de les publicacions (novel·les, còmics, novel·les gràfiques…) de ciència ficció actuals i extreure’n punts en comú. Finalment seria interessant la creació d’un còmic propi amb les idees extretes de com podria ser el futur que ens espera.

Recursos per iniciar la recerca

Ciència-ficció

V de Vendetta

A la recerca d’una fi del món catastròfica

Xarxa d’intercanvis Trocasec

Trocasec és una xarxa d’Intercanvis on col·laborem veïns i veïnes del barri del Poble Sec. Treballem com a comissió dins l’Assemblea de barri del Poble Sec. Volem consolidar un punt de trobada de veïns i veïnes, associacions i altres entitats del barri per intercanviar béns, serveis i coneixements, sense fer servir els euros.

CooperaSec: per un barri cooperatiu

El projecte Cooperasec vol ser una eina de transformació econòmica i social a través de l’empoderament popular. Es tracta de donar suport i recolzar els projectes cooperatius que es generen al barri i anar fent xarxa social per la construcció d’un barri cooperatiu, col·laborant amb el moviment cooperatiu i d’economia social (Intercooperació).

El paper de les associacions de Drets Humans envers la Primavera Àrab

Arab Spring map Les revoltes de la Primavera Àrab van estar originades per una sèrie de situacions que posaven de relleu una manca de democràcia i una vulneració de determinats Drets Humans. Amb les manifestacions socials es pretenia un canvi efectiu en les actuacions polítiques i el cessament de les vulneracions de drets dels ciutadans. La Primavera Àrab ha estat realment una revolució? O finalment no s’han assolit avenços en el sistema democràtic? En quins països en concret? Ha millorat la situació dels Drets Humans de la població com a conseqüència de les revoltes? Quins són els drets que es reclamaven? Quins d’aquests s’han fet efectius i quins no? Com han actuat les diferents associacions de Drets Humans durant la Primavera Àrab? Quin és el seu paper un cop acabades les revoltes? Caldria una valoració d’informes de diferents associacions de Drets Humans, una recerca bibliogràfica i entrevistes a experts sobre el tema. El treball pot centrar-se en un país o estudiar varis per fer-ne una comparativa. Les entrevistes poden permetre incorporar la perspectiva de les associacions catalanes que treballaven en projectes de cooperació internacional amb els diferents païssos. Alguns recursos per iniciar la recerca:

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en les que les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

Quins eren els règims polítics i els caps de govern a cadascun dels països abans de les revoltes? Quines han estat les parts en cada conflicte? Quin paper ha tingut l’exèrcit? Es pot trobar uns trets comuns entre aquests països? Quin és el seu règim polític i la seva situació actual? S’hi identifiquen avenços en els sistemes democrátics? Quins? Quins obstacles s’hi troben encara?

Caldrà una recerca bibliogràfica, a hemeroteca i d’allò publicat pels mitjans de comunicació, i una comparació dels anàlisis dels conflictes, així com entrevistes a experts sobre el tema.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer