Crear el web de campanya d’una ONG

Sobre la pobresa al món; sobre la problemàtica d’accés als medicaments en els països empobrits; sobre les persones refugiades i la defensa del dret d’asil,… Per generar consciència i actitud crítica respecte al dret a la salut; per pressionar perquè s’acceleri l’acollida de persones refugiades; per visualitzar l’evolució de les exportacions d’armes espanyoles a països en conflicte… Amb audiovisuals, fotografies, mapes, comptadors de temps, espais per a la interacció… Hi ha tantes pàgines web, i utilitzen tants dissenys, com necessitats de comunicació tenen els qui les publiquen; en aquest cas, les ONG.

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONGs

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells.  L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs.  Aquesta proposta tracta d’obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONGs s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a fer servir? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones expressant la seva opinió, denúncia, …?

La participació de les ONGs en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONGs disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats única i exclusiva a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció i resultats aconseguits? Es redefineix el pla de comunicació o l’estratègia comunicativa en funció d’aquesta avaluació?

La recerca comença amb una definició de l’objecte d’estudi i una contextualització, això es fa mitjançant la recerca bibliogràfica.  A partir d’aquí, un cop identificat l’objecte d’estudi i seleccionades les ONGs, les seves pàgines web i les xarxes socials on actuen, es poden implementar diferents possibilitats:

  • Construcció d’un indicador de l’ús de les xarxes socials per part de les ONGs. Aquest indicador es pot construir a partir de les qüestions formulades (presència a les xarxes socials, tipologia de presència, grau d’interactivitat,…) És necessari definir les variables que formarien l’indicador, el seu pes i la seva relació. Complementàriament, i per obtenir més informació, es pot realitzar una enquesta i dirigir-la a les ONG seleccionades o bé entrevistar a les persones responsables.
  • Observació participant. L’estudiant pot seguir les comunicacions de les ONGs i analitzar a més el grau d’interacció entre els participants de les xarxes socials i l’ONG. L’estudiant pot estudiar l’ús de les xarxes socials de les ONGs identificades, convertint-se en una de les persones seguidores de les fanpage de les ONGs, subscribint-se a les notícies de les ONGs, consultant el blog,…Complementàriament, es poden realitzar entrevistes o enquestes a les persones que s’encarreguen de les tasques de gestió de les xarxes socials de diferents ONG. Això permetria establir elements comuns, diferències, estratègies,…

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

 

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

La més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb les que ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys tracten d’avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

secretL’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la recerca  bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa. Transparència Internacional és una de les organitzacions de la societat civil que està treballant en aquesta línia. Aquesta investigació prèvia ajudarà en la concreció del àmbits que es volen avaluar i les dades que permetran l’avaluació. A partir d’aquí es construeix s’assigna el criteri de transparència i la puntuació que permetrà establir el grau de transparència.

La investigació també es pot orientar a l’aplicació d’una metodologia ja existent, com per exemple la de Transparència Internacional Espanya i aplicar-la a diferents àmbits del teu entorn més proper. Es pot valorar l’aplicació d’altres metodologies.

Tant si es tria una opció com l’altre, a partir de les dades obtingudes es redactarien les conclusions i les propostes de millora

Alguns recursos per iniciar la recerca:

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

Els mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Quins contarsistemes de quantificació de persones que es fan servir? En quines situacions o espais es fan servir? Quins models matemàtics de quantificació hi ha? Quin ús se li dona a la quantificació de persones? Podem crear una model de quantificació de persones?

L’estudiant ha de conèixer quins són els tipus de sistemes que s’utilitzen per quantificar les persones a les concentracions i les opcions que la tecnologia, especialment aquella tecnologia mòbil pot aportar. A partir d’aquesta investigació bibliogràfica començaria la formulació d’un model de quantificació validat.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Despeses militars

En principi, la defensa militar de l’Estat hauria de correspondre al pressupost assignat al Ministeri de Defensa en els pressupostos generals de l’Estat. No obstant això, actualment existeix un debat sobre si determinades partides d’altres ministeris (Educació, Indústria…) són relatives a la despesa militar.

Què entenen per despesa militar les diferents fonts? Quines partides d’altres ministeris es qüestionen? Quins arguments s’han aportat al debat? Es podria dir que la despesa militar es troba disfressada?

Tecnologia per al desenvolupament humà i sostenible

metarecercaLa tecnologia per al desenvolupament humà i sostenible és l’intent de posar la tecnologia al servei del desenvolupament humà, entenent que aquest desenvolupament humà s’ha de donar en termes de sostenibilitat, és a dir, que les accions per millorar les condicions de vida de les persones siguin accions sostenibles i no incrementin la petjada ecològica.

La present proposta s’orienta a la realització d’una metarecerca entorn d’aquest enunciat.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer