Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

El conflicte de l’assignatura Educació per a la Ciutadania

L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar l’assignatura Educació per la Ciutadania, seguint la Recomanació del Consell d’Europa. Sectors de l’Església Catòlica, algunes associacions de pares i mares, i el Partit Popular s’hi van oposar pels seus continguts, argumentant que es tractaven temes de l’àmbit privat que no competien al sistema educatiu. La qüestió va suscitar una gran polèmica i l’any 2012 el nou Govern aprova una nova regulació dels ensenyaments mínims de l’assignatura.

Quins elements de l’anterior legislació suscitaven controvèrsia? Quins eren els arguments d’oposició a l’assignatura? Quines han estat les resolucions judicials al llarg de tot el procés de canvi? Quins arguments s’aportaven? El nostre marc jurídic avala el tractament d’aquests continguts en el sistema públic d’educació? Quins canvis ha suposat la legislació vigent? Com es tracten aquestes qüestions en la propera legislació (LOMCE)?

S’hauria de fer una comparativa entre textos legals i una recerca de la normativa dels drets involucrats en el conflicte, així com de les resolucions judicials. Es proposen també entrevistes a agents educatius per aprofundir en les diferents argumentacions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONGs

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells.  L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs.  Aquesta proposta tracta d’obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONGs s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a fer servir? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones expressant la seva opinió, denúncia, …?

La participació de les ONGs en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONGs disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats única i exclusiva a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció i resultats aconseguits? Es redefineix el pla de comunicació o l’estratègia comunicativa en funció d’aquesta avaluació?

La recerca comença amb una definició de l’objecte d’estudi i una contextualització, això es fa mitjançant la recerca bibliogràfica.  A partir d’aquí, un cop identificat l’objecte d’estudi i seleccionades les ONGs, les seves pàgines web i les xarxes socials on actuen, es poden implementar diferents possibilitats:

  • Construcció d’un indicador de l’ús de les xarxes socials per part de les ONGs. Aquest indicador es pot construir a partir de les qüestions formulades (presència a les xarxes socials, tipologia de presència, grau d’interactivitat,…) És necessari definir les variables que formarien l’indicador, el seu pes i la seva relació. Complementàriament, i per obtenir més informació, es pot realitzar una enquesta i dirigir-la a les ONG seleccionades o bé entrevistar a les persones responsables.
  • Observació participant. L’estudiant pot seguir les comunicacions de les ONGs i analitzar a més el grau d’interacció entre els participants de les xarxes socials i l’ONG. L’estudiant pot estudiar l’ús de les xarxes socials de les ONGs identificades, convertint-se en una de les persones seguidores de les fanpage de les ONGs, subscribint-se a les notícies de les ONGs, consultant el blog,…Complementàriament, es poden realitzar entrevistes o enquestes a les persones que s’encarreguen de les tasques de gestió de les xarxes socials de diferents ONG. Això permetria establir elements comuns, diferències, estratègies,…

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

 

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

Com presenten la societat humana del futur? Hi ha paral·lelismes amb els valors i situacions que es donen avui en dia? Són molt diferents els individus que es descriuen en els futurs més pacífics dels més violents? Podríem arribar a un d’aquests possibles futurs? S’han complert les prediccions de les publicacions futuristes del passat sobre l’actualitat?

Caldria fer una recerca històrica sobre les publicacions de caire futurista que s’han fet en les últimes dècades i veure si les idees han evolucionat amb el pas del temps i els canvis socials i polítics mundials. Seguidament seria necessari fer una lectura àmplia de les publicacions (novel·les, còmics, novel·les gràfiques…) de ciència ficció actuals i extreure’n punts en comú. Finalment seria interessant la creació d’un còmic propi amb les idees extretes de com podria ser el futur que ens espera.

Recursos per iniciar la recerca

Ciència-ficció

V de Vendetta

A la recerca d’una fi del món catastròfica

Eduquem per a la competitivitat?

Meghan Vogel, atleta de 17 anys, ajuda a finalitzar la cursa a una competidora.

La societat capitalista fa de la competitivitat un valor positiu, fomentant així l’individualisme en la recerca de l’èxit. Paralel·lament, el nostre sistema educatiu vol educar en el valor universal de la solidaritat, caracteritzada per la cooperació, l’empatia, l’ajuda mútua…

Quins valors caracteritzen el sistema econòmic dominant a la nostra societat? Com es reflecteixen aquests valors en el sistema educatiu? Com s’hi reflecteixen aquestes contradiccions en un centre específic? Se n’identifiquen elements de la programació que contribueixen al sosteniment de valors capitalistes? Es donen contradiccions entre el projecte educatiu i la programació en aquest sentit? A les aules, es potencia la cooperació o predomina la competitivitat?

Es tracta de qüestions molt àmplies de desenvolupar però sobre les que existeix una abundant bibliografia que permeten elaborar un rigurós marc teòric.

Per començar, caldrà plantejar-se a quines fonts d’informació pot tenir accés l’estudiant per concretar l’abast i orientació de la recerca sobre la qüestió, des d’una recerca de caire filosòfic, basada principalment en la cerca documental i reflexió personal, a una recerca educativa que pot basar-se en l’anàlisi de documents del centre (PEC, plans docents, …), l’observació de l’activitat didàctica en un aula, les conductes en espais comunitaris com el pati, el clima predominant en competicions esportives escolars…

A partir del marc teòric, la recerca també pot consistir en un estudi d’opinió dels agents educatius que promouen valors alternatius al sistema capitalista com, per exemple, persones voluntàries en centres d’educació en el lleure.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

Quin és el valor que més s’aprecia en el dia a dia? Tenim consciencia de grup i ciutadania? Fem les coses perquè sabem que és correcte o perquè així les sentim?

Es podria realitzar el seguiment de la rutina de tres persones que tinguin el mateix perfil (edat, classe social, etc.) i fer, en base a l’observació, un estudi de la seva conducta. Si s’escau, es podria fer un reportatge i gravar-les en vídeo.

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

L’evolució de la dona en el còmic

Front cover, "Wow Comics" no. 38 (art by Jack Binder)Des dels seus inicis al segle XIX, el gènere del còmic ens ofereix un bon reflex de l’evolució històrica de la societat. Per exemple, podem veure el predomini de la figura de l’home, essent les dones relegades a papers secundaris i estereotipats. No obstant això, aquesta caracterització ha anat canviant en les últimes dècades, en consonància amb els avenços en la igualtat de gènere a la societat.

Quins són els papers que tradicionalment s’han atorgat a les dones en el còmic? Quins estereotips s’hi han reproduït? Quines diferències i similituds hi ha entre les publicacions dels grans focus de la indústria del còmic: Estats Units, França i Japó?

La recerca pot centrar-se en l’anàlisi de la indústria del còmic adreçada a dones. Quins còmics es promocionen? Quins són els més coneguts per les dones? Quina relació entre gèneres hi reflecteixen? Els nois llegeixen còmics protagonitzats per noies? Les noies llegeixen còmics protagonitzats per nois?

La construcció de l’enemic en els mitjans de comunicació

El 2011, l’esclat de les revolucions populars en alguns països del nord de l’Àfrica, conegudes com «la primavera àrab», va saltar a les portades dels principals diaris europeus. El seguiment periodístic continuat de les revoltes va fer que l’opinió pública es familiaritzés amb els dictadors històrics d’aquests països, fins aquell moment més o menys llunyans o exòtics. No obstant això, també abans del 2011 la premsa s’havia fet ressò d’algunes accions protagonitzades per aquests mateixos líders.

La proposta d’aquesta recerca consisteix a fer una comparació o un seguiment del tractament informatiu que la premsa estatal va fer, abans i després de les revoltes, dels líders que finalment van ser enderrocats: Ben Ali (Tunísia), Mubarak (Egipte) i Gaddafi (Líbia).

La neutralitat del llenguatge periodístic és un mite? Els mitjans condicionen l’opinió pública o l’opinió pública condiciona els mitjans? Què és un fet noticiable? Els mitjans poden contribuir a normalitzar
situacions d’excepció?

El treball hauria d’incloure una reflexió sobre el codi deontològic del periodisme i els codis internacionals d’ètica periodística de la UNESCO, així com una reflexió sobre què és una línia editorial. Alhora, el treball no només hauria de consistir en una revisió històrica dels fets esdevinguts en aquests països, sinó que s’hauria de centrar en la caracterització que els mitjans van fer dels líders al llarg del
procés. Per tant, caldria parar atenció als adjectius i recursos retòrics emprats per presentar-los, i a la selecció i a la presentació de la informació referent als personatges.

Un treball exhaustiu i rigorós sobre els tres exdictadors pot resultar massa extens; per tant, se’n podrien seleccionar només un o dos. També es pot fer una comparació amb el tractament periodístic als mitjans d’altres països —si se’n domina l’idioma— o bé centrar-se en el tractament fotoperiodístic.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca elaborada pel grup de treball Recerca per a la pau des de la Filosofia de Batxillerat (2011/2012)

 

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

La secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

tv footballObservant els noticiaris de la televisió, com es reflecteixen ambdós vessants? S’enalteixen equitativament la cooperació i la competició? S’anomena principalment l’equip o individus concrets? Quins rols es destaquen prioritàriament? A qui s’atribueixen els mèrits de les victòries? Es detecten posicions “invisibles” al camp, que no són prou esmentades?

La televisió, consumida de forma massiva per la població, forma part del sistema cultural de la nostra societat. Dins els noticiaris, la secció d’esports és una de les de major audiència. Des de la teva recerca, es pot afirmar que les notícies televisades en relació al futbol promouen uns valors socials determinats? El tractament informatiu del futbol als noticiaris actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

Una altra possibilitat metodològica consistiria a analitzar íntegrament la secció d’esports, per identificar els valors ètics que s’hi reflecteixen i en quina mesura. Per exemple, es pot observar si:

– es noticien esports individuals o col·lectius
– en els esports individuals, es fa menció de l’equip professional que acompanya l’esportista
– en els esports col·lectius, es converteix un dels membres de l’equip en protagonista de la notícia (el davanter, l’entrenador…) o es centra la notícia en els aspectes de cooperació entre els seus membres.

 

Alguns recursos per a la recerca:
Altres recursos per a la tutoria:

Consumisme: violència estructural o responsabilitat individual?

La incitació constant al consumisme es pot analitzar com una forma de violència estructural. Algunes tendències filosòfiques actuals (Lipovetzski, Bauman…) han parlat de l’homo consumericus per identificar el model antropològic dominant en la nostra època. Tanmateix, cada vegada hi ha més veus discordants que reclamen un consum més raonable, més responsable i sostenible com a única via alternativa de present i de futur.

Quina relació hi ha entre violència estructural i consumisme? Consumir i ser consumista són el mateix? Fins a quin punt el consum (el fet de consumir més o menys o de consumir o no uns determinats productes
o marques) defineix la identitat de les persones? Quins mecanismes o mitjans inciten al consum i al consumisme (diferents tipus de publicitat, Internet, modes, pressió social…)? Quines iniciatives podem seguir per consumir d’una manera més responsable i sostenible? Quines institucions estan treballant en aquest sentit?

Algunes lectures de títols filosòfics i sociològics poden permetre a l’alumnat plantejar un marc teòric adequat per a la recerca. Poden ser útils els títols següents:

  • Bauman, Z. Vida de consumo, de Z. Bauman. Mèxic: FCE, 2007.
  • Lipovetzski, G. La felicidad paradójica: Ensayo sobre la sociedad de consumo. Barcelona: Anagrama, 2007.
  • García del Muro, J. Menú de cada dia: carn de canó. Lleida: Pagès, 2010.

L’alumnat pot investigar, mitjançant visites i entrevistes, quines institucions estan treballant per fomentar el consum responsable entre la ciutadania al seu municipi i com ho fan. També pot ser interessant provar d’esbrinar les formes concretes de consum responsable accessibles a una persona de la seva edat. Un apartat d’enquestes analitzades pot permetre esbrinar els hàbits de consum(isme) de les persones més joves i el seu coneixement de les mesures de consum responsable.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca elaborada pel grup de treball Recerca per a la pau des de la Filosofia de Batxillerat (2011/2012)

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer