Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Històries orals per la llengua

Com a conseqüència del canvi climàtic, la globalització i les crisis humanitàries, està previst que, en els propers 80 anys, desapareguin 3.000 llengües.

Davant d’aquesta amenaça, l’ONG Wikitongues, impulsada per voluntaris i voluntàries de tots els continents, ha creat una plataforma on publica històries orals curtes, en vídeo, de cadascuna de les més de 7.000 comunitats lingüístiques. Els vídeos es difonen sota una llicència Creative Commons per facilitar-ne l’ús educatiu lliure i conscienciar sobre el vast conjunt de l’experiència humana.

Plurilingüisme a Internet

“Cada vegada més, la informació i el coneixement es tornen elements clau en la creació de la riquesa, la transformació social i el desenvolupament humà. L’eina principal per transmetre la informació i el coneixement és el llenguatge. D’aquesta manera, la possibilitat d’usar la llengua materna a Internet determina el grau d’interacció que es pugui tenir amb les societats de coneixement emergents”, alerta la UNESCO.

Davant d’aquesta realitat, una recerca de batxillerat podria consistir a analitzar les polítiques lingüístiques d’un país o regió per promoure i facilitar la diversitat lingüística i el plurilingüisme als mitjans de comunicació; específicament, a Internet.

(Auto)biografies lingüístiques

La Fundació Aurèlia Figueras, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Xarxa Vives d’Universitats convoquen el Premi d’(auto)biografies lingüístiques.

L’autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d’un mateix en relació amb les llengües, ja sigui sobre les formes d’aprenentatge, les llengües de l’entorn, les formes de transmissió familiar… També es pot parlar de les biografies lingüístiques, que descriuen l’experiència lingüística de terceres persones.

Còmic i drets humans

Comic Drets Humans LHDes de fa tres edicions, el Programa de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat impulsa, amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat UB, els tallers de Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global.

Aquests tallers, adreçats a estudiants de primària i secundària de centres educatius de la ciutat, fan servir el còmic com a instrument perquè l’alumnat reflexioni sobre temes diversos (relacions internacionals, violència de gènere, racisme…).

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONGs

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells.  L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs.  Aquesta proposta tracta d’obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONGs s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a fer servir? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones expressant la seva opinió, denúncia, …?

La participació de les ONGs en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONGs disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats única i exclusiva a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció i resultats aconseguits? Es redefineix el pla de comunicació o l’estratègia comunicativa en funció d’aquesta avaluació?

La recerca comença amb una definició de l’objecte d’estudi i una contextualització, això es fa mitjançant la recerca bibliogràfica.  A partir d’aquí, un cop identificat l’objecte d’estudi i seleccionades les ONGs, les seves pàgines web i les xarxes socials on actuen, es poden implementar diferents possibilitats:

  • Construcció d’un indicador de l’ús de les xarxes socials per part de les ONGs. Aquest indicador es pot construir a partir de les qüestions formulades (presència a les xarxes socials, tipologia de presència, grau d’interactivitat,…) És necessari definir les variables que formarien l’indicador, el seu pes i la seva relació. Complementàriament, i per obtenir més informació, es pot realitzar una enquesta i dirigir-la a les ONG seleccionades o bé entrevistar a les persones responsables.
  • Observació participant. L’estudiant pot seguir les comunicacions de les ONGs i analitzar a més el grau d’interacció entre els participants de les xarxes socials i l’ONG. L’estudiant pot estudiar l’ús de les xarxes socials de les ONGs identificades, convertint-se en una de les persones seguidores de les fanpage de les ONGs, subscribint-se a les notícies de les ONGs, consultant el blog,…Complementàriament, es poden realitzar entrevistes o enquestes a les persones que s’encarreguen de les tasques de gestió de les xarxes socials de diferents ONG. Això permetria establir elements comuns, diferències, estratègies,…

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

 

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

La secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

tv footballObservant els noticiaris de la televisió, com es reflecteixen ambdós vessants? S’enalteixen equitativament la cooperació i la competició? S’anomena principalment l’equip o individus concrets? Quins rols es destaquen prioritàriament? A qui s’atribueixen els mèrits de les victòries? Es detecten posicions “invisibles” al camp, que no són prou esmentades?

La televisió, consumida de forma massiva per la població, forma part del sistema cultural de la nostra societat. Dins els noticiaris, la secció d’esports és una de les de major audiència. Des de la teva recerca, es pot afirmar que les notícies televisades en relació al futbol promouen uns valors socials determinats? El tractament informatiu del futbol als noticiaris actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

Una altra possibilitat metodològica consistiria a analitzar íntegrament la secció d’esports, per identificar els valors ètics que s’hi reflecteixen i en quina mesura. Per exemple, es pot observar si:

– es noticien esports individuals o col·lectius
– en els esports individuals, es fa menció de l’equip professional que acompanya l’esportista
– en els esports col·lectius, es converteix un dels membres de l’equip en protagonista de la notícia (el davanter, l’entrenador…) o es centra la notícia en els aspectes de cooperació entre els seus membres.

 

Alguns recursos per a la recerca:
Altres recursos per a la tutoria:

Llenguatge de guerra

Llenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

lenguatgeAquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

  • Identificació dels termes eufemístics presents en la informació publicada a la premsa escrita.
  • Recerca sobre l’origen dels principals termes eufemístics presents en la informació periodística.
  • Contrast de coincidències i diferències entre els termes que s’utilitzen per informar de conflictes violents diversos: per exemple, un conflicte “ètnic” a l’Àfrica, un enfrontament civil a l’Amèrica Llatina, la guerra al Pròxim Orient…
  • Comparació del llenguatge utilitzat als mitjans i els comunicats de premsa de les diferents parts implicades (ministeris de defensa, grups armats, mitjans de comunicació dels països en conflicte, etc.).

Caldrà acotar l’objecte d’anàlisi definint els mitjans que s’analitzaran (premsa escrita, audiovisual,…), els esdeveniments, el període, etc., per tal que el volum de dades recollides sigui suficient per a l’anàlisi i abastable en el temps. La recerca pot donar lloc a un diccionari sobre el llenguatge de guerra, útil als diferents moviments pacifistes i antiguerres, que reculli significats i origen de cada terme.

 

Alguns recursos per a la recerca:

 

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer