La soberania alimentària als llibres de text

Gallecs blat1La manera com es produeixen els aliments, es fan arribar a la població i el consum que fem d’ells té conseqüències en el medi ambient, les societats i la salut de les persones. En el creixement de la indústria agroalimentària, podem trobar l’origen de problemàtiques presents arreu del món com la fam i la desnutrició, les dificultats en l’accés a l’aigua, l’abandonament dels camps… Davant aquesta situació, moviments socials reivindiquen una producció orientada a l’alimentació local, propera al consumidor/a final, respectuosa amb el medi ambient (agroecològica) i lliure de transgènics.

Energies transfrontereres

llumsL’energia que consumim a casa, al centre educatiu, al d’oci o a la feina pot haver fet un llarg recorregut. En ocasions, de continents sencers.

Proposem una recerca que, des de l’anàlisi de la indústria energètica, inclogui la reflexió sobre les repercussions de la tecnologia a la vida de les persones i les societats del Sud i del Nord, per tal que el seu desenvolupament incorpori la perspectiva de sostenibilitat ambiental i corresponsabilitat en el respecte als drets humans.

Darwinisme social: competència o cooperació?

Es pot aplicar la teoria de l’evolució de Darwin a les ciències socials? A finals del segle XIX i principis del XX, una part de les discusions científiques van centrar-se en aquesta qüestió. Per una banda, s’entenia que el darwinisme suposava que els que sobrevivien socialment/econòmicament eren els més aptes i, per tant, calia afavorir-los. Per una altra, s’argumentava que allò que havia permès la supervivència de l’espècie era la cooperació i que, per tant, era mitjançant l’associació que la humanitat podia assolir les seves fites més grans.

cooperacióQuins elements del darwinisme social es poden observar en els discursos polítics, empresarials, sindicals,…? Què ens aporta socialment el model competitiu? I què ens aporta el model cooperatiu? Què es prioritza en l’un i en l’altre? Pot existir un model mixte? El progrès (social, econòmic,…) és resultat de la competència o de la cooperació? Quins són els valors que s’associen amb el progrès? Quins valors aporten la cooperació i la competència?

Quins models són dominants a les empreses, a les cooperatives,…? Es potencia la cooperació o la competència en els entorns de treball? Què entenen les empreses, institucions,… per competència? I per cooperació? Quines estratègies i accions es porten a terme per estimular la competència o la cooperació, o ambdues, en un entorn de treball? Quins efectes té el model aplicat sobre la gestió de l’empresa, els seus beneficis i les persones que hi treballen? En quins termes s’avalua la necessitat d’aplicar un model o altre (de competència o de cooperació) de treball?

La present proposta de treball s’inicia amb una recerca bibliogràfica en la que l’alumne treballaria les bases teòriques del darwinisme social a partir de la lectura d’autors com Herbert Spencer (des de la vessant capitalista) i Pierre Kropotkine (des de la vessant anarco-comunista), També s’hauria de treballar sobre el concepte entorn de treball, empresa, cooperativa, …. A partir d’aquí, es proposa l’anàlisi d’entorns de treball en la lògica d’esbrinar quins models (cooperatiu, competitiu, mixte,…) existeixen, es potencien,… Per la realització d’aquest anàlisi es proposa la selecció d’una tipologia àmplia d’espais de treball: empreses dedicades al sector serveis, administració pública, cooperatives de béns i serveis, ONGs,… Un cop seleccionats es realitzarà el contacte amb les persones de recursos humans per fer entrevistes. Les entrevistes, que poden ser semiestructurades, aportaran la informació necessària per la realització de l’anàlisi i l’extracció de conclusions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Els desastres naturals són naturals?

tsunami-67499_150Inundacions i ciclons són fenòmens naturals que sovint tenen greus repercussions per als éssers humans. No obstant això, el seu impacte no és homogeni. D’altra banda, només sentim a parlar d’alguns països quan un fenomen d’aquest tipus provoca centenars de morts.

Quins són els països que els pateixen? Quins apareixen als mitjans de comunicació? Hi ha països afectats que rebin un tractament informatiu diferent? Hi ha països en què les repercussions socials siguin menors?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer