Posts Tagged ‘Violència’

Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Els atacs amb drons són crims de guerra? La impunitat de la guerra bruta

La guerra bruta és el conjunt de totes aquelles accions o operacions encobertes que porta a terme el govern d’un estat per lluitar contra el terrorisme o grups insurgents al marge del respecte per la legalitat internacional. La guerra bruta té com a conseqüència tot un seguit de violacions dels drets humans, entre les que destaquen les execucions extrajudicials.

Elsdrone bombing atacs de setembre de 2011 a les Torres Bessones, van suposar l’inici, per part del govern dels Estats Units, d’una sèrie d’accions a escala planetària que es podrien enquadrar en el concepte guerra bruta. Les conseqüències són greus i en destaquen els assassinats també coneguts en l’àmbit jurídic com a execucions extrajudicials que afecten principalment a civils. Totes aquestes pràctiques han estat denunciades per organitzacions de drets humans, periodistes,… Però no s’estan jutjant. Es pot jutjar al govern dels Estats Units per aquests crims?

Com es tracten els atacs amb drons armats en el marc de la legalitat internacional? A quin dret estan sotmeses les accions dels Estats Units, i més concretament els atacs amb drons que provoquen la mort de civils? Al Dret  Humanitari (el que regula les situacions en cas de conflicte armat) o en el Dret Internacional dels Drets Humans? Els atacs amb drons suposen una violació dels drets humans?  Es pot acusar als Estats Units de crims de guerra? Es pot jutjar a Barack Obama per crims de guerra? Quin tipus de tribunal seria competent per jutjar aquest tipus de crims?

La recerca es pot realitzar centrada en un fet concret o per país. En funció de la definició de la recerca es procedirà a la recerca documental per contextualitzar la temàtica (convenis i protocols en matèria de Dret Internacional Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans, definició de termes,…). La recerca continuarà amb la selecció d’informació sobre els fets objecte d’estudi (notícies de diaris, agències de notícies,…), d’informes de diferents organismes, entre ells Nacions Unides i organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch,…  L’anàlisi documental s’hauria de complementar amb l’assessorament legal oportú i amb entrevistes amb activistes dels drets humans i experts en Dret Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans. A partir d’aquí, es realitzarà una anàlisi, conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Violència domèstica

violencia-directaLa violència domèstica es defineix com aquella que es produeix en l’àmbit privat, en què l’agressor/a i la víctima tenen un vincle familiar.

Els mitjans de comunicació acostumen a focalitzar l’atenció en les dones com a víctimes; tot i així, la violència domèstica afecta qualsevol membre de la família: és a dir, home, avis, dona, infants…

Proposem fer una recerca centrada en la violència que afecta altres membres del nucli familiar.

La recerca consistira a esbrinar les diferents manifestacions de violència domèstica i els mecanismes més eficaços per detectar-la i acabar amb ella.

Violència i Cinema

El cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les peViolència i cinemal·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves.  Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes. A partir d’aquí suggerim tres tractaments metodològics que es basen en la selecció de 3 títols representatius del cinema de masses, especialment el nord-americà, que té una capacitat de distribució mundial. Desprès de la realització de la fitxa de la pel·lícula (director, actors, any de realització, temàtica, contingut,…), proposem tres possibilitats:

  •  Analitzar les pel·lícules des de diferents enfocaments: el guió (com s’articula el discurs de la violència, com es justifica la violència), els personatges (com es presentes, què representen, com evolucionen), els valors que es transmeten,…
  • Realitzar una observació guiada a partir de la construcció d’una graella amb tot una sèrie d’indicadors per avaluar la violència. Entre aquests indicadors estarien: temps de durada de les escenes violentes, presència d’armes, tipologia d’armes, grau de realisme de la violència, presència d’escenes de tractament positiu del conflicte (mediació, negociació), nombre d’aparicions de personatges que gestionen positivament el conflicte, ..
  •  Realitzar un anàlisi de contingut a partir del que identificaràs el tipus de llenguatge i paraules que fan servir els personatges, així com el significat que tenen  i allò que descriuen o “amaguen”.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Símbols de pau

Quins símbols existeixen? Es fan servir arreu del món? A quins altres símbols ha donat lloc la diversitat cultural? Quins símbols s’utilitzen a nivell local? Quin és el seu origen? En quin context foren creats? Què representen? Són utilitzats encara? Són coneguts per la població? Són efectius a l’hora de comunicar l’ideari pacifista?

simbologiapauPer a la recerca, s’hauran d’utilitzar fonts bibliogràfiques, però també fonts d’arxiu, orals, enquestes, etc. Per exemple, a les hemeroteques de diaris de diferents països es poden cercar fotografies relacionades amb esdeveniments clau del moviment pacifista (oposició a la guerra de Vietnam, el referèndum espanyol de l’OTAN al 1986, l’ocupació de l’Iraq, etc.), entrevistar a persones que hagin viscut aquests esdeveniments, etc.

La recerca també es pot enfocar cap a la creació d’un logotip en relació a alguna de les campanyes que estigui impulsant en aquest moment el moviment pacifista local.

 

Alguns recursos per a la recerca:

Proposta elaborada pel Portal Paula, en col·laboració amb la Fundació per la pau.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer