Posts Tagged ‘Violència’

Dibuixos d’infants en conflicte

Paty«Paty, muy asustada y sin entender lo que sucedía, respondió “¿Por qué, mamá? ¡Si éste es un lugar hermoso!” Triste y desolada, no tuvo otra opción que empacar sus cosas para partir en cuanto llegase su padre». Així s’explica una de les nenes colombianes autores del llibre Te cuento mi historia. Palabras y dibujos de niños colombianos refugiados en Ecuador, editat per l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Es tracta d’un dels molts reculls de dibuixos d’infants en conflicte que entitats i institucions editen per mostrar els conflictes bèl·lics des del punt de vista de les nenes i els nens que els pateixen.

La sobirania alimentària als llibres de text

Gallecs blat1La manera com es produeixen els aliments, es fan arribar a la població i es consumeixen té conseqüències en el medi ambient, les societats i la salut de les persones. En el creixement de la indústria agroalimentària, podem trobar l’origen de problemàtiques presents arreu del món com la fam i la desnutrició, les dificultats en l’accés a l’aigua, l’abandonament dels camps… Davant aquesta situació, moviments socials reivindiquen una producció orientada a l’alimentació local, propera al consumidor/a final, respectuosa amb el medi ambient (agroecològica) i lliure de transgènics.

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

satellites

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina, va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drons”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

memòria europeaLa recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

Violència domèstica

violencia-directaLa violència domèstica es defineix com aquella que es produeix en l’àmbit privat, en què l’agressor/a i la víctima tenen un vincle familiar.

Els mitjans de comunicació acostumen a focalitzar l’atenció en les dones com a víctimes; tot i així, la violència domèstica afecta qualsevol membre de la família: és a dir, home, avis, dona, infants…

Proposem fer una recerca centrada en la violència que afecta altres membres del nucli familiar.

La recerca consistira a esbrinar les diferents manifestacions de violència domèstica i els mecanismes més eficaços per detectar-la i acabar amb ella.

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Violència i Cinema

Violència i cinemaEl cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les pel·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves. Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes.

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

tv footballLa secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

Consumisme: violència estructural o responsabilitat individual?

La incitació constant al consumisme es pot analitzar com una forma de violència estructural. Algunes tendències filosòfiques actuals (Lipovetzski, Bauman…) han parlat de l’homo consumericus per identificar el model antropològic dominant en la nostra època. Tanmateix, cada vegada hi ha més veus discordants que reclamen un consum més raonable, més responsable i sostenible com a única via alternativa de present i de futur.

El masclisme de les dones

violenceLa violència simbòlica al·ludeix a aquelles formes de dominació que es valoren com a ‘naturals’, tant per part del subjecte dominador com per part del subjecte dominat. En moltes ocasions, la violència simbòlica s’associa al concepte de violència suau, perquè aquelles persones que la pateixen no se n’adonen o no en són conscients. Per què? Perquè la violència suau s’aprèn i s’interioritza. I es fa mitjançant l’assimilació d’una visió concreta del món, dels rols socials, de com organitzem cognitivament la informació, de com estructurem els valors i els principis que regeixen la nostra conducta.

La violència simbòlica, respecte a les qüestions de gènere, correspondria a aquells significats sobre la naturalesa d’homes i dones, que es reflecteixen a la societat en desigualtat, alienació i violència física.

Una manifestació extrema d’aquesta forma de violència és l’expressió ‘mi marido me pega lo normal’, títol d’un llibre sobre el maltractament. Però potser altres manifestacions més quotidianes ens passen desapercebudes.

Llenguatge de guerra

lenguatgeLlenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

Aquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer