Posts Tagged ‘Economia’

La banca ètica

La banca ètica és una opció dins el sistema bancari i financer actual. Encara que molt minoritària, el seu creixement any rere any revela una preocupació i conscienciació per part de la ciutadania en relació als bancs, i concretament, en relació a com es gestionen els diners de milions de persones estalviadores. La banca pot ser ètica? Sí, si es tenen en compte elements com: la transparència, la inversió (no invertir en indústries armamentístiques o en empreses que violen els drets humans, per exemple), l’especulació (no especular amb els diners de les persones estalviadores) o l’evasió fiscal. I, en l’actualitat, ja hi ha banca ètica al nostre país: entitats com Triodos Bank, Fiare, Coop57 o Oiko Credit. La present proposta s’orienta a analitzar la banca ètica, els seus productes, el seu nínxol de mercat,…

* Quines sbanca èticaón les principals característiques de la banca ètica que la diferencien de la banca tradicional? Quines són les propostes de la banca ètica? Hi ha relació entre banca ètica i altermundisme? I amb altres moviments socials com el pacifisme, l’ecologisme…?

* Quina és l’oferta de banca ètica a Catalunya? Quins tipus de productes se n’ofereixen? Quina és la seva rendibilitat? Quin valor afegit s’addueix? Quin grau d’implantació han aconseguit les diferents iniciatives en aquest període? Quina valoració fan els seus impulsors sobre aquest ressò? S’hi troben coincidències i discrepàncies entre les valoracions dels seus impulsors?

* Què es pensa en el teu entorn sobre la banca ètica? Es coneix l’oferta disponible? Es reconeix el seu valor afegit? Quins arguments s’addueixen per no fer-ne ús? Quines dificultats s’hi poden identificar, què en dificulta l’accés?Quines alternatives es podrien plantejar per arribar a un determinat sector de població (per exemple, alumnat del centre, famílies…)?

Després de la identificació de la pregunta que articularà tota la recerca i del procés de documentació i anàlisi bibligràfica es suggereixen dues propostes:

–  La realització d’un diagnòstic del coneixement i valor de la banca ètica. La tècnica que es suggereix és l’enquesta. En aquest punt, és important definir l’univers i la població a la que s’adreçarà l’enquesta. Així mateix, és important la investigació prèvia (derivada de la recerca documental) per poder fer el disseny de les preguntes. Qüestions tècniques que s’han de cuidar són la codificació de les respostes, la implementació de l’enquesta i la posterior introducció i anàlisi de les dades. El treball es pot complementar amb entrevistes amb experts per contrastar els resultats de l’enquesta. D’aquest treball es deriven conclusions i propostes d’acció.

–  Disseny i implementació d’un balanç econòmic de la banca ètica a Catalunya i valoració comparada amb la banca convencional.  Per la realització d’aquest balanç és necessari seleccionar adequadament tant les entitats que formaran part de l’estudi com les variables que després permetran la interpretació i anàlisi del balanç, així com la comparativa de les dades. Es pot accedir a les dades dels bancs tradicionals consultant la pàgina web de la Asociación Española de Banca.  Les dades de les entitats de la banca ètica es poden aconseguir directament a les seves webs o a la web de FETS, en concret a l’apartat Baròmetre. Les conclusions i propostes d’acció resultants del procés d’investigació poden ser comunicades a les entitats del tercer sector que estan investigant sobre la qüestió de la banca ètica.

Alguns recursos per a la recerca:

 

Darwinisme social: competència o cooperació?

Es pot aplicar la teoria de l’evolució de Darwin a les ciències socials? A finals del segle XIX i principis del XX, una part de les discusions científiques van centrar-se en aquesta qüestió. Per una banda, s’entenia que el darwinisme suposava que els que sobrevivien socialment/econòmicament eren els més aptes i, per tant, calia afavorir-los. Per una altra, s’argumentava que allò que havia permès la supervivència de l’espècie era la cooperació i que, per tant, era mitjançant l’associació que la humanitat podia assolir les seves fites més grans.

cooperacióQuins elements del darwinisme social es poden observar en els discursos polítics, empresarials, sindicals,…? Què ens aporta socialment el model competitiu? I què ens aporta el model cooperatiu? Què es prioritza en l’un i en l’altre? Pot existir un model mixte? El progrès (social, econòmic,…) és resultat de la competència o de la cooperació? Quins són els valors que s’associen amb el progrès? Quins valors aporten la cooperació i la competència?

Quins models són dominants a les empreses, a les cooperatives,…? Es potencia la cooperació o la competència en els entorns de treball? Què entenen les empreses, institucions,… per competència? I per cooperació? Quines estratègies i accions es porten a terme per estimular la competència o la cooperació, o ambdues, en un entorn de treball? Quins efectes té el model aplicat sobre la gestió de l’empresa, els seus beneficis i les persones que hi treballen? En quins termes s’avalua la necessitat d’aplicar un model o altre (de competència o de cooperació) de treball?

La present proposta de treball s’inicia amb una recerca bibliogràfica en la que l’alumne treballaria les bases teòriques del darwinisme social a partir de la lectura d’autors com Herbert Spencer (des de la vessant capitalista) i Pierre Kropotkine (des de la vessant anarco-comunista), També s’hauria de treballar sobre el concepte entorn de treball, empresa, cooperativa, …. A partir d’aquí, es proposa l’anàlisi d’entorns de treball en la lògica d’esbrinar quins models (cooperatiu, competitiu, mixte,…) existeixen, es potencien,… Per la realització d’aquest anàlisi es proposa la selecció d’una tipologia àmplia d’espais de treball: empreses dedicades al sector serveis, administració pública, cooperatives de béns i serveis, ONGs,… Un cop seleccionats es realitzarà el contacte amb les persones de recursos humans per fer entrevistes. Les entrevistes, que poden ser semiestructurades, aportaran la informació necessària per la realització de l’anàlisi i l’extracció de conclusions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El microcrèdit com a eina per sortir de la pobresa

Els microcrèdits apareixen a la dècada dels setanta del segle XX com una alternativa al finançament tradicional dels bancs. L’inici dels microcrèdits es localitza geogràficament a Bangladesh i la seva filosofia és senzilla. Facilitar l’accés al crèdit a aquelles persones que volen iniciar un negoci (microempresa) o invertir en l’activitat de subsistència que realitzen però que per manca d’avals, o d’incompliment d’altres condicions, són rebutjades per la banca tradicional. El microcrèdit és un prèstec de diners sense avals, adreçat a persones en situació econòmica precària per tal d’iniciar o millorar una activitat econòmica. Aquest prèstec pretén i permet l’increment del nivell de vida i d’ingressos de les persones i, ha propiciat que milers de famílies sortin de l’espiral de la pobresa. La present proposta vol aprofundir en el coneixement del microcrèdit, el seu ús i els seus resultats.

microcrèdits

Quins són els principis ètics, socials i econòmics en els que es basen els microcrèdits? Quines entitats (bancs, entitats de cooperación, ongs,…) s’han especialitzat en microcrèdits? Quines tipologies de microcrèdits es poden trobar? Els microcrèdits són rentables? Quines són les condicions d’accés als microcrèdits? Què es pot finançar?

Quin és el panorama dels microcrèdit en el teu entorn més proper (la teva ciutat, província,…)? Quines entitats financeres i no financeres estan oferint microcrèdits en el teu entorn? En quines condicions? I a nivell global? Quina avaluació se’n fa dels microcrèdits i el seu impacte econòmic i social?

 

Els microcrèdits també es concedeixen al nostre país. Cada cop més institucions financeres i organitzacions de la societat civil destinen línies d’acció als microcrèdits. Per avaluar les condicions en que es realitzen, les activitats econòmiques a les que es destinen, els canvis que la concessió d’un microcrèdit comporta en les persones es proposen dues metodologies. Ambdues parteixen d’un element comú que és la investigació documental prèvia que contextualitza  el microcrèdit, les entitats que s’hi dediquen i l’avaluació inicial del seu impacte a nivell econòmic i social. Les propostes són les següents:

* Un mapa de les entitats (financeres i no financeres) que gestionen microcrèdits a nivell català. Les línies de microcrèdits de les entitats financeres, especialment de les caixes d’estalvi, són relativament conegudes. Però no ho són tant, altres iniciatives orientades a la concessió de microcrèdits que es desenvolupen a nivell de societat civil: ONGs o comunitats d’autofinançament, també coneguts com a  CAF. La proposta metodològica es centra en la realització d’entrevistes semiestructurades a una selecció de responsables d’entitats financeres i de la societat civil per tal de conèixer el panorama microcreditici català. Aquesta panoràmica inclourà la definició de tipologies d’entitats, de clients (perfil de la persona demandat de microcrèdit), tipologia de l’activitat a emprendre, avaluació de l’impacte social i econòmic del microcrèdit.

* Funcionament d’una CAF i avaluació de la possibilitat d’implantació de CAF a l’entorn més proper. Mitjançant la observació i la realització d’entrevistes, l’estudiant podrà documentar el funcionament d’un tipus d’organització minoritària però en creixement: la comunitat d’autofinançament. Així mateix, mitjançant els relats i vivències de les persones que formen part de les comunitats, l’estudiant pot establir quines són les possibilitats de creació d’una CAF al seu entorn, els requisits necessaris per formar-ne una, els avantatges i desavantatges d’una CAF, …

Alguns recursos per a la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer