Posts Tagged ‘Drets humans’

Com millorar les condicions de vida als camps de refugiats?

camp refugiats“Estem dormint a terra. Els llençols estan amarats d’aigua. No hi ha lavabos. La gent s’està posant malalta per aquest motiu”, descrivia a Amnistia Internacional, l’abril del 2016, una de les refugiades al camp de Idomeni. Segons aquesta organització, la majoria de persones allotjades en camps de refugiats es veuen obligades a viure en unes “condicions miserables” per la superpoblació, la manca d’aigua calenta i calefacció, una higiene deficient, una nutrició inadequada, una assistència mèdica insuficient i l’absència de privacitat.

Documentar l’experiència d’una persona refugiada

testimoni persones refugiadesCom comença un conflicte armat? Com va afectant, progressivament, la vida quotidiana dels i les habitants del país on es desenvolupa? Quines són les primeres mesures que adopta la ciutadania afectada pel conflicte? Quan i per què es pren la decisió de marxar del país? Què determina el periple de fugida? Per què es tria un determinat país d’acollida? Com és l’acollida en aquest país?

Una manera de respondre aquestes i altres preguntes sobre el refugi és entrevistar una persona refugiada, que ha viscut de primera mà les causes i conseqüències d’un desplaçament forçós.

Com es protegeixen els drets humans més fonamentals de les persones refugiades?

camp refugiatsLes condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients. Dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) indiquen que un 12% de les persones refugiades viuen en camps oficials de refugiats; la resta sobreviu a les ciutats o al camp, on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis.

Còmic i drets humans

Comic Drets Humans LHDes de fa tres edicions, el Programa de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat impulsa, amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat UB, els tallers de Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global.

Aquests tallers, adreçats a estudiants de primària i secundària de centres educatius de la ciutat, fan servir el còmic com a instrument perquè l’alumnat reflexioni sobre temes diversos (relacions internacionals, violència de gènere, racisme…).

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El conflicte de l’assignatura Educació per a la Ciutadania

L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar l’assignatura Educació per la Ciutadania, seguint la Recomanació del Consell d’Europa. Sectors de l’Església Catòlica, algunes associacions de pares i mares, i el Partit Popular s’hi van oposar pels seus continguts, argumentant que es tractaven temes de l’àmbit privat que no competien al sistema educatiu. La qüestió va suscitar una gran polèmica i l’any 2012 el nou Govern aprova una nova regulació dels ensenyaments mínims de l’assignatura.

Quins elements de l’anterior legislació suscitaven controvèrsia? Quins eren els arguments d’oposició a l’assignatura? Quines han estat les resolucions judicials al llarg de tot el procés de canvi? Quins arguments s’aportaven? El nostre marc jurídic avala el tractament d’aquests continguts en el sistema públic d’educació? Quins canvis ha suposat la legislació vigent? Com es tracten aquestes qüestions en la propera legislació (LOMCE)?

S’hauria de fer una comparativa entre textos legals i una recerca de la normativa dels drets involucrats en el conflicte, així com de les resolucions judicials. Es proposen també entrevistes a agents educatius per aprofundir en les diferents argumentacions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

App i ciutadania global

El jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves. Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Leapps aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Identificar un o diversos elements del concepte de ciutadania global que es vulguin desenvolupar mitjançant una aplicació per dispositius, un videojoc,… Desenvolupar els temes mitjançant un guió, el disseny o la selecció d’animacions o altres recursos, i la seva adequació al format que presentaran. Per últim, el desenvolupament de la històri, el joc,.. Hi ha molts llenguatges amb els que es pot desenvolupar una app, des d’aquí mencionem Scratch.

El programa Scratch és un programa desenvolupat pel MIT de Massachussets i permet la programació de videojocs amb un llenguatge molt senzill. Scratch és un programa gratuït.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El paper de les associacions de Drets Humans envers la Primavera Àrab

Arab Spring map Les revoltes de la Primavera Àrab van estar originades per una sèrie de situacions que posaven de relleu una manca de democràcia i una vulneració de determinats Drets Humans. Amb les manifestacions socials es pretenia un canvi efectiu en les actuacions polítiques i el cessament de les vulneracions de drets dels ciutadans. La Primavera Àrab ha estat realment una revolució? O finalment no s’han assolit avenços en el sistema democràtic? En quins països en concret? Ha millorat la situació dels Drets Humans de la població com a conseqüència de les revoltes? Quins són els drets que es reclamaven? Quins d’aquests s’han fet efectius i quins no? Com han actuat les diferents associacions de Drets Humans durant la Primavera Àrab? Quin és el seu paper un cop acabades les revoltes? Caldria una valoració d’informes de diferents associacions de Drets Humans, una recerca bibliogràfica i entrevistes a experts sobre el tema. El treball pot centrar-se en un país o estudiar varis per fer-ne una comparativa. Les entrevistes poden permetre incorporar la perspectiva de les associacions catalanes que treballaven en projectes de cooperació internacional amb els diferents païssos. Alguns recursos per iniciar la recerca:

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en les que les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

Quins eren els règims polítics i els caps de govern a cadascun dels països abans de les revoltes? Quines han estat les parts en cada conflicte? Quin paper ha tingut l’exèrcit? Es pot trobar uns trets comuns entre aquests països? Quin és el seu règim polític i la seva situació actual? S’hi identifiquen avenços en els sistemes democrátics? Quins? Quins obstacles s’hi troben encara?

Caldrà una recerca bibliogràfica, a hemeroteca i d’allò publicat pels mitjans de comunicació, i una comparació dels anàlisis dels conflictes, així com entrevistes a experts sobre el tema.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Els atacs amb drons són crims de guerra? La impunitat de la guerra bruta

La guerra bruta és el conjunt de totes aquelles accions o operacions encobertes que porta a terme el govern d’un estat per lluitar contra el terrorisme o grups insurgents al marge del respecte per la legalitat internacional. La guerra bruta té com a conseqüència tot un seguit de violacions dels drets humans, entre les que destaquen les execucions extrajudicials.

Elsdrone bombing atacs de setembre de 2011 a les Torres Bessones, van suposar l’inici, per part del govern dels Estats Units, d’una sèrie d’accions a escala planetària que es podrien enquadrar en el concepte guerra bruta. Les conseqüències són greus i en destaquen els assassinats també coneguts en l’àmbit jurídic com a execucions extrajudicials que afecten principalment a civils. Totes aquestes pràctiques han estat denunciades per organitzacions de drets humans, periodistes,… Però no s’estan jutjant. Es pot jutjar al govern dels Estats Units per aquests crims?

Com es tracten els atacs amb drons armats en el marc de la legalitat internacional? A quin dret estan sotmeses les accions dels Estats Units, i més concretament els atacs amb drons que provoquen la mort de civils? Al Dret  Humanitari (el que regula les situacions en cas de conflicte armat) o en el Dret Internacional dels Drets Humans? Els atacs amb drons suposen una violació dels drets humans?  Es pot acusar als Estats Units de crims de guerra? Es pot jutjar a Barack Obama per crims de guerra? Quin tipus de tribunal seria competent per jutjar aquest tipus de crims?

La recerca es pot realitzar centrada en un fet concret o per país. En funció de la definició de la recerca es procedirà a la recerca documental per contextualitzar la temàtica (convenis i protocols en matèria de Dret Internacional Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans, definició de termes,…). La recerca continuarà amb la selecció d’informació sobre els fets objecte d’estudi (notícies de diaris, agències de notícies,…), d’informes de diferents organismes, entre ells Nacions Unides i organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch,…  L’anàlisi documental s’hauria de complementar amb l’assessorament legal oportú i amb entrevistes amb activistes dels drets humans i experts en Dret Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans. A partir d’aquí, es realitzarà una anàlisi, conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La Primavera Àrab: L’expansió de les revoltes

Amb el nom de Primavera Àrab es coneix al conflicte social consistent en una sèrie de protestes a favor de la democràcia als països àrabs. Va començar a Tunis amb la immolació d’un jove el desembre de 2010, seguida d’altres protestes i moviments a altres països: Argèlia, Sàhara Occidental, Líban, Jordània, Mauritània, Sudan, Oman, Aràbia Saudita, Egipte, Síria, Iemen, Djibouti, Irak, Somàlia, Bahrein, Líbia, Kuwait i el Marroc.

Quin ha estat el procés revolucionari en concret a cadascun dels països? Quins trets comuns s’identifiquen en les diferents revoltes? Es pot trobar algun fil conductor de l’expansió dels conflictes? O els alçaments han estat independents?

Es proposa la recerca, l’estudi i la comparativa de diferents cronologies sobre els fets revolucionaris a alguns dels països on les revoltes han estat més destacades, per exemple Tunis, Egipte, Síria i Líbia.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La protecció legal de les persones homosexuals

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola, a finals dels anys 70 va quedar legalitzada l’homosexualitat a Espanya. A partir d’aquest moment va començar un procés de reconeixement de drets progressiu que dura fins a l’actualitat, i que procura igualar el règim jurídic de les persones homosexuals al de la resta de la ciutadania, regulant temes com la prohibició de discriminació o la legalitat del matrimoni i la consegüent possibilitat d’adopció.

Quins han estat els drets històricament prohibits i especialment reivindicats pel col·lectiu  homosexual? Quin ha estat el procés de canvi? Actualment hi ha una igualtat absoluta de drets respecte de les persones heterosexuals? El progressiu reconeixement de drets té algun efecte sobre el cessament de la discriminació social? Quines són les reivindicacions actuals del col·lectiu?

El masclisme de les dones

violenceLa violència simbòlica al·ludeix a aquelles formes de dominació que es valoren com a ‘naturals’, tant per part del subjecte dominador com per part del subjecte dominat. En moltes ocasions, la violència simbòlica s’associa al concepte de violència suau, perquè aquelles persones que la pateixen no se n’adonen o no en són conscients. Per què? Perquè la violència suau s’aprèn i s’interioritza. I es fa mitjançant l’assimilació d’una visió concreta del món, dels rols socials, de com organitzem cognitivament la informació, de com estructurem els valors i els principis que regeixen la nostra conducta.

La violència simbòlica, respecte a les qüestions de gènere, correspondria a aquells significats sobre la naturalesa d’homes i dones, que es reflecteixen a la societat en desigualtat, alienació i violència física.

Una manifestació extrema d’aquesta forma de violència és l’expressió ‘mi marido me pega lo normal’, títol d’un llibre sobre el maltractament. Però potser altres manifestacions més quotidianes ens passen desapercebudes.

La Internet censurada

internet censuradaLa revolució en les tecnologies de la informació que permeten un accés a Internet des de gairebé qualsevol lloc en qualsevol moment suposa múltiples reptes. Reptes que s’associen directament amb la democratització i universalització de la informació i el coneixement; amb la participació col·lectiva i individual en la creació del coneixement i en el progrés científic; amb l’accessibilitat dels recursos, la formació i les possibilitats de desenvolupament personal, professional,… que impliquen, etc.

La següent proposta s’orienta a emmarcar com la tecnologia i els avenços tecnològics, especialment en l’àmbit d’Internet, incideixen sobre els drets humans en un context com l’actual, el de la societat de la informació.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer