Posts Tagged ‘Conflictes’

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Violència i Cinema

El cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les peViolència i cinemal·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves.  Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes. A partir d’aquí suggerim tres tractaments metodològics que es basen en la selecció de 3 títols representatius del cinema de masses, especialment el nord-americà, que té una capacitat de distribució mundial. Desprès de la realització de la fitxa de la pel·lícula (director, actors, any de realització, temàtica, contingut,…), proposem tres possibilitats:

  •  Analitzar les pel·lícules des de diferents enfocaments: el guió (com s’articula el discurs de la violència, com es justifica la violència), els personatges (com es presentes, què representen, com evolucionen), els valors que es transmeten,…
  • Realitzar una observació guiada a partir de la construcció d’una graella amb tot una sèrie d’indicadors per avaluar la violència. Entre aquests indicadors estarien: temps de durada de les escenes violentes, presència d’armes, tipologia d’armes, grau de realisme de la violència, presència d’escenes de tractament positiu del conflicte (mediació, negociació), nombre d’aparicions de personatges que gestionen positivament el conflicte, ..
  •  Realitzar un anàlisi de contingut a partir del que identificaràs el tipus de llenguatge i paraules que fan servir els personatges, així com el significat que tenen  i allò que descriuen o “amaguen”.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Pol Nord: delimitació del territori i drets indígenes

El desgel al Pol Nord està permetent l’accés a la gran quantitat de recursos naturals d’aquesta regió, fins ara amagats sota el mantell de gel. La seva explotació genera conflicte entre els països àrtics, doncs suposa delimitar fronteres en aquest territori. Alhora, estan en joc els drets dels pobles indígenes que l’habiten.

Quina ha estat l’evolució d’aquest conflicte fins al moment? Quines accions unilaterals han emprès els diferents Estats? Quines multilaterals? Quines contribueixen a una resolució pacífica del conflicte? Quines poden portar a un esclat de la violència? Què motiva la línia d’actuació dels diferents països?

Quins són els drets dels pobles indígenes en el marc d’aquest conflicte? Quins són els seus drets específicament respecte als béns que amaga l’Àrtic sota el seu mantell de gel? Actualment, els diferents països estan tenint en compte aquests drets? Quines accions han prés els pobles indígenes per defensar els seus drets?

  • Primer, caldria elaborar una perspectiva general sobre el conflicte:  quins països hi estan implicats, les posicions de cada país en la qüestió de la delimitació del territori i a quins àmbits afecten aquestes fronteres: canvi climàtic, recursos naturals -gas, petroli i d’altres amagats a l’oceà- i, especialment, drets humans dels habitants d’aquesta regió.
  • És un tema d’actualitat, el conflicte s’està desenvolupant en aquests moments, pel que l’alumne pot realitzar un recull de notícies publicades a la premsa durant la realització de la primera part i elaborar-ne un anàlisi personal sobre aquesta qüestió.
  • També es pot centrar l’anàlisi en la perspectiva d’algunes de les parts en conflicte, sigui algun Estat àrtic (Rússia, Dinamarca, Estats Units, Canadà, Islàndia i Noruega) o bé algun dels pobles indígenes de la regió, redactant l’anàlisi des de la perspectiva d’aquestes parts i comparant les notícies que es publiquen sobre uns mateixos esdeveniments d’actualitat en els diaris de cada país.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca proposada per Clínica Jurídica en Drets Humans de la Facultat de Dret de la UB..

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer