Posts Tagged ‘Banca ètica’

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Qui és qui a les finances ètiques?

banca ètica1La banca ètica existeix i és present al nostre país. Els elements que diferencien la banca ètica d’altres entitats financeres són, entre d’altres, la transparència i el finançament d’iniciatives econòmiques sostenibles amb un fort contingut social. Però n’hi ha d’altres que tenen a veure amb la participació i la presa de decisions, l’aposta pel medi ambient i les activitats de proximitat,… La present proposta pretén aprofundir en la temàtica de la banca ètica des de l’anàlisi dels principis que la caracteritzen fins a l’acció.

La banca ètica

La banca ètica és una opció dins el sistema bancari i financer actual. Encara que molt minoritària, el seu creixement any rere any revela una preocupació i conscienciació per part de la ciutadania en relació als bancs, i concretament, en relació a com es gestionen els diners de milions de persones estalviadores. La banca pot ser ètica? Sí, si es tenen en compte elements com: la transparència, la inversió (no invertir en indústries armamentístiques o en empreses que violen els drets humans, per exemple), l’especulació (no especular amb els diners de les persones estalviadores) o l’evasió fiscal. I, en l’actualitat, ja hi ha banca ètica al nostre país: entitats com Triodos Bank, Fiare, Coop57 o Oiko Credit. La present proposta s’orienta a analitzar la banca ètica, els seus productes, el seu nínxol de mercat,…

* Quines sbanca èticaón les principals característiques de la banca ètica que la diferencien de la banca tradicional? Quines són les propostes de la banca ètica? Hi ha relació entre banca ètica i altermundisme? I amb altres moviments socials com el pacifisme, l’ecologisme…?

* Quina és l’oferta de banca ètica a Catalunya? Quins tipus de productes se n’ofereixen? Quina és la seva rendibilitat? Quin valor afegit s’addueix? Quin grau d’implantació han aconseguit les diferents iniciatives en aquest període? Quina valoració fan els seus impulsors sobre aquest ressò? S’hi troben coincidències i discrepàncies entre les valoracions dels seus impulsors?

* Què es pensa en el teu entorn sobre la banca ètica? Es coneix l’oferta disponible? Es reconeix el seu valor afegit? Quins arguments s’addueixen per no fer-ne ús? Quines dificultats s’hi poden identificar, què en dificulta l’accés?Quines alternatives es podrien plantejar per arribar a un determinat sector de població (per exemple, alumnat del centre, famílies…)?

Després de la identificació de la pregunta que articularà tota la recerca i del procés de documentació i anàlisi bibligràfica es suggereixen dues propostes:

–  La realització d’un diagnòstic del coneixement i valor de la banca ètica. La tècnica que es suggereix és l’enquesta. En aquest punt, és important definir l’univers i la població a la que s’adreçarà l’enquesta. Així mateix, és important la investigació prèvia (derivada de la recerca documental) per poder fer el disseny de les preguntes. Qüestions tècniques que s’han de cuidar són la codificació de les respostes, la implementació de l’enquesta i la posterior introducció i anàlisi de les dades. El treball es pot complementar amb entrevistes amb experts per contrastar els resultats de l’enquesta. D’aquest treball es deriven conclusions i propostes d’acció.

–  Disseny i implementació d’un balanç econòmic de la banca ètica a Catalunya i valoració comparada amb la banca convencional.  Per la realització d’aquest balanç és necessari seleccionar adequadament tant les entitats que formaran part de l’estudi com les variables que després permetran la interpretació i anàlisi del balanç, així com la comparativa de les dades. Es pot accedir a les dades dels bancs tradicionals consultant la pàgina web de la Asociación Española de Banca.  Les dades de les entitats de la banca ètica es poden aconseguir directament a les seves webs o a la web de FETS, en concret a l’apartat Baròmetre. Les conclusions i propostes d’acció resultants del procés d’investigació poden ser comunicades a les entitats del tercer sector que estan investigant sobre la qüestió de la banca ètica.

Alguns recursos per a la recerca:

 

Promoció i publicitat de la banca ètica

La banca ètica és una alternativa a la banca tradicional. Des de fa alguns anys, diversos bancs ètics (com Triodos Bank, FIARE, Oikocredit,..) s’han assentat a Catalunya  i Espanya. Tot i que el creixement de la banca ètica és molt important, el seu pes en relació a la banca tradicional és molt petit. Però les potencialitats de la banca ètica són enormes. La present proposta de recerca s’articula al voltant del disseny d’una estratègia de marketing per a la promoció de la banca ètica en un grup concret de població.

Què se’n sap de la banca ètica en general? Quins elements (valors, principis, resultats, rendibilitats,…) es fan servir a les campanyes de marketing de la banca ètica? Quins mitjans es movilitzen per fer arribar els missatges a la població? Com es valora l’impacte de les campanyes de marketing (informació i difusió) en un context determinat?  Quins principis de la banca ètica coincideixen amb els valors d’un grup concret de la població?   Quines estratègies de marketing es podrien impulsar per captar nous clients per a la banca ètica?

La recerca s’iniciaria amb una investigació documental sobre la implantació de la banca ètica a Catalunya, així com una anàlisi de les campanyes de marketing impulsades per les principals entitats de banca ètica (a qui van dirigides, què ressalten, com ho fan,…). Així mateix, s’ha de concretar i definir el públic objectiu al que anirà dirigida la proposta de campanya de marketing.

A partir d’aquesta investigació la present proposta s’orienta a la realització d’una anàlisi DAFO que, prenent com a objecte d’estudi les campanyes de marketing de diverses entitats de la banca ètica des del punt de vista de les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces, permeti establir les línies estratègiques per a la promoció de la banca ètica en un context determinat (l’escola, el barri, el municipi, la comarca…).

Per la realització de la investigació documental i la construcció del DAFO serà necessari consultar fonts d’informació primària (pàgines web de les entitats de banca ètica, butlletins informatius, consulta bibliogràfica a hemeroteques per identificar mencions o tractament de la banca ètica a revistes especitalitzades i diaris genèrics,…). D’altra banda, també és important realitzar entrevistes amb responsables de les campanyes de marketing o departaments de comunicació de les entitats de banca ètica per orientar l’anàlisi i concretar propostes. Finalment, la recerca culmina amb l’elaboració de propostes d’estratègies de marketing de la banca ètica dirigides a un públic determinat.

Alguns recursos per a la recerca:

 

El microcrèdit com a eina per sortir de la pobresa

Els microcrèdits apareixen a la dècada dels setanta del segle XX com una alternativa al finançament tradicional dels bancs. L’inici dels microcrèdits es localitza geogràficament a Bangladesh i la seva filosofia és senzilla. Facilitar l’accés al crèdit a aquelles persones que volen iniciar un negoci (microempresa) o invertir en l’activitat de subsistència que realitzen però que per manca d’avals, o d’incompliment d’altres condicions, són rebutjades per la banca tradicional. El microcrèdit és un prèstec de diners sense avals, adreçat a persones en situació econòmica precària per tal d’iniciar o millorar una activitat econòmica. Aquest prèstec pretén i permet l’increment del nivell de vida i d’ingressos de les persones i, ha propiciat que milers de famílies sortin de l’espiral de la pobresa. La present proposta vol aprofundir en el coneixement del microcrèdit, el seu ús i els seus resultats.

microcrèdits

Quins són els principis ètics, socials i econòmics en els que es basen els microcrèdits? Quines entitats (bancs, entitats de cooperación, ongs,…) s’han especialitzat en microcrèdits? Quines tipologies de microcrèdits es poden trobar? Els microcrèdits són rentables? Quines són les condicions d’accés als microcrèdits? Què es pot finançar?

Quin és el panorama dels microcrèdit en el teu entorn més proper (la teva ciutat, província,…)? Quines entitats financeres i no financeres estan oferint microcrèdits en el teu entorn? En quines condicions? I a nivell global? Quina avaluació se’n fa dels microcrèdits i el seu impacte econòmic i social?

 

Els microcrèdits també es concedeixen al nostre país. Cada cop més institucions financeres i organitzacions de la societat civil destinen línies d’acció als microcrèdits. Per avaluar les condicions en que es realitzen, les activitats econòmiques a les que es destinen, els canvis que la concessió d’un microcrèdit comporta en les persones es proposen dues metodologies. Ambdues parteixen d’un element comú que és la investigació documental prèvia que contextualitza  el microcrèdit, les entitats que s’hi dediquen i l’avaluació inicial del seu impacte a nivell econòmic i social. Les propostes són les següents:

* Un mapa de les entitats (financeres i no financeres) que gestionen microcrèdits a nivell català. Les línies de microcrèdits de les entitats financeres, especialment de les caixes d’estalvi, són relativament conegudes. Però no ho són tant, altres iniciatives orientades a la concessió de microcrèdits que es desenvolupen a nivell de societat civil: ONGs o comunitats d’autofinançament, també coneguts com a  CAF. La proposta metodològica es centra en la realització d’entrevistes semiestructurades a una selecció de responsables d’entitats financeres i de la societat civil per tal de conèixer el panorama microcreditici català. Aquesta panoràmica inclourà la definició de tipologies d’entitats, de clients (perfil de la persona demandat de microcrèdit), tipologia de l’activitat a emprendre, avaluació de l’impacte social i econòmic del microcrèdit.

* Funcionament d’una CAF i avaluació de la possibilitat d’implantació de CAF a l’entorn més proper. Mitjançant la observació i la realització d’entrevistes, l’estudiant podrà documentar el funcionament d’un tipus d’organització minoritària però en creixement: la comunitat d’autofinançament. Així mateix, mitjançant els relats i vivències de les persones que formen part de les comunitats, l’estudiant pot establir quines són les possibilitats de creació d’una CAF al seu entorn, els requisits necessaris per formar-ne una, els avantatges i desavantatges d’una CAF, …

Alguns recursos per a la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer