Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

La soberania alimentària als llibres de text

Gallecs blat1La manera com es produeixen els aliments, es fan arribar a la població i el consum que fem d’ells té conseqüències en el medi ambient, les societats i la salut de les persones. En el creixement de la indústria agroalimentària, podem trobar l’origen de problemàtiques presents arreu del món com la fam i la desnutrició, les dificultats en l’accés a l’aigua, l’abandonament dels camps… Davant aquesta situació, moviments socials reivindiquen una producció orientada a l’alimentació local, propera al consumidor/a final, respectuosa amb el medi ambient (agroecològica) i lliure de transgènics.

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

Xarxa d’intercanvis Trocasec

Trocasec és una xarxa d’Intercanvis on col·laborem veïns i veïnes del barri del Poble Sec. Treballem com a comissió dins l’Assemblea de barri del Poble Sec. Volem consolidar un punt de trobada de veïns i veïnes, associacions i altres entitats del barri per intercanviar béns, serveis i coneixements, sense fer servir els euros.

CooperaSec: per un barri cooperatiu

El projecte Cooperasec vol ser una eina de transformació econòmica i social a través de l’empoderament popular. Es tracta de donar suport i recolzar els projectes cooperatius que es generen al barri i anar fent xarxa social per la construcció d’un barri cooperatiu, col·laborant amb el moviment cooperatiu i d’economia social (Intercooperació).

Despeses militars

En principi, la defensa militar de l’Estat hauria de correspondre al pressupost assignat al Ministeri de Defensa en els pressupostos generals de l’Estat. No obstant això, actualment existeix un debat sobre si determinades partides d’altres ministeris (Educació, Indústria…) són relatives a la despesa militar.

Què entenen per despesa militar les diferents fonts? Quines partides d’altres ministeris es qüestionen? Quins arguments s’han aportat al debat? Es podria dir que la despesa militar es troba disfressada?

Moviments per la pau

El moviment pacifista ocupa poc espai als mitjans de comunicació. La seva presència al carrer pot passar també desapercebuda respecte al ressò mediàtic de les protestes en què la violència es fa present.

Es proposa fer una recerca dels esdeveniments que han ocupat el moviment per la pau durant l’últim any en un municipi en concret o, si es prefereix, a nivell català o estatal.

Operacions militars a l’exterior

Quines són les operacions militars d’Espanya a l’exterior? Què ha motivat aquesta postura per part del govern espanyol? Quines són les alternatives a una operació militar (diplomàcia, política, educació…)? Quin paper juga la presència militar espanyola en el pla internacional?

Exportacions d’armes

Actualitzar les dades que anualment es recullen en relació a les exportacions espanyoles de material de defensa (per país, any o tipus de producte). Detectar a quins països es fan aquestes exportacions, i investigar quines d’aquestes ventes són criticables segons diferents criteris:

Banca sense armes

Es proposa actualitzar dades sobre les relacions entre la banca i el comerç d’armes o la indústria militar, i contribuir a les campanyes sobre banca sense armes en què participa activament el Centre Delàs.

Indústria militar

Es proposa actualitzar les dades sobre la indústria militar a diferents escales: a nivell local, a nivell català, a nivell estatal, a nivell europeu o a escala mundial.

Les monedes socials: viabilitat i anàlisi de casos pràctics

Què és la moneda social? Com funciona? Quines experiències de monedes socials es desenvolupen al propi municipi? Són viables econòmicament?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer