Banca sense armes

Es proposa actualitzar dades sobre les relacions entre la banca i el comerç d’armes o la indústria militar, i contribuir a les campanyes sobre banca sense armes en què participa activament el Centre Delàs.

Consumisme: violència estructural o responsabilitat individual?

La incitació constant al consumisme es pot analitzar com una forma de violència estructural. Algunes tendències filosòfiques actuals (Lipovetzski, Bauman…) han parlat de l’homo consumericus per identificar el model antropològic dominant en la nostra època. Tanmateix, cada vegada hi ha més veus discordants que reclamen un consum més raonable, més responsable i sostenible com a única via alternativa de present i de futur.

Indústria militar

Es proposa actualitzar les dades sobre la indústria militar a diferents escales: a nivell local, a nivell català, a nivell estatal, a nivell europeu o a escala mundial.

Promoció i publicitat de la banca ètica

La banca ètica és una alternativa a la banca tradicional. Des de fa alguns anys, diversos bancs ètics (com Triodos Bank, FIARE, Oikocredit,..) s’han assentat a Catalunya  i Espanya. Tot i que el creixement de la banca ètica és molt important, el seu pes en relació a la banca tradicional és molt petit. Però les potencialitats de la banca ètica són enormes.

La present proposta de recerca s’articula al voltant del disseny d’una estratègia de marketing per a la promoció de la banca ètica en un grup concret de població.

Història oral de la immigració

camíLa immigració és un procés personal que té implicacions socials, econòmiques, laborals,…  L’anàlisi d’aquests processos i de les polítiques públiques que se’n deriven així com el trencament dels estereotips que s’associen a la immigració (com a fenomen social i polític) i a la persona immigrant són els temes que articulen aquesta proposta de recerca.

D’aquesta manera, proposem que l’estudiant mitjançant l’ús del suport audiovisual realitzi un documental en què plasmi diferents històries de vida sobre el viatge realitzat per les persones immigrades.

Les monedes socials: viabilitat i anàlisi de casos pràctics

Què és la moneda social? Com funciona? Quines experiències de monedes socials es desenvolupen al propi municipi? Són viables econòmicament?

Diversitat lingüística al meu centre educatiu

languagesEls centres educatius són un reflex de la societat. I la nostra societat és plural. Així doncs, la visualització d’aquesta pluralitat i diversitat és un element important.

Una forma de visualització de la diversitat és l’ús i/o coneixement de diferents llengües. I aquesta és la proposta que es presenta: estudi lingüístic dels idiomes que es parlen a l’entorn de l’estudiant.

El masclisme de les dones

violenceLa violència simbòlica al·ludeix a aquelles formes de dominació que es valoren com a ‘naturals’, tant per part del subjecte dominador com per part del subjecte dominat. En moltes ocasions, la violència simbòlica s’associa al concepte de violència suau, perquè aquelles persones que la pateixen no se n’adonen o no en són conscients. Per què? Perquè la violència suau s’aprèn i s’interioritza. I es fa mitjançant l’assimilació d’una visió concreta del món, dels rols socials, de com organitzem cognitivament la informació, de com estructurem els valors i els principis que regeixen la nostra conducta.

La violència simbòlica, respecte a les qüestions de gènere, correspondria a aquells significats sobre la naturalesa d’homes i dones, que es reflecteixen a la societat en desigualtat, alienació i violència física.

Una manifestació extrema d’aquesta forma de violència és l’expressió ‘mi marido me pega lo normal’, títol d’un llibre sobre el maltractament. Però potser altres manifestacions més quotidianes ens passen desapercebudes.

La Internet censurada

internet censuradaLa revolució en les tecnologies de la informació que permeten un accés a Internet des de gairebé qualsevol lloc en qualsevol moment suposa múltiples reptes. Reptes que s’associen directament amb la democratització i universalització de la informació i el coneixement; amb la participació col·lectiva i individual en la creació del coneixement i en el progrés científic; amb l’accessibilitat dels recursos, la formació i les possibilitats de desenvolupament personal, professional,… que impliquen, etc.

La següent proposta s’orienta a emmarcar com la tecnologia i els avenços tecnològics, especialment en l’àmbit d’Internet, incideixen sobre els drets humans en un context com l’actual, el de la societat de la informació.

L’islam: pilars comuns, vivències diverses

istanbul-106827_640L’islam és una de les tres religions monoteistes amb més seguidors del món. Un dels trets característics de l’islam és l’existència de cinc pilars o pràctiques obligatòries per als creients: la declaració de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació. Però, en moltes ocasions, aquests elements ens són desconeguts.

Símbols de pau

simbologiapauQuins símbols de pau existeixen? Es fan servir arreu? A quins altres símbols ha donat lloc la diversitat cultural? Quins símbols s’utilitzen a nivell local? Quin és el seu origen? En quin context foren creats? Què representen? S’utilitzen encara? Són coneguts? Són efectius a l’hora de comunicar l’ideari pacifista?

Per a la recerca, s’hauran d’utilitzar fonts bibliogràfiques, però també fonts d’arxiu, orals, enquestes, etc. Per exemple, a les hemeroteques de diaris de diferents països es poden cercar fotografies relacionades amb esdeveniments clau del moviment pacifista (oposició a la guerra de Vietnam, el referèndum espanyol de l’OTAN al 1986, l’ocupació de l’Iraq, etc.), entrevistar persones que hagin viscut aquests esdeveniments, etc.

Llenguatge de guerra

lenguatgeLlenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

Aquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

Energies transfrontereres

llumsL’energia que consumim a casa, al centre educatiu, al d’oci o a la feina pot haver fet un llarg recorregut. En ocasions, de continents sencers.

Proposem una recerca que, des de l’anàlisi de la indústria energètica, inclogui la reflexió sobre les repercussions de la tecnologia a la vida de les persones i les societats del Sud i del Nord, per tal que el seu desenvolupament incorpori la perspectiva de sostenibilitat ambiental i corresponsabilitat en el respecte als drets humans.

Darwinisme social: competència o cooperació?

cooperacióEs pot aplicar la teoria de l’evolució de Darwin a les ciències socials? A finals del segle XIX i principis del XX, una part de les discussions científiques van centrar-se en aquesta qüestió. Per una banda, s’entenia que el darwinisme suposava que els que sobrevivien socialment/econòmicament eren els més aptes i, per tant, calia afavorir-los. Per una altra, s’argumentava que allò que havia permès la supervivència de l’espècie era la cooperació i que, per tant, era mitjançant l’associació que la humanitat podia assolir les seves fites més grans.

Tecnologia per al desenvolupament humà i sostenible

metarecercaLa tecnologia per al desenvolupament humà i sostenible és l’intent de posar la tecnologia al servei del desenvolupament humà, entenent que aquest desenvolupament s’ha de donar en termes de sostenibilitat, és a dir, que les accions per millorar les condicions de vida de les persones siguin accions sostenibles i no incrementin la petjada ecològica.

La present proposta s’orienta a la realització d’una metarecerca entorn d’aquest enunciat.

Els desastres naturals són naturals?

tsunami-67499_150Inundacions i ciclons són fenòmens naturals que sovint tenen greus repercussions per als éssers humans. No obstant això, el seu impacte no és homogeni. D’altra banda, només sentim a parlar d’alguns països quan un fenomen d’aquest tipus provoca centenars de morts.

Quins són els països que els pateixen? Quins apareixen als mitjans de comunicació? Hi ha països afectats que rebin un tractament informatiu diferent? Hi ha països en què les repercussions socials siguin menors?

El microcrèdit com a eina per sortir de la pobresa

microcrèditsEls microcrèdits apareixen a la dècada dels setanta del segle XX com una alternativa al finançament tradicional dels bancs. L’inici dels microcrèdits es localitza geogràficament a Bangladesh i la seva filosofia és senzilla: facilitar l’accés al crèdit a aquelles persones que volen iniciar un negoci (microempresa) o invertir en l’activitat de subsistència que realitzen però que, per manca d’avals o d’incompliment d’altres condicions, són rebutjades per la banca tradicional.

Música per la pau

Quina ha estat la contribució de la música a la cultura de pau?

músicaMés que com una meta final, cal concebre la pau com una forma de viure, una cultura, dinàmica i canviant, com ho són totes les cultures. Quina ha estat la contribució de la música catalana a aquesta cultura de pau? Quines cançons antimilitaristes i per la pau han composat els i les artistes de Catalunya? Sobre quins temes versen? Quina és la història d’aquestes cançons? En quin context s’han composat? Quina repercussió han tingut? Quines percepcions, sentiments, accions, valors… han promogut?

Consum responsable de roba

La majoria de la roba que es ven actualment al nostre país ha estat produïda a l’altra banda del món, als països del sud-est asiàtic, en precàries condicions de treball.

Com es poden vendre samarretes, mitjons i d’altres peces de roba per menys d’un euro? Quins són els costos de producció i distribució? Quin salari reben els treballadors i treballadores dels països productors? Com es relaciona aquest salari amb el cost de la vida en aquells països?

La rehabilitació i reinserció en el cas dels penats estrangers

Es tractaria d’elaborar un dictamen sobre les causes per les quals, en el nostre ordenament jurídic, se substitueix una pena privativa de llibertat (presó) per una mesura de seguretat orientada a reeducar i reinserir al penat. Com afecten aquestes mesures a la població estrangera? Què succeeix amb la situació de permanència en el nostre país d’un estranger que ha estat condemnat per un delicte i està complint condemna? Com afecta a la renovació dels permisos de residència? Què succeeix en cas d’incomplir l’obligació judicial?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer