Com són les xarxes de suport ciutadà a les persones refugiades?

Casa nostra, casa vostra és una campanya ciutadana de comunicació que va aconseguir reunir mig milió de persones a Barcelona en la manifestació més gran d’Europa pels drets de les persones refugiades i migrants. L’Open Cultural Center (OCC) és una organització impulsada per voluntaris/es independents que duu a terme programes educatius i culturals en camps de refugiats a Grècia. Ambdues iniciatives sorgeixen de la solidaritat individual, i són força conegudes; però, en l’àmbit del suport ciutadà a les persones refugiades, també hi ha altres persones anònimes, que actuen a títol individual o bé de forma col·lectiva i, fins i tot, creant xarxa. Aquestes persones i xarxes no solen estar documentades; i, en general, no hi ha recerca sobre la seva actuació.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONGs

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONGs  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONGs que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONGs (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura de les ONGs,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONGs? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONGs?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONGs? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

 

La recerca comença amb la delimitació de l’objecte d’estudi i els seus trets més significatius, aquesta tasca es realitza mitjançant la recerca bibliogràfica. A continuació, la proposta de recerca planteja 3 possibilitats:

  • la realització d’una panoràmica de la situació actual de les ONGs i de les estratègies de coordinació, cooperació,… que s’estan fent servir a partir de la recerca documental i de les entrevistes a experts del sector
  • estudi de cas que permeti seguir l’evolució d’una ONG en termes d’estratègies relacionals, adaptació a la nova situació econòmica,…L’estudi de cas es pot realitzar mitjançant la realització d’entrevistes o enquestes a persones expertes o persones que han treballat o estan treballant en l’àmbit ONG i que estan especialment qualificats per emetre una opinió.
  • Una altra possibilitat metodològica és l’observació. Observar una ONG en un període de temps determinat (des de 1998 fins a l’actualitat) i avaluar el seu creixement i aliances estratègiques al llarg d’aquest període. Per això es necessitaria accedir a les memòries anuals, fer seguiment de campanyes (via internet o via memòries d’activitats) i si fos possible, realitzar entrevistes amb els protagonistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONGs

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells.  L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs.  Aquesta proposta tracta d’obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONGs s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a fer servir? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones expressant la seva opinió, denúncia, …?

La participació de les ONGs en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONGs disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats única i exclusiva a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció i resultats aconseguits? Es redefineix el pla de comunicació o l’estratègia comunicativa en funció d’aquesta avaluació?

La recerca comença amb una definició de l’objecte d’estudi i una contextualització, això es fa mitjançant la recerca bibliogràfica.  A partir d’aquí, un cop identificat l’objecte d’estudi i seleccionades les ONGs, les seves pàgines web i les xarxes socials on actuen, es poden implementar diferents possibilitats:

  • Construcció d’un indicador de l’ús de les xarxes socials per part de les ONGs. Aquest indicador es pot construir a partir de les qüestions formulades (presència a les xarxes socials, tipologia de presència, grau d’interactivitat,…) És necessari definir les variables que formarien l’indicador, el seu pes i la seva relació. Complementàriament, i per obtenir més informació, es pot realitzar una enquesta i dirigir-la a les ONG seleccionades o bé entrevistar a les persones responsables.
  • Observació participant. L’estudiant pot seguir les comunicacions de les ONGs i analitzar a més el grau d’interacció entre els participants de les xarxes socials i l’ONG. L’estudiant pot estudiar l’ús de les xarxes socials de les ONGs identificades, convertint-se en una de les persones seguidores de les fanpage de les ONGs, subscribint-se a les notícies de les ONGs, consultant el blog,…Complementàriament, es poden realitzar entrevistes o enquestes a les persones que s’encarreguen de les tasques de gestió de les xarxes socials de diferents ONG. Això permetria establir elements comuns, diferències, estratègies,…

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

 

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

App i ciutadania global

El jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves. Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Leapps aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Identificar un o diversos elements del concepte de ciutadania global que es vulguin desenvolupar mitjançant una aplicació per dispositius, un videojoc,… Desenvolupar els temes mitjançant un guió, el disseny o la selecció d’animacions o altres recursos, i la seva adequació al format que presentaran. Per últim, el desenvolupament de la històri, el joc,.. Hi ha molts llenguatges amb els que es pot desenvolupar una app, des d’aquí mencionem Scratch.

El programa Scratch és un programa desenvolupat pel MIT de Massachussets i permet la programació de videojocs amb un llenguatge molt senzill. Scratch és un programa gratuït.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

La més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb les que ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys tracten d’avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

secretL’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la recerca  bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa. Transparència Internacional és una de les organitzacions de la societat civil que està treballant en aquesta línia. Aquesta investigació prèvia ajudarà en la concreció del àmbits que es volen avaluar i les dades que permetran l’avaluació. A partir d’aquí es construeix s’assigna el criteri de transparència i la puntuació que permetrà establir el grau de transparència.

La investigació també es pot orientar a l’aplicació d’una metodologia ja existent, com per exemple la de Transparència Internacional Espanya i aplicar-la a diferents àmbits del teu entorn més proper. Es pot valorar l’aplicació d’altres metodologies.

Tant si es tria una opció com l’altre, a partir de les dades obtingudes es redactarien les conclusions i les propostes de millora

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Violència domèstica

violencia-directaLa violència domèstica es defineix com aquella que es produeix en l’àmbit privat, en què l’agressor/a i la víctima tenen un vincle familiar.

Els mitjans de comunicació acostumen a focalitzar l’atenció en les dones com a víctimes; tot i així, la violència domèstica afecta qualsevol membre de la família: és a dir, home, avis, dona, infants…

Proposem fer una recerca centrada en la violència que afecta altres membres del nucli familiar.

La recerca consistira a esbrinar les diferents manifestacions de violència domèstica i els mecanismes més eficaços per detectar-la i acabar amb ella.

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

Quin és el valor que més s’aprecia en el dia a dia? Tenim consciencia de grup i ciutadania? Fem les coses perquè sabem que és correcte o perquè així les sentim?

Es podria realitzar el seguiment de la rutina de tres persones que tinguin el mateix perfil (edat, classe social, etc.) i fer, en base a l’observació, un estudi de la seva conducta. Si s’escau, es podria fer un reportatge i gravar-les en vídeo.

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

Els mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Quins contarsistemes de quantificació de persones que es fan servir? En quines situacions o espais es fan servir? Quins models matemàtics de quantificació hi ha? Quin ús se li dona a la quantificació de persones? Podem crear una model de quantificació de persones?

L’estudiant ha de conèixer quins són els tipus de sistemes que s’utilitzen per quantificar les persones a les concentracions i les opcions que la tecnologia, especialment aquella tecnologia mòbil pot aportar. A partir d’aquesta investigació bibliogràfica començaria la formulació d’un model de quantificació validat.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Foto de família. Les xarxes de poder al municipi, barri,…

El poder és un tema d’investigació històric i sociològic.  L’anàlisi de xarxes permet observar com es vinculen uns individus a altres, i per tant, com es distribueix i es concentra el poder. També permet una reflexió acurada sobre la democràcia i el seu exercici.

Qui és qui? Com s’organitza i estructura el poder en una entitat (barri, municipi, empresa…)? Què uneix a les persones que ostenten el poder (lligams parentius, econòmics, aficions comunes, haber anat al mateix centre educatiu,…)?

Aquesta proposta de treball està especialment indicada per territoris o organitzacions petites, on les relacions entre les persones són més senzilles d’establir.

Per iniciar la recerca s’ha de rlinked-152575_640ealitzar una anàlisi bibliogràfica en la que hi siguin presents els conceptes i teories principals relatives al poder, relacions de poder, estructura de poder, organigrama, organització.s També s’ha d’incloure la història més remarcable de l’entitat en termes d’evolució de la seva estructura, canvis de les relacions de poder,… per tal de contextualitzar la pràctica actual i obtenir-ne conclusions.

Per copsar la relació de poder en una entitat suggerim la utilització d’una metodologia específica que és la de l’anàlisi de les xarxes socials, aquest mètode permet visualitzar les persones i la seva connexió i permet concloure sobre la interrelació entre elles. Per iniciar l’anàlisi de xarxes s’han d’identificar la entitat (escola, govern municipal, empresa, departament,…) i també les persones que la composen. Les persones es poden identificar mitjançant organigrames, la foto d’un esdeveniment social (un casament, un sopar solidari,…), econòmic (inauguració d’una seu empresarial), cultural (entrega d’un guardó),…

A partir d’aquí, l’estudiant haurà de definir una sèrie d’atributs que seran els que estructuraran les relacions entre les diferents persones i la distribució del poder entre elles. S’han de definir els atributs adequadament. D’altra banda, s’aconsella el disseny i realització d’un qüestionari. Aquest qüestionari permetrà evidenciar les relacions entre les  persones identificades. De forma complementària, es poden realitzar entrevistes a persones especialment qualificades que aportin informació de relevància i que difícilment s’hauria pogut obtenir només amb els qüestionaris.

També es pot optar per analitzar les relacions de poder que es deriven de les composicions dels Consells d’Administració de les principals empreses catalanes o espanyoles. El criteri per establir la importància de les empreses pot ser el de facturació i cotització en borsa, per exemple.  I la font d’informació primària es pot trobar a la base de dades Camerdata . Un cop identificades les empreses, la composició del Consell d’Administració hauria de ser pública i trobar-se a la web institucional l. Així doncs es pot construir un mapa de poders a partir de la composició dels Consells d’Administració. Per obtenir més informació sobre les persones i les seves vinculacions personals es pot accedir a pàgines com quienmanda.es, a revistes especialitzades en temes de societat, o a les seccions societat de diaris generalistes (com ABC). Altres fonts complementària poden ser la revista FORBES Espanya on apareixen alguns personatges de l’àmbit econòmic espanyol.

La sistematització de la informació i la construcció de les xarxes es pot fer mitjançant el programa Pajek.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer