El tractament informatiu dels atemptats

“Totes les cadenes van emetre imatges de víctimes identificables en les primeres reaccions informatives que es van produir arran de l’atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona, el 17 d’agost de 2017”.

És una de les conclusions que es desprenen de l’informe El tractament informatiu dels atemptats a Barcelona i a Cambrils (17 i 18 d’agost de 2017), que va ser aprovat pel Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 15 de setembre.

Com són les xarxes de suport ciutadà a les persones refugiades?

Casa nostra, casa vostra és una campanya ciutadana de comunicació que va aconseguir reunir mig milió de persones a Barcelona en la manifestació més gran d’Europa pels drets de les persones refugiades i migrants. L’Open Cultural Center (OCC) és una organització impulsada per voluntaris/es independents que duu a terme programes educatius i culturals en camps de refugiats a Grècia. Ambdues iniciatives sorgeixen de la solidaritat individual, i són força conegudes; però, en l’àmbit del suport ciutadà a les persones refugiades, també hi ha altres persones anònimes, que actuen a títol individual o bé de forma col·lectiva i, fins i tot, creant xarxa. Aquestes persones i xarxes no solen estar documentades; i, en general, no hi ha recerca sobre la seva actuació.

Els drets humans al teu municipi

Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10.

Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i, per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte…

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONG

surviveUna de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONG  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONG que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

satellites

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina, va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drons”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONG

ONG2.0Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells. L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs. Aquesta proposta busca obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONG s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a usar? Quins objectius té l’ONG quan les fa servir: captar voluntariat, captar recursos, informar d’activitats, participar, denunciar,…?

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

memòria europeaLa recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

La llei de transparència és una bona llei?

llei transparènciaLa Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

App i ciutadania global

appEl jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves.

Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Les aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

secretLa més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb què ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys pretenen avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

L’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la cerca bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa.

Violència domèstica

violencia-directaLa violència domèstica es defineix com aquella que es produeix en l’àmbit privat, en què l’agressor/a i la víctima tenen un vincle familiar.

Els mitjans de comunicació acostumen a focalitzar l’atenció en les dones com a víctimes; tot i així, la violència domèstica afecta qualsevol membre de la família: és a dir, home, avis, dona, infants…

Proposem fer una recerca centrada en la violència que afecta altres membres del nucli familiar.

La recerca consistira a esbrinar les diferents manifestacions de violència domèstica i els mecanismes més eficaços per detectar-la i acabar amb ella.

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

contarEls mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer