Avaluació i comparació de polítiques migratòries

El CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i el Migration Policy Group (MPG) coordinen l’Índex de polítiques d’integració migrant (MIPEX en les seves sigles en anglès).

El MIPEX mesura polítiques d’integració de persones migrades en tots els estats membres de la Unió Europea, Austràlia, Canadà, Islàndia, Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda, Noruega, Suïssa, Turquia i els Estats Units.

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Crear el web de campanya d’una ONG

Sobre la pobresa al món; sobre la problemàtica d’accés als medicaments en els països empobrits; sobre les persones refugiades i la defensa del dret d’asil,… Per generar consciència i actitud crítica respecte al dret a la salut; per pressionar perquè s’acceleri l’acollida de persones refugiades; per visualitzar l’evolució de les exportacions d’armes espanyoles a països en conflicte… Amb audiovisuals, fotografies, mapes, comptadors de temps, espais per a la interacció… Hi ha tantes pàgines web, i utilitzen tants dissenys, com necessitats de comunicació tenen els qui les publiquen; en aquest cas, les ONG.

Com estan impactant les mobilitzacions socials en les decisions polítiques sobre la crisi del refugi?

institucions europaEl dret d’asil és un dret humà contingut a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i en el seu Protocol (Nova York, 1967), així com en d’altres tractats internacionals i regionals com la Carta Europea de Drets Fonamentals. Malgrat això, l’actual crisi del refugi respon, entre altres causes, a la manca de política exterior europea, la inacció davant el conflicte sirià i l’enfocament de les actuals polítiques de migració i asil. Com poden rebatre aquesta situació les campanyes informatives, de sensibilització i de pressió política organitzades des de la societat civil?

Llei de voluntariat, exemple de participació

voluntariadoEl 24 de juliol del 2015 s’ha aprovat una nova Llei de voluntariat i foment de l’associacionisme.

Aquesta norma ha estat modificada substanciosament respecte a la proposta inicial, després que persones expertes, entitats i federacions d’entitats del món associatiu (coordinades per la Xarxa d’Associacionisme de Catalunya (XAC)) expressessin crítiques sobre l’avantprojecte i demanessin l’elaboració d’una llei més sensible a la dinàmica associativa.

La mobilització d’aquest col·lectiu els ha permès incidir en el contingut de la llei a través d’una tramitació parlamentària que ha comptat amb desenes de compareixences. Es tracta, doncs, d’un bon exemple de com la participació ciutadana pot incidir en la política; un exemple que es pot visibilitzar en treballs de recerca de batxillerat.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

A un click del ciberactivisme?

Anàlisi de les plataformes de peticions

mouseEl ciberactivisme és un fenomen en constant canvi. Si en un moment determinat el ciberactivisme el feien les ONGs a les seves pàgines, des de fa molts pocs anys s’han creat les plataformes de ciberactivisme, en les que es poden “penjar” sol·licituds de peticions. Aquesta proposta s’orienta a investigar què són i com funcionen les plataformes de peticions online

Què és una plataforma de peticions online? Com funcionen iniciatives com Change.org o Avaaz.org? Què diferencia les peticions de les plataformes de les que hi ha a les pàgines de les ONGs? Quina és la política d’acceptació de peticions de les plataformes? Com es gestionen les peticions de ciberacció? Com s’avaluen els resultats de la ciberacció? Hi ha límits a la ciberacció?

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

Finançament i ONGs

moneyLa crisi econòmica i la disminució radical de les subvencions a les activitats de les ONGs ha posat sobre la taula un tema del que ja es venia parlant: el model de finançament. En moltes ONGs, la sobredimensió de les aportacions públiques en el total del finançament de les entitats ha estat indiscutible. I la disminució de les subvencions ha portat com a conseqüència més directa la supressió de línies de treball, la disminució de projectes i la reducció de les plantilles. Aquesta proposta pretén aportar llum sobre les diferents possibilitats de captació de recursos que estan posant en marxa les ONGs, així com la seva eficàcia i eficiència.

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONGs

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONGs  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONGs que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONGs (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura de les ONGs,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONGs? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONGs?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONGs? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

 

La recerca comença amb la delimitació de l’objecte d’estudi i els seus trets més significatius, aquesta tasca es realitza mitjançant la recerca bibliogràfica. A continuació, la proposta de recerca planteja 3 possibilitats:

  • la realització d’una panoràmica de la situació actual de les ONGs i de les estratègies de coordinació, cooperació,… que s’estan fent servir a partir de la recerca documental i de les entrevistes a experts del sector
  • estudi de cas que permeti seguir l’evolució d’una ONG en termes d’estratègies relacionals, adaptació a la nova situació econòmica,…L’estudi de cas es pot realitzar mitjançant la realització d’entrevistes o enquestes a persones expertes o persones que han treballat o estan treballant en l’àmbit ONG i que estan especialment qualificats per emetre una opinió.
  • Una altra possibilitat metodològica és l’observació. Observar una ONG en un període de temps determinat (des de 1998 fins a l’actualitat) i avaluar el seu creixement i aliances estratègiques al llarg d’aquest període. Per això es necessitaria accedir a les memòries anuals, fer seguiment de campanyes (via internet o via memòries d’activitats) i si fos possible, realitzar entrevistes amb els protagonistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer