Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONGs

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONGs  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONGs que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONGs (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura de les ONGs,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONGs? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONGs?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONGs? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

 

La recerca comença amb la delimitació de l’objecte d’estudi i els seus trets més significatius, aquesta tasca es realitza mitjançant la recerca bibliogràfica. A continuació, la proposta de recerca planteja 3 possibilitats:

  • la realització d’una panoràmica de la situació actual de les ONGs i de les estratègies de coordinació, cooperació,… que s’estan fent servir a partir de la recerca documental i de les entrevistes a experts del sector
  • estudi de cas que permeti seguir l’evolució d’una ONG en termes d’estratègies relacionals, adaptació a la nova situació econòmica,…L’estudi de cas es pot realitzar mitjançant la realització d’entrevistes o enquestes a persones expertes o persones que han treballat o estan treballant en l’àmbit ONG i que estan especialment qualificats per emetre una opinió.
  • Una altra possibilitat metodològica és l’observació. Observar una ONG en un període de temps determinat (des de 1998 fins a l’actualitat) i avaluar el seu creixement i aliances estratègiques al llarg d’aquest període. Per això es necessitaria accedir a les memòries anuals, fer seguiment de campanyes (via internet o via memòries d’activitats) i si fos possible, realitzar entrevistes amb els protagonistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

Com presenten la societat humana del futur? Hi ha paral·lelismes amb els valors i situacions que es donen avui en dia? Són molt diferents els individus que es descriuen en els futurs més pacífics dels més violents? Podríem arribar a un d’aquests possibles futurs? S’han complert les prediccions de les publicacions futuristes del passat sobre l’actualitat?

Caldria fer una recerca històrica sobre les publicacions de caire futurista que s’han fet en les últimes dècades i veure si les idees han evolucionat amb el pas del temps i els canvis socials i polítics mundials. Seguidament seria necessari fer una lectura àmplia de les publicacions (novel·les, còmics, novel·les gràfiques…) de ciència ficció actuals i extreure’n punts en comú. Finalment seria interessant la creació d’un còmic propi amb les idees extretes de com podria ser el futur que ens espera.

Recursos per iniciar la recerca

Ciència-ficció

V de Vendetta

A la recerca d’una fi del món catastròfica

CooperaSec: per un barri cooperatiu

El projecte Cooperasec vol ser una eina de transformació econòmica i social a través de l’empoderament popular. Es tracta de donar suport i recolzar els projectes cooperatius que es generen al barri i anar fent xarxa social per la construcció d’un barri cooperatiu, col·laborant amb el moviment cooperatiu i d’economia social (Intercooperació).

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en les que les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

Quins eren els règims polítics i els caps de govern a cadascun dels països abans de les revoltes? Quines han estat les parts en cada conflicte? Quin paper ha tingut l’exèrcit? Es pot trobar uns trets comuns entre aquests països? Quin és el seu règim polític i la seva situació actual? S’hi identifiquen avenços en els sistemes democrátics? Quins? Quins obstacles s’hi troben encara?

Caldrà una recerca bibliogràfica, a hemeroteca i d’allò publicat pels mitjans de comunicació, i una comparació dels anàlisis dels conflictes, així com entrevistes a experts sobre el tema.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La protecció legal de les persones homosexuals

World homosexuality laws
Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola, a finals dels anys 70 va quedar legalitzada l’homosexualitat a Espanya. A partir d’aquest moment va començar un procés de reconeixement de drets progressiu que dura fins a l’actualitat, i que procura igualar el règim jurídic de les persones homosexuals al de la resta de la ciutadania, regulant temes com la prohibició de discriminació o la legalitat del matrimoni i la consegüent possibilitat d’adopció.

Quins han estat els drets històricament prohibits i especialment reivindicats pel col·lectiu  homosexual? Quin ha estat el procés de canvi? Actualment hi ha una igualtat absoluta de drets respecte de les persones heterosexuals? El progressiu reconeixement de drets té algun efecte sobre el cessament de la discriminació social? Quines són les reivindicacions actuals del col·lectiu?

Es pot fer una recerca legislativa a la Constitució Espanyola, el Codi Civil i les diferents lleis que representen el reconeixement dels drets en qüestió, així com la consulta d’informes i documentació sobre la qüestió, i el contacte amb associacions representatives del col·lectiu.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

L’evolució de la dona en el còmic

Front cover, "Wow Comics" no. 38 (art by Jack Binder)Des dels seus inicis al segle XIX, el gènere del còmic ens ofereix un bon reflex de l’evolució històrica de la societat. Per exemple, podem veure el predomini de la figura de l’home, essent les dones relegades a papers secundaris i estereotipats. No obstant això, aquesta caracterització ha anat canviant en les últimes dècades, en consonància amb els avenços en la igualtat de gènere a la societat.

Quins són els papers que tradicionalment s’han atorgat a les dones en el còmic? Quins estereotips s’hi han reproduït? Quines diferències i similituds hi ha entre les publicacions dels grans focus de la indústria del còmic: Estats Units, França i Japó?

La recerca pot centrar-se en l’anàlisi de la indústria del còmic adreçada a dones. Quins còmics es promocionen? Quins són els més coneguts per les dones? Quina relació entre gèneres hi reflecteixen? Els nois llegeixen còmics protagonitzats per noies? Les noies llegeixen còmics protagonitzats per nois?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer