Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i, per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

Es tracta d’un material molt interessant per a qualsevol recerca sobre el pacifisme a Catalunya.

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONG

surviveUna de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONG  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONG que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

memòria europeaLa recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

La llei de transparència és una bona llei?

llei transparènciaLa Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

CooperaSec: per un barri cooperatiu

El projecte Cooperasec vol ser una eina de transformació econòmica i social a través de l’apoderament popular. Es tracta de donar suport i recolzar els projectes cooperatius que es generen al barri i anar fent xarxa social per la construcció d’un barri cooperatiu, col·laborant amb el moviment cooperatiu i d’economia social (Intercooperació).

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en què les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

La protecció legal de les persones homosexuals

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola, a finals dels anys 70 va quedar legalitzada l’homosexualitat a Espanya. A partir d’aquest moment va començar un procés de reconeixement de drets progressiu que dura fins a l’actualitat, i que procura igualar el règim jurídic de les persones homosexuals al de la resta de la ciutadania, regulant temes com la prohibició de discriminació o la legalitat del matrimoni i la consegüent possibilitat d’adopció.

Transparència i dret a la informació

transparènciaLa corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…), la insatisfacció i cansament de la ciutadania o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política.

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer