Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Mapes que salven vides

mapatonsArreu del món, hi ha indrets oblidats que no apareixen als mapes; en la majoria dels casos, és perquè no tenen prou “interès comercial”. La inexistència cartogràfica fa molt complicat que aquests llocs rebin ajudes o serveis, sobretot en cas d’emergència. Per això, hi ha persones voluntàries que cartografien els indrets oblidats; i, de vegades, ho fan en el context de mapatons (maratons de mapes), en què es passen hores creant el mapa d’una àrea concreta. Per escollir la zona a cartografiar es tenen en compte les necessitats operacionals del moment; per exemple, els casos d’emergència o els indrets on les ONG tenen algun projecte.

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

Energies transfrontereres

llumsL’energia que consumim a casa, al centre educatiu, al d’oci o a la feina pot haver fet un llarg recorregut. En ocasions, de continents sencers.

Proposem una recerca que, des de l’anàlisi de la indústria energètica, inclogui la reflexió sobre les repercussions de la tecnologia a la vida de les persones i les societats del Sud i del Nord, per tal que el seu desenvolupament incorpori la perspectiva de sostenibilitat ambiental i corresponsabilitat en el respecte als drets humans.

Pol Nord: delimitació del territori i drets indígenes

El desgel al Pol Nord està permetent l’accés a la gran quantitat de recursos naturals d’aquesta regió, fins ara amagats sota el mantell de gel. La seva explotació genera conflicte entre els països àrtics, doncs suposa delimitar fronteres en aquest territori. Alhora, estan en joc els drets dels pobles indígenes que l’habiten.

Quina ha estat l’evolució d’aquest conflicte fins al moment? Quines accions unilaterals han emprès els diferents Estats? Quines multilaterals? Quines contribueixen a una resolució pacífica del conflicte? Quines poden portar a un esclat de la violència? Què motiva la línia d’actuació dels diferents països?

Quins són els drets dels pobles indígenes en el marc d’aquest conflicte? Quins són els seus drets específicament respecte als béns que amaga l’Àrtic sota el seu mantell de gel? Actualment, els diferents països estan tenint en compte aquests drets? Quines accions han prés els pobles indígenes per defensar els seus drets?

  • Primer, caldria elaborar una perspectiva general sobre el conflicte:  quins països hi estan implicats, les posicions de cada país en la qüestió de la delimitació del territori i a quins àmbits afecten aquestes fronteres: canvi climàtic, recursos naturals -gas, petroli i d’altres amagats a l’oceà- i, especialment, drets humans dels habitants d’aquesta regió.
  • És un tema d’actualitat, el conflicte s’està desenvolupant en aquests moments, pel que l’alumne pot realitzar un recull de notícies publicades a la premsa durant la realització de la primera part i elaborar-ne un anàlisi personal sobre aquesta qüestió.
  • També es pot centrar l’anàlisi en la perspectiva d’algunes de les parts en conflicte, sigui algun Estat àrtic (Rússia, Dinamarca, Estats Units, Canadà, Islàndia i Noruega) o bé algun dels pobles indígenes de la regió, redactant l’anàlisi des de la perspectiva d’aquestes parts i comparant les notícies que es publiquen sobre uns mateixos esdeveniments d’actualitat en els diaris de cada país.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca proposada per Clínica Jurídica en Drets Humans de la Facultat de Dret de la UB..

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer