Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

A un click del ciberactivisme?

Anàlisi de les plataformes de peticions

mouseEl ciberactivisme és un fenomen en constant canvi. Si en un moment determinat el ciberactivisme el feien les ONGs a les seves pàgines, des de fa molts pocs anys s’han creat les plataformes de ciberactivisme, en les que es poden “penjar” sol·licituds de peticions. Aquesta proposta s’orienta a investigar què són i com funcionen les plataformes de peticions online

Què és una plataforma de peticions online? Com funcionen iniciatives com Change.org o Avaaz.org? Què diferencia les peticions de les plataformes de les que hi ha a les pàgines de les ONGs? Quina és la política d’acceptació de peticions de les plataformes? Com es gestionen les peticions de ciberacció? Com s’avaluen els resultats de la ciberacció? Hi ha límits a la ciberacció?

La sobirania alimentària als llibres de text

Gallecs blat1La manera com es produeixen els aliments, es fan arribar a la població i es consumeixen té conseqüències en el medi ambient, les societats i la salut de les persones. En el creixement de la indústria agroalimentària, podem trobar l’origen de problemàtiques presents arreu del món com la fam i la desnutrició, les dificultats en l’accés a l’aigua, l’abandonament dels camps… Davant aquesta situació, moviments socials reivindiquen una producció orientada a l’alimentació local, propera al consumidor/a final, respectuosa amb el medi ambient (agroecològica) i lliure de transgènics.

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

Finançament i ONGs

moneyLa crisi econòmica i la disminució radical de les subvencions a les activitats de les ONGs ha posat sobre la taula un tema del que ja es venia parlant: el model de finançament. En moltes ONGs, la sobredimensió de les aportacions públiques en el total del finançament de les entitats ha estat indiscutible. I la disminució de les subvencions ha portat com a conseqüència més directa la supressió de línies de treball, la disminució de projectes i la reducció de les plantilles. Aquesta proposta pretén aportar llum sobre les diferents possibilitats de captació de recursos que estan posant en marxa les ONGs, així com la seva eficàcia i eficiència.

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONGs

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONGs  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONGs que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONGs (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura de les ONGs,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONGs? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONGs?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONGs? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

 

La recerca comença amb la delimitació de l’objecte d’estudi i els seus trets més significatius, aquesta tasca es realitza mitjançant la recerca bibliogràfica. A continuació, la proposta de recerca planteja 3 possibilitats:

  • la realització d’una panoràmica de la situació actual de les ONGs i de les estratègies de coordinació, cooperació,… que s’estan fent servir a partir de la recerca documental i de les entrevistes a experts del sector
  • estudi de cas que permeti seguir l’evolució d’una ONG en termes d’estratègies relacionals, adaptació a la nova situació econòmica,…L’estudi de cas es pot realitzar mitjançant la realització d’entrevistes o enquestes a persones expertes o persones que han treballat o estan treballant en l’àmbit ONG i que estan especialment qualificats per emetre una opinió.
  • Una altra possibilitat metodològica és l’observació. Observar una ONG en un període de temps determinat (des de 1998 fins a l’actualitat) i avaluar el seu creixement i aliances estratègiques al llarg d’aquest període. Per això es necessitaria accedir a les memòries anuals, fer seguiment de campanyes (via internet o via memòries d’activitats) i si fos possible, realitzar entrevistes amb els protagonistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

El conflicte de l’assignatura Educació per a la Ciutadania

L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar l’assignatura Educació per la Ciutadania, seguint la Recomanació del Consell d’Europa. Sectors de l’Església Catòlica, algunes associacions de pares i mares, i el Partit Popular s’hi van oposar pels seus continguts, argumentant que es tractaven temes de l’àmbit privat que no competien al sistema educatiu. La qüestió va suscitar una gran polèmica i l’any 2012 el nou Govern aprova una nova regulació dels ensenyaments mínims de l’assignatura.

Quins elements de l’anterior legislació suscitaven controvèrsia? Quins eren els arguments d’oposició a l’assignatura? Quines han estat les resolucions judicials al llarg de tot el procés de canvi? Quins arguments s’aportaven? El nostre marc jurídic avala el tractament d’aquests continguts en el sistema públic d’educació? Quins canvis ha suposat la legislació vigent? Com es tracten aquestes qüestions en la propera legislació (LOMCE)?

S’hauria de fer una comparativa entre textos legals i una recerca de la normativa dels drets involucrats en el conflicte, així com de les resolucions judicials. Es proposen també entrevistes a agents educatius per aprofundir en les diferents argumentacions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONGs

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells.  L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs.  Aquesta proposta tracta d’obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONGs s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a fer servir? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones expressant la seva opinió, denúncia, …?

La participació de les ONGs en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONGs disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats única i exclusiva a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció i resultats aconseguits? Es redefineix el pla de comunicació o l’estratègia comunicativa en funció d’aquesta avaluació?

La recerca comença amb una definició de l’objecte d’estudi i una contextualització, això es fa mitjançant la recerca bibliogràfica.  A partir d’aquí, un cop identificat l’objecte d’estudi i seleccionades les ONGs, les seves pàgines web i les xarxes socials on actuen, es poden implementar diferents possibilitats:

  • Construcció d’un indicador de l’ús de les xarxes socials per part de les ONGs. Aquest indicador es pot construir a partir de les qüestions formulades (presència a les xarxes socials, tipologia de presència, grau d’interactivitat,…) És necessari definir les variables que formarien l’indicador, el seu pes i la seva relació. Complementàriament, i per obtenir més informació, es pot realitzar una enquesta i dirigir-la a les ONG seleccionades o bé entrevistar a les persones responsables.
  • Observació participant. L’estudiant pot seguir les comunicacions de les ONGs i analitzar a més el grau d’interacció entre els participants de les xarxes socials i l’ONG. L’estudiant pot estudiar l’ús de les xarxes socials de les ONGs identificades, convertint-se en una de les persones seguidores de les fanpage de les ONGs, subscribint-se a les notícies de les ONGs, consultant el blog,…Complementàriament, es poden realitzar entrevistes o enquestes a les persones que s’encarreguen de les tasques de gestió de les xarxes socials de diferents ONG. Això permetria establir elements comuns, diferències, estratègies,…

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

 

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

App i ciutadania global

El jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves. Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Leapps aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Identificar un o diversos elements del concepte de ciutadania global que es vulguin desenvolupar mitjançant una aplicació per dispositius, un videojoc,… Desenvolupar els temes mitjançant un guió, el disseny o la selecció d’animacions o altres recursos, i la seva adequació al format que presentaran. Per últim, el desenvolupament de la històri, el joc,.. Hi ha molts llenguatges amb els que es pot desenvolupar una app, des d’aquí mencionem Scratch.

El programa Scratch és un programa desenvolupat pel MIT de Massachussets i permet la programació de videojocs amb un llenguatge molt senzill. Scratch és un programa gratuït.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer