Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Finançament i ONGs

moneyLa crisi econòmica i la disminució radical de les subvencions a les activitats de les ONGs ha posat sobre la taula un tema del que ja es venia parlant: el model de finançament. En moltes ONGs, la sobredimensió de les aportacions públiques en el total del finançament de les entitats ha estat indiscutible. I la disminució de les subvencions ha portat com a conseqüència més directa la supressió de línies de treball, la disminució de projectes i la reducció de les plantilles. Aquesta proposta pretén aportar llum sobre les diferents possibilitats de captació de recursos que estan posant en marxa les ONGs, així com la seva eficàcia i eficiència.

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONGs

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONGs  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONGs que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONGs (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura de les ONGs,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONGs? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONGs?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONGs? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

 

La recerca comença amb la delimitació de l’objecte d’estudi i els seus trets més significatius, aquesta tasca es realitza mitjançant la recerca bibliogràfica. A continuació, la proposta de recerca planteja 3 possibilitats:

  • la realització d’una panoràmica de la situació actual de les ONGs i de les estratègies de coordinació, cooperació,… que s’estan fent servir a partir de la recerca documental i de les entrevistes a experts del sector
  • estudi de cas que permeti seguir l’evolució d’una ONG en termes d’estratègies relacionals, adaptació a la nova situació econòmica,…L’estudi de cas es pot realitzar mitjançant la realització d’entrevistes o enquestes a persones expertes o persones que han treballat o estan treballant en l’àmbit ONG i que estan especialment qualificats per emetre una opinió.
  • Una altra possibilitat metodològica és l’observació. Observar una ONG en un període de temps determinat (des de 1998 fins a l’actualitat) i avaluar el seu creixement i aliances estratègiques al llarg d’aquest període. Per això es necessitaria accedir a les memòries anuals, fer seguiment de campanyes (via internet o via memòries d’activitats) i si fos possible, realitzar entrevistes amb els protagonistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Xarxa d’intercanvis Trocasec

Trocasec és una xarxa d’Intercanvis on col·laborem veïns i veïnes del barri del Poble Sec. Treballem com a comissió dins l’Assemblea de barri del Poble Sec. Volem consolidar un punt de trobada de veïns i veïnes, associacions i altres entitats del barri per intercanviar béns, serveis i coneixements, sense fer servir els euros.

CooperaSec: per un barri cooperatiu

El projecte Cooperasec vol ser una eina de transformació econòmica i social a través de l’empoderament popular. Es tracta de donar suport i recolzar els projectes cooperatius que es generen al barri i anar fent xarxa social per la construcció d’un barri cooperatiu, col·laborant amb el moviment cooperatiu i d’economia social (Intercooperació).

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

La més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb les que ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys tracten d’avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

secretL’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la recerca  bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa. Transparència Internacional és una de les organitzacions de la societat civil que està treballant en aquesta línia. Aquesta investigació prèvia ajudarà en la concreció del àmbits que es volen avaluar i les dades que permetran l’avaluació. A partir d’aquí es construeix s’assigna el criteri de transparència i la puntuació que permetrà establir el grau de transparència.

La investigació també es pot orientar a l’aplicació d’una metodologia ja existent, com per exemple la de Transparència Internacional Espanya i aplicar-la a diferents àmbits del teu entorn més proper. Es pot valorar l’aplicació d’altres metodologies.

Tant si es tria una opció com l’altre, a partir de les dades obtingudes es redactarien les conclusions i les propostes de millora

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

Els mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Quins contarsistemes de quantificació de persones que es fan servir? En quines situacions o espais es fan servir? Quins models matemàtics de quantificació hi ha? Quin ús se li dona a la quantificació de persones? Podem crear una model de quantificació de persones?

L’estudiant ha de conèixer quins són els tipus de sistemes que s’utilitzen per quantificar les persones a les concentracions i les opcions que la tecnologia, especialment aquella tecnologia mòbil pot aportar. A partir d’aquesta investigació bibliogràfica començaria la formulació d’un model de quantificació validat.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Foto de família. Les xarxes de poder al municipi, barri,…

El poder és un tema d’investigació històric i sociològic.  L’anàlisi de xarxes permet observar com es vinculen uns individus a altres, i per tant, com es distribueix i es concentra el poder. També permet una reflexió acurada sobre la democràcia i el seu exercici.

Qui és qui? Com s’organitza i estructura el poder en una entitat (barri, municipi, empresa…)? Què uneix a les persones que ostenten el poder (lligams parentius, econòmics, aficions comunes, haber anat al mateix centre educatiu,…)?

Aquesta proposta de treball està especialment indicada per territoris o organitzacions petites, on les relacions entre les persones són més senzilles d’establir.

Per iniciar la recerca s’ha de rlinked-152575_640ealitzar una anàlisi bibliogràfica en la que hi siguin presents els conceptes i teories principals relatives al poder, relacions de poder, estructura de poder, organigrama, organització.s També s’ha d’incloure la història més remarcable de l’entitat en termes d’evolució de la seva estructura, canvis de les relacions de poder,… per tal de contextualitzar la pràctica actual i obtenir-ne conclusions.

Per copsar la relació de poder en una entitat suggerim la utilització d’una metodologia específica que és la de l’anàlisi de les xarxes socials, aquest mètode permet visualitzar les persones i la seva connexió i permet concloure sobre la interrelació entre elles. Per iniciar l’anàlisi de xarxes s’han d’identificar la entitat (escola, govern municipal, empresa, departament,…) i també les persones que la composen. Les persones es poden identificar mitjançant organigrames, la foto d’un esdeveniment social (un casament, un sopar solidari,…), econòmic (inauguració d’una seu empresarial), cultural (entrega d’un guardó),…

A partir d’aquí, l’estudiant haurà de definir una sèrie d’atributs que seran els que estructuraran les relacions entre les diferents persones i la distribució del poder entre elles. S’han de definir els atributs adequadament. D’altra banda, s’aconsella el disseny i realització d’un qüestionari. Aquest qüestionari permetrà evidenciar les relacions entre les  persones identificades. De forma complementària, es poden realitzar entrevistes a persones especialment qualificades que aportin informació de relevància i que difícilment s’hauria pogut obtenir només amb els qüestionaris.

També es pot optar per analitzar les relacions de poder que es deriven de les composicions dels Consells d’Administració de les principals empreses catalanes o espanyoles. El criteri per establir la importància de les empreses pot ser el de facturació i cotització en borsa, per exemple.  I la font d’informació primària es pot trobar a la base de dades Camerdata . Un cop identificades les empreses, la composició del Consell d’Administració hauria de ser pública i trobar-se a la web institucional l. Així doncs es pot construir un mapa de poders a partir de la composició dels Consells d’Administració. Per obtenir més informació sobre les persones i les seves vinculacions personals es pot accedir a pàgines com quienmanda.es, a revistes especialitzades en temes de societat, o a les seccions societat de diaris generalistes (com ABC). Altres fonts complementària poden ser la revista FORBES Espanya on apareixen alguns personatges de l’àmbit econòmic espanyol.

La sistematització de la informació i la construcció de les xarxes es pot fer mitjançant el programa Pajek.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Despeses militars

En principi, la defensa militar de l’Estat hauria de correspondre al pressupost assignat al Ministeri de Defensa en els pressupostos generals de l’Estat. No obstant això, actualment existeix un debat sobre si determinades partides d’altres ministeris (Educació, Indústria…) són relatives a la despesa militar.

Què entenen per despesa militar les diferents fonts? Quines partides d’altres ministeris es qüestionen? Quins arguments s’han aportat al debat? Es podria dir que la despesa militar es troba disfressada?

Exportacions d’armes

Actualitzar les dades que anualment es recullen en relació a les exportacions espanyoles de material de defensa (per país, any o tipus de producte). Detectar a quins països es fan aquestes exportacions, i investigar quines d’aquestes ventes són criticables segons diferents criteris:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer