Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

Comunicació artística sobre drets humans

ciencia animadaT’imagines un espectacle de clown que parli de dendrocronologia (la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres)? Existeix. És “La veu dels arbres“, un dels projectes de La UB divulga en què la ciència es comunica a través de l’art. Una altra de les seves iniciatives és, per exemple, “Ciència animada“, una biblioteca de recursos audiovisuals de caràcter científic; i una tercera proposta és “Pinta’m un conte“, un cicle itinerant de narracions de contes científics amb il·lustracions en directe.

Són experiències d’arts escèniques, art audiovisual i literatura i pintura que demostren com l’expressió artística pot ser vehicle per comunicar recerques científiques.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONGs

Una de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONGs  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONGs que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

surviveQuins elements defineixen la situació actual de les ONGs (impacte de la crisi econòmica, reducció de les partides pressupostàries públiques, estructura de les ONGs,…)? S’està reconfigurant el teixit associatiu? Com? Com ha canviat l’estructura i capacitat d’actuació de les ONGs? I les seves relacions amb la societat, l’administració pública i altres ONGs?

S’estan posant en marxa estratègies de col·laboració entre ONGs? Quines estratègies són i com es defineixen? Com contribueixen les diverses estratègies identificades a la “supervivència” de les ONG? I a la consecució dels seus objectius? I al seu impacte social? Aquestes estratègies són accions puntuals o tenen una perspectiva duradora?

 

La recerca comença amb la delimitació de l’objecte d’estudi i els seus trets més significatius, aquesta tasca es realitza mitjançant la recerca bibliogràfica. A continuació, la proposta de recerca planteja 3 possibilitats:

  • la realització d’una panoràmica de la situació actual de les ONGs i de les estratègies de coordinació, cooperació,… que s’estan fent servir a partir de la recerca documental i de les entrevistes a experts del sector
  • estudi de cas que permeti seguir l’evolució d’una ONG en termes d’estratègies relacionals, adaptació a la nova situació econòmica,…L’estudi de cas es pot realitzar mitjançant la realització d’entrevistes o enquestes a persones expertes o persones que han treballat o estan treballant en l’àmbit ONG i que estan especialment qualificats per emetre una opinió.
  • Una altra possibilitat metodològica és l’observació. Observar una ONG en un període de temps determinat (des de 1998 fins a l’actualitat) i avaluar el seu creixement i aliances estratègiques al llarg d’aquest període. Per això es necessitaria accedir a les memòries anuals, fer seguiment de campanyes (via internet o via memòries d’activitats) i si fos possible, realitzar entrevistes amb els protagonistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El conflicte de l’assignatura Educació per a la Ciutadania

L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar l’assignatura Educació per la Ciutadania, seguint la Recomanació del Consell d’Europa. Sectors de l’Església Catòlica, algunes associacions de pares i mares, i el Partit Popular s’hi van oposar pels seus continguts, argumentant que es tractaven temes de l’àmbit privat que no competien al sistema educatiu. La qüestió va suscitar una gran polèmica i l’any 2012 el nou Govern aprova una nova regulació dels ensenyaments mínims de l’assignatura.

Quins elements de l’anterior legislació suscitaven controvèrsia? Quins eren els arguments d’oposició a l’assignatura? Quines han estat les resolucions judicials al llarg de tot el procés de canvi? Quins arguments s’aportaven? El nostre marc jurídic avala el tractament d’aquests continguts en el sistema públic d’educació? Quins canvis ha suposat la legislació vigent? Com es tracten aquestes qüestions en la propera legislació (LOMCE)?

S’hauria de fer una comparativa entre textos legals i una recerca de la normativa dels drets involucrats en el conflicte, així com de les resolucions judicials. Es proposen també entrevistes a agents educatius per aprofundir en les diferents argumentacions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

La Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… Per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

ilustraciónFins a quin punt les organitzacions internacionals actuals (ONU, Tribunal Penal Internacional,…) han materialitzat els anhels de justícia social, llibertat i pau de la Il·lustració? Són neutrals les institucions internacionals actuals o bé es fonamenten en uns principis bàsicaments occidentals? Tenen realment poder per aconseguir justícia i pau arreu del planeta? Amb quins obstacles topen aquestes institucions a l’hora d’actuar? Seria desitjable atorgar-los plens poders?

La proposta de recerca parteix de l’anàlisi bibliogràfica sobre les arrels de la Il·lustració i els seus principals valors i els canvis socials, econòmics i polítics que va introduir, així com una contextualització de l’aparició i evolució de les organitzacions internacionals, especielment d’aquelles en les que es centrarà la recerca. A partir d’aquesta contextualització la proposta de recerca pretén aprofundir en els valors que inspiren a les organitzacions internacionals identificades així com la coherència entre valors i accions. En el cas de Nacions Unides, tant valors com accions es troben documentats i es poden identificar en resolucions dels diferents organismes, informes dels relators especials, informes de països i entitats no gubernamentals,… L’anàlisi d’aquesta informació així com la realització d’entrevistes a persones expertes en la temàtica ajudarà a l’alumna a composar i situar la prevalència o no dels valors de la Il·lustració en les organitzacions internacionals, així com els elements que afavoreixen i els que dificulten l’aconseguiment dels valors de llibertat, pau, justícia… El treball de recerca també hauria d’incloure unes propostes de l’alumnat per potenciar l’aconseguiment dels principis ètics i morals de la Il·lustració.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El paper de les associacions de Drets Humans envers la Primavera Àrab

Arab Spring map Les revoltes de la Primavera Àrab van estar originades per una sèrie de situacions que posaven de relleu una manca de democràcia i una vulneració de determinats Drets Humans. Amb les manifestacions socials es pretenia un canvi efectiu en les actuacions polítiques i el cessament de les vulneracions de drets dels ciutadans. La Primavera Àrab ha estat realment una revolució? O finalment no s’han assolit avenços en el sistema democràtic? En quins països en concret? Ha millorat la situació dels Drets Humans de la població com a conseqüència de les revoltes? Quins són els drets que es reclamaven? Quins d’aquests s’han fet efectius i quins no? Com han actuat les diferents associacions de Drets Humans durant la Primavera Àrab? Quin és el seu paper un cop acabades les revoltes? Caldria una valoració d’informes de diferents associacions de Drets Humans, una recerca bibliogràfica i entrevistes a experts sobre el tema. El treball pot centrar-se en un país o estudiar varis per fer-ne una comparativa. Les entrevistes poden permetre incorporar la perspectiva de les associacions catalanes que treballaven en projectes de cooperació internacional amb els diferents païssos. Alguns recursos per iniciar la recerca:

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en les que les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

Quins eren els règims polítics i els caps de govern a cadascun dels països abans de les revoltes? Quines han estat les parts en cada conflicte? Quin paper ha tingut l’exèrcit? Es pot trobar uns trets comuns entre aquests països? Quin és el seu règim polític i la seva situació actual? S’hi identifiquen avenços en els sistemes democrátics? Quins? Quins obstacles s’hi troben encara?

Caldrà una recerca bibliogràfica, a hemeroteca i d’allò publicat pels mitjans de comunicació, i una comparació dels anàlisis dels conflictes, així com entrevistes a experts sobre el tema.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Els atacs amb drons són crims de guerra? La impunitat de la guerra bruta

La guerra bruta és el conjunt de totes aquelles accions o operacions encobertes que porta a terme el govern d’un estat per lluitar contra el terrorisme o grups insurgents al marge del respecte per la legalitat internacional. La guerra bruta té com a conseqüència tot un seguit de violacions dels drets humans, entre les que destaquen les execucions extrajudicials.

Elsdrone bombing atacs de setembre de 2011 a les Torres Bessones, van suposar l’inici, per part del govern dels Estats Units, d’una sèrie d’accions a escala planetària que es podrien enquadrar en el concepte guerra bruta. Les conseqüències són greus i en destaquen els assassinats també coneguts en l’àmbit jurídic com a execucions extrajudicials que afecten principalment a civils. Totes aquestes pràctiques han estat denunciades per organitzacions de drets humans, periodistes,… Però no s’estan jutjant. Es pot jutjar al govern dels Estats Units per aquests crims?

Com es tracten els atacs amb drons armats en el marc de la legalitat internacional? A quin dret estan sotmeses les accions dels Estats Units, i més concretament els atacs amb drons que provoquen la mort de civils? Al Dret  Humanitari (el que regula les situacions en cas de conflicte armat) o en el Dret Internacional dels Drets Humans? Els atacs amb drons suposen una violació dels drets humans?  Es pot acusar als Estats Units de crims de guerra? Es pot jutjar a Barack Obama per crims de guerra? Quin tipus de tribunal seria competent per jutjar aquest tipus de crims?

La recerca es pot realitzar centrada en un fet concret o per país. En funció de la definició de la recerca es procedirà a la recerca documental per contextualitzar la temàtica (convenis i protocols en matèria de Dret Internacional Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans, definició de termes,…). La recerca continuarà amb la selecció d’informació sobre els fets objecte d’estudi (notícies de diaris, agències de notícies,…), d’informes de diferents organismes, entre ells Nacions Unides i organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch,…  L’anàlisi documental s’hauria de complementar amb l’assessorament legal oportú i amb entrevistes amb activistes dels drets humans i experts en Dret Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans. A partir d’aquí, es realitzarà una anàlisi, conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer