L’olimpisme i la construcció de la pau

El moviment olímpic aspira a contribuir a aconseguir un futur de pau per a la humanitat mitjançant els valors educatius de l’esport.

A partir de l’any 1994, el President de l’Assemblea General de les Nacions Unides va començar a fer un solemne crida per a l’observança d’una treva durant els Jocs Olímpics i, des de l’any 2006, també la fa per als Jocs Paralímpics.

L’apel·lació es realitza cada dos anys, just abans de l’inici de qualsevol dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Estiu i d’Hivern.

Avaluació i comparació de polítiques migratòries

El CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i el Migration Policy Group (MPG) coordinen l’Índex de polítiques d’integració migrant (MIPEX en les seves sigles en anglès).

El MIPEX mesura polítiques d’integració de persones migrades en tots els estats membres de la Unió Europea, Austràlia, Canadà, Islàndia, Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda, Noruega, Suïssa, Turquia i els Estats Units.

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

Comunicació artística sobre drets humans

ciencia animadaT’imagines un espectacle de clown que parli de dendrocronologia (la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres)? Existeix. És “La veu dels arbres“, un dels projectes de La UB divulga en què la ciència es comunica a través de l’art. Una altra de les seves iniciatives és, per exemple, “Ciència animada“, una biblioteca de recursos audiovisuals de caràcter científic; i una tercera proposta és “Pinta’m un conte“, un cicle itinerant de narracions de contes científics amb il·lustracions en directe.

Són experiències d’arts escèniques, art audiovisual i literatura i pintura que demostren com l’expressió artística pot ser vehicle per comunicar recerques científiques.

Els drets humans al teu municipi

Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10.

Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i, per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

ONG en temps de crisi: com s’ho fan?

Estratègies d’acció de les ONG

surviveUna de les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica ha estat la disminució radical de les partides públiques destinades al finançament d’ONG  i de les seves accions i projectes de cooperació, enfortiment del teixit social, assistència sanitària,… Això ha afectat greument a les ONG que han hagut de disminuir les seves plantilles, les seves accions,… i també han iniciat estratègies per fer front a l’impacte de la crisi. Quines són aquestes estratègies?

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

satellites

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina, va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drons”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

El conflicte de l’assignatura Educació per a la Ciutadania

L’any 2006 el Parlament Espanyol va aprovar l’assignatura Educació per la Ciutadania, seguint la Recomanació del Consell d’Europa. Sectors de l’Església Catòlica, algunes associacions de pares i mares, i el Partit Popular s’hi van oposar pels seus continguts, argumentant que es tractaven temes de l’àmbit privat que no competien al sistema educatiu. La qüestió va suscitar una gran polèmica i l’any 2012 el nou Govern aprova una nova regulació dels ensenyaments mínims de l’assignatura.

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

ilustraciónLa Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

memòria europeaLa recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

La llei de transparència és una bona llei?

llei transparènciaLa Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

El paper de les associacions de Drets Humans envers la Primavera Àrab

Les revoltes de la Primavera Àrab es van originar per una sèrie de situacions que posaven de relleu una manca de democràcia i una vulneració de determinats Drets Humans. Amb les manifestacions socials es pretenia un canvi efectiu en les actuacions polítiques i el cessament de les vulneracions de drets.

La Primavera Àrab ha estat realment una revolució? O finalment no s’han assolit avenços en el sistema democràtic? En quins països en concret? Ha millorat la situació dels Drets Humans de la població com a conseqüència de les revoltes? Quins són els drets que es reclamaven? Quins d’aquests s’han fet efectius i quins no? Com han actuat les diferents associacions de Drets Humans durant la Primavera Àrab? Quin és el seu paper un cop acabades les revoltes?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer