El tractament informatiu dels atemptats

“Totes les cadenes van emetre imatges de víctimes identificables en les primeres reaccions informatives que es van produir arran de l’atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona, el 17 d’agost de 2017”.

És una de les conclusions que es desprenen de l’informe El tractament informatiu dels atemptats a Barcelona i a Cambrils (17 i 18 d’agost de 2017), que va ser aprovat pel Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 15 de setembre.

Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Crear el web de campanya d’una ONG

Sobre la pobresa al món; sobre la problemàtica d’accés als medicaments en els països empobrits; sobre les persones refugiades i la defensa del dret d’asil,… Per generar consciència i actitud crítica respecte al dret a la salut; per pressionar perquè s’acceleri l’acollida de persones refugiades; per visualitzar l’evolució de les exportacions d’armes espanyoles a països en conflicte… Amb audiovisuals, fotografies, mapes, comptadors de temps, espais per a la interacció… Hi ha tantes pàgines web, i utilitzen tants dissenys, com necessitats de comunicació tenen els qui les publiquen; en aquest cas, les ONG.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

La sobirania alimentària als llibres de text

Gallecs blat1La manera com es produeixen els aliments, es fan arribar a la població i es consumeixen té conseqüències en el medi ambient, les societats i la salut de les persones. En el creixement de la indústria agroalimentària, podem trobar l’origen de problemàtiques presents arreu del món com la fam i la desnutrició, les dificultats en l’accés a l’aigua, l’abandonament dels camps… Davant aquesta situació, moviments socials reivindiquen una producció orientada a l’alimentació local, propera al consumidor/a final, respectuosa amb el medi ambient (agroecològica) i lliure de transgènics.

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONGs

Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells.  L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs.  Aquesta proposta tracta d’obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONGs s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

ONG2.0Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a fer servir? Quin objectiu o objectius té l’ONG quan fa servir les xarxes socials: captació de voluntaris, captació de recursos, informació d’activitats, participació de les persones expressant la seva opinió, denúncia, …?

La participació de les ONGs en xarxes socials forma part de la seva estratègia de comunicació? Està documentat? Les ONGs disposen de plans de comunicació que inclouen les xarxes socials? I de recursos humans i econòmics destinats única i exclusiva a la gestió de les xarxes socials? Hi ha una avaluació periòdica de l’acció i resultats aconseguits? Es redefineix el pla de comunicació o l’estratègia comunicativa en funció d’aquesta avaluació?

La recerca comença amb una definició de l’objecte d’estudi i una contextualització, això es fa mitjançant la recerca bibliogràfica.  A partir d’aquí, un cop identificat l’objecte d’estudi i seleccionades les ONGs, les seves pàgines web i les xarxes socials on actuen, es poden implementar diferents possibilitats:

  • Construcció d’un indicador de l’ús de les xarxes socials per part de les ONGs. Aquest indicador es pot construir a partir de les qüestions formulades (presència a les xarxes socials, tipologia de presència, grau d’interactivitat,…) És necessari definir les variables que formarien l’indicador, el seu pes i la seva relació. Complementàriament, i per obtenir més informació, es pot realitzar una enquesta i dirigir-la a les ONG seleccionades o bé entrevistar a les persones responsables.
  • Observació participant. L’estudiant pot seguir les comunicacions de les ONGs i analitzar a més el grau d’interacció entre els participants de les xarxes socials i l’ONG. L’estudiant pot estudiar l’ús de les xarxes socials de les ONGs identificades, convertint-se en una de les persones seguidores de les fanpage de les ONGs, subscribint-se a les notícies de les ONGs, consultant el blog,…Complementàriament, es poden realitzar entrevistes o enquestes a les persones que s’encarreguen de les tasques de gestió de les xarxes socials de diferents ONG. Això permetria establir elements comuns, diferències, estratègies,…

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

 

La recuperació de la memòria històrica d’Europa

La recuperació de la memòria històrica és un dels grans reptes de la nostra societat. La memòria històrica és un element que no podem oblidar i que es circumscriu més enllà de la guerra civil espanyola, la repressió nazi contra jueus, gitanos, homosexuals,… La repressió i els crims contra la humanitat s’han succeït a Europa durant el segle XX i el XXI. La recuperació d’aquest memòria històrica europea és la finalitat d’aquesta proposta.

memòria europeaQuè va passar a Romania durant el règim de Nicolae Ceaucescu? I desprès de la caiguda del règim i l’arribada del capitalisme salvatge? I a Ucraïna? I a la exIugoslàvia durant la guerra? I a Rússia durant i desprès de la caiguda del règim soviètic? I a Lituània? I a Bulgària? Quin sistema de repressió es va articular? Qui l’executava? Qui va ser la víctima/qui el va patir? Què va passar amb aquestes persones?

La recopil·lació d’informació documental (via diaris, notícies,…) forma part de la contextualització de la recerca. Existeixen nombroses hemeroteques, algunes d’elles amb accés via internet que afavoreixen la investigació documental.

La millor via per a la recollida d’informació sobre els fets (repressió, violació dels drets humans,…) és la pròpia vivència de les persones. Aquestes poden ser familiars amistats d’aquests familiars o bé persones més llunyanes (des del punt de vista de les relacions de parentiu) amb les que es pot contactar fent servir diferents vies com associacions, contactes personals,… La realització d’una història de vida implica la realització i gravació d’entrevistes en profunditat de caràcter biogràfic. I el seu posterior anàlisi i vinculació amb el context històric.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Còmics per la pau

En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, cada any s’hi instal·len exposicions i tallers de tota mena: dedicats a clàssics de l’humor com Zipi y Zape, cronologia històrica de personatges com Superman o un repàs dels còmics dedicats al Western. Moltes d’aquestes exposicions es dediquen a còmics d’acció amb una quantitat variable de violència.

Existeix prou producció bibliogràfica per muntar una exposició des del punt de vista de la cultura de pau? Com ho faríeu per muntar-la? Quin tipus de còmics serien els més adients? A quins autors i autores exposaríeu?

En primer lloc, caldrà fer una recerca bibliogràfica per establir el significat de la cultura de pau i seleccionar els eixos temàtics de l’exposició. Una vegada identificats els temes i característiques dels còmics que s’hi volen exposar, s’haurà de fer una cerca documental d’aquests tipus de còmics: es pot acudir al catàleg de les biblioteques públiques, a botigues especialitzades o, fins i tot, buscar per internet algun centre de documentació especialitzat, que disposi d’un catàleg en línia.

També es poden estudiar les exposicions que s’han fet en diverses convencions de còmics, relacionar-ho amb la cultura de pau, i observar si alguns temes s’han tocat més que d’altres, mirant de trobar les causes d’aquest tractament desigual i identificant noves exposicions temàtiques. En aquest cas, seria interessant que s’elaborés una investigació comparativa entre diversos països.

Des del batxillerat artístic, la recerca pot dedicar-se al disseny d’una exposició sobre temàtiques de drets humans, adequada per instal·lar-se al Saló del Còmic.

Recursos per iniciar la recerca:

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Foto de família. Les xarxes de poder al municipi, barri,…

El poder és un tema d’investigació històric i sociològic.  L’anàlisi de xarxes permet observar com es vinculen uns individus a altres, i per tant, com es distribueix i es concentra el poder. També permet una reflexió acurada sobre la democràcia i el seu exercici.

Qui és qui? Com s’organitza i estructura el poder en una entitat (barri, municipi, empresa…)? Què uneix a les persones que ostenten el poder (lligams parentius, econòmics, aficions comunes, haber anat al mateix centre educatiu,…)?

Aquesta proposta de treball està especialment indicada per territoris o organitzacions petites, on les relacions entre les persones són més senzilles d’establir.

Per iniciar la recerca s’ha de rlinked-152575_640ealitzar una anàlisi bibliogràfica en la que hi siguin presents els conceptes i teories principals relatives al poder, relacions de poder, estructura de poder, organigrama, organització.s També s’ha d’incloure la història més remarcable de l’entitat en termes d’evolució de la seva estructura, canvis de les relacions de poder,… per tal de contextualitzar la pràctica actual i obtenir-ne conclusions.

Per copsar la relació de poder en una entitat suggerim la utilització d’una metodologia específica que és la de l’anàlisi de les xarxes socials, aquest mètode permet visualitzar les persones i la seva connexió i permet concloure sobre la interrelació entre elles. Per iniciar l’anàlisi de xarxes s’han d’identificar la entitat (escola, govern municipal, empresa, departament,…) i també les persones que la composen. Les persones es poden identificar mitjançant organigrames, la foto d’un esdeveniment social (un casament, un sopar solidari,…), econòmic (inauguració d’una seu empresarial), cultural (entrega d’un guardó),…

A partir d’aquí, l’estudiant haurà de definir una sèrie d’atributs que seran els que estructuraran les relacions entre les diferents persones i la distribució del poder entre elles. S’han de definir els atributs adequadament. D’altra banda, s’aconsella el disseny i realització d’un qüestionari. Aquest qüestionari permetrà evidenciar les relacions entre les  persones identificades. De forma complementària, es poden realitzar entrevistes a persones especialment qualificades que aportin informació de relevància i que difícilment s’hauria pogut obtenir només amb els qüestionaris.

També es pot optar per analitzar les relacions de poder que es deriven de les composicions dels Consells d’Administració de les principals empreses catalanes o espanyoles. El criteri per establir la importància de les empreses pot ser el de facturació i cotització en borsa, per exemple.  I la font d’informació primària es pot trobar a la base de dades Camerdata . Un cop identificades les empreses, la composició del Consell d’Administració hauria de ser pública i trobar-se a la web institucional l. Així doncs es pot construir un mapa de poders a partir de la composició dels Consells d’Administració. Per obtenir més informació sobre les persones i les seves vinculacions personals es pot accedir a pàgines com quienmanda.es, a revistes especialitzades en temes de societat, o a les seccions societat de diaris generalistes (com ABC). Altres fonts complementària poden ser la revista FORBES Espanya on apareixen alguns personatges de l’àmbit econòmic espanyol.

La sistematització de la informació i la construcció de les xarxes es pot fer mitjançant el programa Pajek.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

L’evolució de la dona en el còmic

Front cover, "Wow Comics" no. 38 (art by Jack Binder)Des dels seus inicis al segle XIX, el gènere del còmic ens ofereix un bon reflex de l’evolució històrica de la societat. Per exemple, podem veure el predomini de la figura de l’home, essent les dones relegades a papers secundaris i estereotipats. No obstant això, aquesta caracterització ha anat canviant en les últimes dècades, en consonància amb els avenços en la igualtat de gènere a la societat.

Quins són els papers que tradicionalment s’han atorgat a les dones en el còmic? Quins estereotips s’hi han reproduït? Quines diferències i similituds hi ha entre les publicacions dels grans focus de la indústria del còmic: Estats Units, França i Japó?

La recerca pot centrar-se en l’anàlisi de la indústria del còmic adreçada a dones. Quins còmics es promocionen? Quins són els més coneguts per les dones? Quina relació entre gèneres hi reflecteixen? Els nois llegeixen còmics protagonitzats per noies? Les noies llegeixen còmics protagonitzats per nois?

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

La secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

tv footballObservant els noticiaris de la televisió, com es reflecteixen ambdós vessants? S’enalteixen equitativament la cooperació i la competició? S’anomena principalment l’equip o individus concrets? Quins rols es destaquen prioritàriament? A qui s’atribueixen els mèrits de les victòries? Es detecten posicions “invisibles” al camp, que no són prou esmentades?

La televisió, consumida de forma massiva per la població, forma part del sistema cultural de la nostra societat. Dins els noticiaris, la secció d’esports és una de les de major audiència. Des de la teva recerca, es pot afirmar que les notícies televisades en relació al futbol promouen uns valors socials determinats? El tractament informatiu del futbol als noticiaris actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

Una altra possibilitat metodològica consistiria a analitzar íntegrament la secció d’esports, per identificar els valors ètics que s’hi reflecteixen i en quina mesura. Per exemple, es pot observar si:

– es noticien esports individuals o col·lectius
– en els esports individuals, es fa menció de l’equip professional que acompanya l’esportista
– en els esports col·lectius, es converteix un dels membres de l’equip en protagonista de la notícia (el davanter, l’entrenador…) o es centra la notícia en els aspectes de cooperació entre els seus membres.

 

Alguns recursos per a la recerca:
Altres recursos per a la tutoria:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer