Els estereotips de gènere en la roba infantil

Dues mares i publicistes noruegues han creat la campanya publicitària alternativa Just Kids Campaign per conscienciar sobre els estereotips de gènere en la roba infantil.

Les autores han ofert gratuïtament a H&M una sessió de fotos i un vídeo (que s’ha tornat viral) en què barregen l’anomenada roba de nens i nenes amb nenes i nens.

La campanya reclama que el sector de la moda infantil es desfaci de les categories de gènere – les quals amplien l’escletxa entre homes i dones –, i mostri els infants amb roba de tot tipus.

Videojocs amb propòsit educatiu i social

Quatre estudiants de 3r curs del grau de Disseny de la Universitat de Barcelona han creat el videojoc Last hope. A week in the street, que convida a posar-se en la pell d’una persona sense sostre de la ciutat de Barcelona.

El projecte es basa en la idea d’utilitzar dades obertes (open data) amb finalitat social en l’àmbit dels jocs seriosos (serious games), els quals, a més d’entretenir, tenen un propòsit educatiu i social.

Com pot l’art incentivar la solidaritat amb les persones refugiades?

sensibilitzacioExposicions pictòriques i fotogràfiques solidàries amb les ONG que treballen per a les persones refugiades, funcions teatrals que representen la realitat afrontada pel col·lectiu, música que descriu tant precàries situacions de refugi com discutibles actuacions governamentals,… L’art és una manera de denunciar la crisi del refugi, despertar la consciència, i incentivar la implicació de la societat civil amb la realitat de les persones refugiades. Igualment, l’art és un mitjà amb què aquestes persones poden expressar les experiències i emocions viscudes durant el desplaçament forçós i la integració a la societat d’acollida.

Dibuixos d’infants en conflicte

Paty«Paty, muy asustada y sin entender lo que sucedía, respondió “¿Por qué, mamá? ¡Si éste es un lugar hermoso!” Triste y desolada, no tuvo otra opción que empacar sus cosas para partir en cuanto llegase su padre». Així s’explica una de les nenes colombianes autores del llibre Te cuento mi historia. Palabras y dibujos de niños colombianos refugiados en Ecuador, editat per l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Es tracta d’un dels molts reculls de dibuixos d’infants en conflicte que entitats i institucions editen per mostrar els conflictes bèl·lics des del punt de vista de les nenes i els nens que els pateixen.

Còmic i drets humans

Comic Drets Humans LHDes de fa tres edicions, el Programa de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat impulsa, amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat UB, els tallers de Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global.

Aquests tallers, adreçats a estudiants de primària i secundària de centres educatius de la ciutat, fan servir el còmic com a instrument perquè l’alumnat reflexioni sobre temes diversos (relacions internacionals, violència de gènere, racisme…).

Comunicació artística sobre drets humans

ciencia animadaT’imagines un espectacle de clown que parli de dendrocronologia (la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres)? Existeix. És “La veu dels arbres“, un dels projectes de La UB divulga en què la ciència es comunica a través de l’art. Una altra de les seves iniciatives és, per exemple, “Ciència animada“, una biblioteca de recursos audiovisuals de caràcter científic; i una tercera proposta és “Pinta’m un conte“, un cicle itinerant de narracions de contes científics amb il·lustracions en directe.

Són experiències d’arts escèniques, art audiovisual i literatura i pintura que demostren com l’expressió artística pot ser vehicle per comunicar recerques científiques.

Còmics per la pau

En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, cada any s’hi instal·len exposicions i tallers de tota mena: dedicats a clàssics de l’humor com Zipi y Zape, cronologia històrica de personatges com Superman o un repàs dels còmics dedicats al Western. Moltes d’aquestes exposicions es dediquen a còmics d’acció amb una quantitat variable de violència.

Existeix prou producció bibliogràfica per muntar una exposició des del punt de vista de la cultura de pau? Com ho faríeu per muntar-la? Quin tipus de còmics serien els més adients? A quins autors i autores exposaríeu?

En primer lloc, caldrà fer una recerca bibliogràfica per establir el significat de la cultura de pau i seleccionar els eixos temàtics de l’exposició. Una vegada identificats els temes i característiques dels còmics que s’hi volen exposar, s’haurà de fer una cerca documental d’aquests tipus de còmics: es pot acudir al catàleg de les biblioteques públiques, a botigues especialitzades o, fins i tot, buscar per internet algun centre de documentació especialitzat, que disposi d’un catàleg en línia.

Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

L’evolució de la dona en el còmic

Front cover, "Wow Comics" no. 38 (art by Jack Binder)Des dels seus inicis al segle XIX, el gènere del còmic ens ofereix un bon reflex de l’evolució històrica de la societat. Per exemple, podem veure el predomini de la figura de l’home, essent les dones relegades a papers secundaris i estereotipats. No obstant això, aquesta caracterització ha anat canviant en les últimes dècades, en consonància amb els avenços en la igualtat de gènere a la societat.

Quins són els papers que tradicionalment s’han atorgat a les dones en el còmic? Quins estereotips s’hi han reproduït? Quines diferències i similituds hi ha entre les publicacions dels grans focus de la indústria del còmic: Estats Units, França i Japó?

La recerca pot centrar-se en l’anàlisi de la indústria del còmic adreçada a dones. Quins còmics es promocionen? Quins són els més coneguts per les dones? Quina relació entre gèneres hi reflecteixen? Els nois llegeixen còmics protagonitzats per noies? Les noies llegeixen còmics protagonitzats per nois?

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer