Crear el web de campanya d’una ONG

Sobre la pobresa al món; sobre la problemàtica d’accés als medicaments en els països empobrits; sobre les persones refugiades i la defensa del dret d’asil,… Per generar consciència i actitud crítica respecte al dret a la salut; per pressionar perquè s’acceleri l’acollida de persones refugiades; per visualitzar l’evolució de les exportacions d’armes espanyoles a països en conflicte… Amb audiovisuals, fotografies, mapes, comptadors de temps, espais per a la interacció… Hi ha tantes pàgines web, i utilitzen tants dissenys, com necessitats de comunicació tenen els qui les publiquen; en aquest cas, les ONG.

Finançament i ONGs

moneyLa crisi econòmica i la disminució radical de les subvencions a les activitats de les ONGs ha posat sobre la taula un tema de què ja es venia parlant: el model de finançament. En moltes ONGs, la sobredimensió de les aportacions públiques en el total del finançament de les entitats ha estat indiscutible. I la disminució de les subvencions ha portat com a conseqüència més directa la supressió de línies de treball, la disminució de projectes i la reducció de les plantilles. Aquesta proposta pretén aportar llum sobre les diferents possibilitats de captació de recursos que estan posant en marxa les ONGs, així com la seva eficàcia i eficiència.

ONG 2.0? Les xarxes socials i les ONG

ONG2.0Les tecnologies de la informació ho estan canviant tot a tots els nivells. L’ús de les xarxes socials i la interactivitat de la web 2.0 representen reptes i oportunitats per les ONGs. Aquesta proposta busca obtenir respostes a preguntes que tenen a veure amb com les ONG s’han adaptat i adoptat la web 2.0.

Com fan servir les ONG les possibilitats que ofereix la web 2.0? Quines xarxes socials acostumen a usar? Quins objectius té l’ONG quan les fa servir: captar voluntariat, captar recursos, informar d’activitats, participar, denunciar,…?

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

secretLa més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb què ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys pretenen avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

L’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la cerca bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa.

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

contarEls mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Despeses militars

En principi, la defensa militar de l’Estat hauria de correspondre al pressupost assignat al Ministeri de Defensa en els pressupostos generals de l’Estat. No obstant això, actualment existeix un debat sobre si determinades partides d’altres ministeris (Educació, Indústria…) són relatives a la despesa militar.

Què entenen per despesa militar les diferents fonts? Quines partides d’altres ministeris es qüestionen? Quins arguments s’han aportat al debat? Es podria dir que la despesa militar es troba disfressada?

Les monedes socials: viabilitat i anàlisi de casos pràctics

Què és la moneda social? Com funciona? Quines experiències de monedes socials es desenvolupen al propi municipi? Són viables econòmicament?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer