Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

Com presenten la societat humana del futur? Hi ha paral·lelismes amb els valors i situacions que es donen avui en dia? Són molt diferents els individus que es descriuen en els futurs més pacífics dels més violents? Podríem arribar a un d’aquests possibles futurs? S’han complert les prediccions de les publicacions futuristes del passat sobre l’actualitat?

Caldria fer una recerca històrica sobre les publicacions de caire futurista que s’han fet en les últimes dècades i veure si les idees han evolucionat amb el pas del temps i els canvis socials i polítics mundials. Seguidament seria necessari fer una lectura àmplia de les publicacions (novel·les, còmics, novel·les gràfiques…) de ciència ficció actuals i extreure’n punts en comú. Finalment seria interessant la creació d’un còmic propi amb les idees extretes de com podria ser el futur que ens espera.

Recursos per iniciar la recerca

Ciència-ficció

V de Vendetta

A la recerca d’una fi del món catastròfica

Eduquem per a la competitivitat?

Meghan Vogel, atleta de 17 anys, ajuda a finalitzar la cursa a una competidora.

La societat capitalista fa de la competitivitat un valor positiu, fomentant així l’individualisme en la recerca de l’èxit. Paralel·lament, el nostre sistema educatiu vol educar en el valor universal de la solidaritat, caracteritzada per la cooperació, l’empatia, l’ajuda mútua…

Quins valors caracteritzen el sistema econòmic dominant a la nostra societat? Com es reflecteixen aquests valors en el sistema educatiu? Com s’hi reflecteixen aquestes contradiccions en un centre específic? Se n’identifiquen elements de la programació que contribueixen al sosteniment de valors capitalistes? Es donen contradiccions entre el projecte educatiu i la programació en aquest sentit? A les aules, es potencia la cooperació o predomina la competitivitat?

Es tracta de qüestions molt àmplies de desenvolupar però sobre les que existeix una abundant bibliografia que permeten elaborar un rigurós marc teòric.

Per començar, caldrà plantejar-se a quines fonts d’informació pot tenir accés l’estudiant per concretar l’abast i orientació de la recerca sobre la qüestió, des d’una recerca de caire filosòfic, basada principalment en la cerca documental i reflexió personal, a una recerca educativa que pot basar-se en l’anàlisi de documents del centre (PEC, plans docents, …), l’observació de l’activitat didàctica en un aula, les conductes en espais comunitaris com el pati, el clima predominant en competicions esportives escolars…

A partir del marc teòric, la recerca també pot consistir en un estudi d’opinió dels agents educatius que promouen valors alternatius al sistema capitalista com, per exemple, persones voluntàries en centres d’educació en el lleure.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

Quin és el valor que més s’aprecia en el dia a dia? Tenim consciencia de grup i ciutadania? Fem les coses perquè sabem que és correcte o perquè així les sentim?

Es podria realitzar el seguiment de la rutina de tres persones que tinguin el mateix perfil (edat, classe social, etc.) i fer, en base a l’observació, un estudi de la seva conducta. Si s’escau, es podria fer un reportatge i gravar-les en vídeo.

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

La construcció de l’enemic en els mitjans de comunicació

El 2011, l’esclat de les revolucions populars en alguns països del nord de l’Àfrica, conegudes com «la primavera àrab», va saltar a les portades dels principals diaris europeus. El seguiment periodístic continuat de les revoltes va fer que l’opinió pública es familiaritzés amb els dictadors històrics d’aquests països, fins aquell moment més o menys llunyans o exòtics. No obstant això, també abans del 2011 la premsa s’havia fet ressò d’algunes accions protagonitzades per aquests mateixos líders.

La proposta d’aquesta recerca consisteix a fer una comparació o un seguiment del tractament informatiu que la premsa estatal va fer, abans i després de les revoltes, dels líders que finalment van ser enderrocats: Ben Ali (Tunísia), Mubarak (Egipte) i Gaddafi (Líbia).

La neutralitat del llenguatge periodístic és un mite? Els mitjans condicionen l’opinió pública o l’opinió pública condiciona els mitjans? Què és un fet noticiable? Els mitjans poden contribuir a normalitzar
situacions d’excepció?

El treball hauria d’incloure una reflexió sobre el codi deontològic del periodisme i els codis internacionals d’ètica periodística de la UNESCO, així com una reflexió sobre què és una línia editorial. Alhora, el treball no només hauria de consistir en una revisió històrica dels fets esdevinguts en aquests països, sinó que s’hauria de centrar en la caracterització que els mitjans van fer dels líders al llarg del
procés. Per tant, caldria parar atenció als adjectius i recursos retòrics emprats per presentar-los, i a la selecció i a la presentació de la informació referent als personatges.

Un treball exhaustiu i rigorós sobre els tres exdictadors pot resultar massa extens; per tant, se’n podrien seleccionar només un o dos. També es pot fer una comparació amb el tractament periodístic als mitjans d’altres països —si se’n domina l’idioma— o bé centrar-se en el tractament fotoperiodístic.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca elaborada pel grup de treball Recerca per a la pau des de la Filosofia de Batxillerat (2011/2012)

 

Consumisme: violència estructural o responsabilitat individual?

La incitació constant al consumisme es pot analitzar com una forma de violència estructural. Algunes tendències filosòfiques actuals (Lipovetzski, Bauman…) han parlat de l’homo consumericus per identificar el model antropològic dominant en la nostra època. Tanmateix, cada vegada hi ha més veus discordants que reclamen un consum més raonable, més responsable i sostenible com a única via alternativa de present i de futur.

Quina relació hi ha entre violència estructural i consumisme? Consumir i ser consumista són el mateix? Fins a quin punt el consum (el fet de consumir més o menys o de consumir o no uns determinats productes
o marques) defineix la identitat de les persones? Quins mecanismes o mitjans inciten al consum i al consumisme (diferents tipus de publicitat, Internet, modes, pressió social…)? Quines iniciatives podem seguir per consumir d’una manera més responsable i sostenible? Quines institucions estan treballant en aquest sentit?

Algunes lectures de títols filosòfics i sociològics poden permetre a l’alumnat plantejar un marc teòric adequat per a la recerca. Poden ser útils els títols següents:

  • Bauman, Z. Vida de consumo, de Z. Bauman. Mèxic: FCE, 2007.
  • Lipovetzski, G. La felicidad paradójica: Ensayo sobre la sociedad de consumo. Barcelona: Anagrama, 2007.
  • García del Muro, J. Menú de cada dia: carn de canó. Lleida: Pagès, 2010.

L’alumnat pot investigar, mitjançant visites i entrevistes, quines institucions estan treballant per fomentar el consum responsable entre la ciutadania al seu municipi i com ho fan. També pot ser interessant provar d’esbrinar les formes concretes de consum responsable accessibles a una persona de la seva edat. Un apartat d’enquestes analitzades pot permetre esbrinar els hàbits de consum(isme) de les persones més joves i el seu coneixement de les mesures de consum responsable.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca elaborada pel grup de treball Recerca per a la pau des de la Filosofia de Batxillerat (2011/2012)

Darwinisme social: competència o cooperació?

Es pot aplicar la teoria de l’evolució de Darwin a les ciències socials? A finals del segle XIX i principis del XX, una part de les discusions científiques van centrar-se en aquesta qüestió. Per una banda, s’entenia que el darwinisme suposava que els que sobrevivien socialment/econòmicament eren els més aptes i, per tant, calia afavorir-los. Per una altra, s’argumentava que allò que havia permès la supervivència de l’espècie era la cooperació i que, per tant, era mitjançant l’associació que la humanitat podia assolir les seves fites més grans.

cooperacióQuins elements del darwinisme social es poden observar en els discursos polítics, empresarials, sindicals,…? Què ens aporta socialment el model competitiu? I què ens aporta el model cooperatiu? Què es prioritza en l’un i en l’altre? Pot existir un model mixte? El progrès (social, econòmic,…) és resultat de la competència o de la cooperació? Quins són els valors que s’associen amb el progrès? Quins valors aporten la cooperació i la competència?

Quins models són dominants a les empreses, a les cooperatives,…? Es potencia la cooperació o la competència en els entorns de treball? Què entenen les empreses, institucions,… per competència? I per cooperació? Quines estratègies i accions es porten a terme per estimular la competència o la cooperació, o ambdues, en un entorn de treball? Quins efectes té el model aplicat sobre la gestió de l’empresa, els seus beneficis i les persones que hi treballen? En quins termes s’avalua la necessitat d’aplicar un model o altre (de competència o de cooperació) de treball?

La present proposta de treball s’inicia amb una recerca bibliogràfica en la que l’alumne treballaria les bases teòriques del darwinisme social a partir de la lectura d’autors com Herbert Spencer (des de la vessant capitalista) i Pierre Kropotkine (des de la vessant anarco-comunista), També s’hauria de treballar sobre el concepte entorn de treball, empresa, cooperativa, …. A partir d’aquí, es proposa l’anàlisi d’entorns de treball en la lògica d’esbrinar quins models (cooperatiu, competitiu, mixte,…) existeixen, es potencien,… Per la realització d’aquest anàlisi es proposa la selecció d’una tipologia àmplia d’espais de treball: empreses dedicades al sector serveis, administració pública, cooperatives de béns i serveis, ONGs,… Un cop seleccionats es realitzarà el contacte amb les persones de recursos humans per fer entrevistes. Les entrevistes, que poden ser semiestructurades, aportaran la informació necessària per la realització de l’anàlisi i l’extracció de conclusions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Impacte de l’ordenança cívica de Barcelona

L’any 2005 s’aprova l’anomenada Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que entra en vigor l’any 2006. Amb l’objectiu de “fomentar i garantir la convivència ciutadana” a l’espai públic de la ciutat, s’aproven una sèrie de mesures que penalitzen la mendicitat o l’oferta de serveis sexuals, entre d’altres.

Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?

El primer pas de la recerca seria llegir detenidament l’ordenança i extreure’n allò important o que ens crida l’atenció. Per conèixer l’impacte que ha tingut l’ordenança, es pot recórrer a entrevistes i enquestes, principalment a tècnics d’entitats que realitzen treball social als barris més afectats per l’exclusió social.

Es pot aprofundir en la problemàtica o, simplement, donar constància de les situacions ‘injustes’ que s’hi identifiquin, que es poden plasmar en un reportatge.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

La pena de mort

presoL’any 2009 el nombre de víctimes de pena de mort va ascendir a 17.118 persones, segons un informe d’Amnistia Internacional; però segueix essent una xifra inexacta, ja que molts països no informen suficientment sobre les execucions.

Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions vinculades al gènere, l’ètnia, l’origen… En alguns països, s’executen menors d’edat, i persones amb discapacitats psíquiques també pateixen aquest tipus de condemna.

Mesures penals alternatives

La societat ha de ser capaç de trobar l’equilibri entre la sanció i la reinserció social. Les mesures penals alternatives a la presó permeten als jutjadors donar una resposta menys costosa que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que es vetlla pels drets de les víctimes. Així, l’internament en un centre penitenciari és substituït per una mesura penal alternativa.

Com es compleix la pena? Quina és la implicació de la societat en el desenvolupament dels processos d’execució de mesures penals alternatives? Com es treballa la finalitat educativa i integradora de la pena? La persona infractora pot conciliar el règim penal amb la seva vida familiar i laboral?

La recerca es pot enfocar de diverses maneres:

  • Comprovant a qui van adreçades aquests tipus de mesures penals alternatives i quin tipus de delictes poden ser pagats amb aquestes mesures.
  • Entrevistant persones condemnades per conèixer si els hi permet la conciliació familiar, laboral i social.
  • Aprofundint en alguns casos (persones, programes…) que il·lustrin com funcionen i si són efectives.

Alguns recursos per iniciar la recerca

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.


Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer