Una visió del futur

El reflex d’una societat està en les seves obres, allà es representa el present i el passat d’una cultura. Però, que passarà en un futur? Com evolucionarà la societat humana? Què canviarà i què no? És impossible saber amb certesa el que succeirà, però quines són les possibilitats? Per intentar donar un cop d’ull al que ens espera, molts autors (de novel·les, pel·lícules i còmics) han creat possibles futurs des de diversos punts de vista. Des del més idíl·lic de “Star Trek” fins a finals més apocalíptics com “The Walking Dead”, deixant pel mig realitats futures distòpiques però amb aspectes no gaire llunyans com “V de Vendetta”, “Gattaca” o “I: L’últim home”.

Eduquem per a la competitivitat?

En la imatge, Meghan Vogel, atleta de 17 anys, ajuda una competidora a finalitzar la cursa.

La societat capitalista fa de la competitivitat un valor positiu, fomentant així l’individualisme en la recerca de l’èxit. Paral·lelament, el nostre sistema educatiu vol educar en el valor universal de la solidaritat, caracteritzada per la cooperació, l’empatia, l’ajuda mútua…

Quins valors caracteritzen el sistema econòmic dominant a la nostra societat? Com es reflecteixen aquests valors en el sistema educatiu? Com s’hi reflecteixen aquestes contradiccions en un centre específic? Se n’identifiquen elements de la programació que contribueixen al sosteniment de valors capitalistes? Es donen contradiccions entre el projecte educatiu i la programació en aquest sentit? A les aules, es potencia la cooperació o predomina la competitivitat?

Es tracta de qüestions molt àmplies de desenvolupar però sobre les quals existeix una abundant bibliografia per elaborar un rigorós marc teòric.

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

La construcció de l’enemic en els mitjans de comunicació

El 2011, l’esclat de les revolucions populars en alguns països del nord de l’Àfrica, conegudes com «la primavera àrab», va saltar a les portades dels principals diaris europeus. El seguiment periodístic continuat de les revoltes va fer que l’opinió pública es familiaritzés amb els dictadors històrics d’aquests països, fins aquell moment més o menys llunyans o exòtics. No obstant això, també abans del 2011 la premsa s’havia fet ressò d’algunes accions protagonitzades per aquests mateixos líders.

La proposta d’aquesta recerca consisteix a fer una comparació o un seguiment del tractament informatiu que la premsa estatal va fer, abans i després de les revoltes, dels líders que finalment van ser enderrocats: Ben Ali (Tunísia), Mubarak (Egipte) i Gaddafi (Líbia).

Consumisme: violència estructural o responsabilitat individual?

La incitació constant al consumisme es pot analitzar com una forma de violència estructural. Algunes tendències filosòfiques actuals (Lipovetzski, Bauman…) han parlat de l’homo consumericus per identificar el model antropològic dominant en la nostra època. Tanmateix, cada vegada hi ha més veus discordants que reclamen un consum més raonable, més responsable i sostenible com a única via alternativa de present i de futur.

Darwinisme social: competència o cooperació?

cooperacióEs pot aplicar la teoria de l’evolució de Darwin a les ciències socials? A finals del segle XIX i principis del XX, una part de les discussions científiques van centrar-se en aquesta qüestió. Per una banda, s’entenia que el darwinisme suposava que els que sobrevivien socialment/econòmicament eren els més aptes i, per tant, calia afavorir-los. Per una altra, s’argumentava que allò que havia permès la supervivència de l’espècie era la cooperació i que, per tant, era mitjançant l’associació que la humanitat podia assolir les seves fites més grans.

Impacte de l’ordenança cívica de Barcelona

L’any 2005 s’aprova l’anomenada Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que entra en vigor l’any 2006. Amb l’objectiu de “fomentar i garantir la convivència ciutadana” a l’espai públic de la ciutat, s’aproven una sèrie de mesures que penalitzen la mendicitat o l’oferta de serveis sexuals, entre d’altres.

Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?

La pena de mort

presoL’any 2009 el nombre de víctimes de pena de mort va ascendir a 17.118 persones, segons un informe d’Amnistia Internacional; però segueix essent una xifra inexacta, ja que molts països no informen suficientment sobre les execucions.

Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions per gènere, ètnia, origen… En alguns països, s’executen menors d’edat o persones amb discapacitats psíquiques.

Mesures penals alternatives

La societat ha de ser capaç de trobar l’equilibri entre la sanció i la reinserció social. Les mesures penals alternatives a la presó permeten als jutjadors donar una resposta menys costosa que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que es vetlla pels drets de les víctimes. Així, l’internament en un centre penitenciari és substituït per una mesura penal alternativa.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer