Avaluació i comparació de polítiques migratòries

El CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i el Migration Policy Group (MPG) coordinen l’Índex de polítiques d’integració migrant (MIPEX en les seves sigles en anglès).

El MIPEX mesura polítiques d’integració de persones migrades en tots els estats membres de la Unió Europea, Austràlia, Canadà, Islàndia, Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda, Noruega, Suïssa, Turquia i els Estats Units.

Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Com són les xarxes de suport ciutadà a les persones refugiades?

Casa nostra, casa vostra és una campanya ciutadana de comunicació que va aconseguir reunir mig milió de persones a Barcelona en la manifestació més gran d’Europa pels drets de les persones refugiades i migrants. L’Open Cultural Center (OCC) és una organització impulsada per voluntaris/es independents que duu a terme programes educatius i culturals en camps de refugiats a Grècia. Ambdues iniciatives sorgeixen de la solidaritat individual, i són força conegudes; però, en l’àmbit del suport ciutadà a les persones refugiades, també hi ha altres persones anònimes, que actuen a títol individual o bé de forma col·lectiva i, fins i tot, creant xarxa. Aquestes persones i xarxes no solen estar documentades; i, en general, no hi ha recerca sobre la seva actuació.

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Com estan impactant les mobilitzacions socials en les decisions polítiques sobre la crisi del refugi?

institucions europaEl dret d’asil és un dret humà contingut a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i en el seu Protocol (Nova York, 1967), així com en d’altres tractats internacionals i regionals com la Carta Europea de Drets Fonamentals. Malgrat això, l’actual crisi del refugi respon, entre altres causes, a la manca de política exterior europea, la inacció davant el conflicte sirià i l’enfocament de les actuals polítiques de migració i asil. Com poden rebatre aquesta situació les campanyes informatives, de sensibilització i de pressió política organitzades des de la societat civil?

Quina mobilització social ha generat la crisi humanitària del refugi?

refugees welcomeLa creixent arribada de persones refugiades a Europa està evidenciant el drama que suposa per a moltes d’elles accedir al somni europeu. Milers de refugiats han perdut la vida al Mediterrani, i aquells que aconsegueixen arribar a Europa s’enfronten a vulneracions dels drets humans i a la indecisió de la Unió Europea.

En paral·lel a la criticable actuació de la classe política, però, apareixen en les societats civils dels països europeus iniciatives (moltes descoordinades) de suport i ajuda als refugiats.

Quins prejudicis enfronten les persones refugiades?

interculturalitat“Són incíviques”, “són perilloses”, “ens treuen els llocs de feina”, “reben tots els ajuts”, “no paguen impostos”,… Aquests són alguns dels prejudicis i rumors més estesos sobre les persones refugiades i migrants, a què de vegades contribueixen personatges públics o mitjans de comunicació i que, en la majoria dels casos, són producte de la desinformació. Sovint, aquest desco­neixement es transforma en por i es verbalitza a través de falsos estereotips. Els estereotips negatius (o prejudicis) poden donar lloc a conductes discriminatòries que marginen o exclouen determinades persones, i que alguna vegada deriven en hostilitats o, fins i tot, en enfrontaments i agressions.

Documentar l’experiència d’una persona refugiada

testimoni persones refugiadesCom comença un conflicte armat? Com va afectant, progressivament, la vida quotidiana dels i les habitants del país on es desenvolupa? Quines són les primeres mesures que adopta la ciutadania afectada pel conflicte? Quan i per què es pren la decisió de marxar del país? Què determina el periple de fugida? Per què es tria un determinat país d’acollida? Com és l’acollida en aquest país?

Una manera de respondre aquestes i altres preguntes sobre el refugi és entrevistar una persona refugiada, que ha viscut de primera mà les causes i conseqüències d’un desplaçament forçós.

Qui es beneficia econòmicament de la crisi del refugi?

empreses de seguretatPot ser que algú es beneficiï econòmicament de la crisi humanitària que estan patint les persones refugiades? Segons The Migrants’ Files (un consorci de periodistes, estadistes i desenvolupadors de programari de més de 15 països europeus), “les persones refugiades i migrants gasten més de mil milions d’euros l’any per arribar a Europa, i els països europeus paguen una quantitat similar per mantenir-los fora“. The Migrant’s Files assegura que “unes quantes empreses d’armament i tecnologia han obtingut guanys inesperats” d’aquesta política migratòria europea.

Quina és la qualitat de la informació que rebem sobre la crisi del refugi?

informacio persones refugiadesDes de l’inici del conflicte armat a Síria, l’any 2011, la violència ha generat una greu crisi humanitària tant a l’interior del país com als països de la regió (principalment, Turquia, Líban i Jordània) i, des de l’any 2014, també a Europa (sobretot, a Grècia i a Itàlia), on han arribat via marítima milers de persones. Aquesta realitat posa sobre la taula de les institucions comunitàries la necessitat de gestionar una crisi humanitària, l’arrel de la qual es pot remuntar a principis de la dècada dels noranta, amb la invasió de l’Iraq i la gestió posterior del conflicte. Però què coneixem, realment, de la crisi del refugi? Quina informació ens arriba sobre les causes i conseqüències d’aquesta situació? És informació de qualitat? S’oculten, deliberadament, dades sobre la qüestió?

Com es protegeixen els drets humans més fonamentals de les persones refugiades?

camp refugiatsLes condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients. Dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) indiquen que un 12% de les persones refugiades viuen en camps oficials de refugiats; la resta sobreviu a les ciutats o al camp, on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis.

Mapes que salven vides

mapatonsArreu del món, hi ha indrets oblidats que no apareixen als mapes; en la majoria dels casos, és perquè no tenen prou “interès comercial”. La inexistència cartogràfica fa molt complicat que aquests llocs rebin ajudes o serveis, sobretot en cas d’emergència. Per això, hi ha persones voluntàries que cartografien els indrets oblidats; i, de vegades, ho fan en el context de mapatons (maratons de mapes), en què es passen hores creant el mapa d’una àrea concreta. Per escollir la zona a cartografiar es tenen en compte les necessitats operacionals del moment; per exemple, els casos d’emergència o els indrets on les ONG tenen algun projecte.

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

Llei de voluntariat, exemple de participació

voluntariadoEl 24 de juliol del 2015 s’ha aprovat una nova Llei de voluntariat i foment de l’associacionisme.

Aquesta norma ha estat modificada substanciosament respecte a la proposta inicial, després que persones expertes, entitats i federacions d’entitats del món associatiu (coordinades per la Xarxa d’Associacionisme de Catalunya (XAC)) expressessin crítiques sobre l’avantprojecte i demanessin l’elaboració d’una llei més sensible a la dinàmica associativa.

La mobilització d’aquest col·lectiu els ha permès incidir en el contingut de la llei a través d’una tramitació parlamentària que ha comptat amb desenes de compareixences. Es tracta, doncs, d’un bon exemple de com la participació ciutadana pot incidir en la política; un exemple que es pot visibilitzar en treballs de recerca de batxillerat.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les Banca ètica2finances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer