Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Videojocs amb propòsit educatiu i social

Quatre estudiants de 3r curs del grau de Disseny de la Universitat de Barcelona han creat el videojoc Last hope. A week in the street, que convida a posar-se en la pell d’una persona sense sostre de la ciutat de Barcelona.

El projecte es basa en la idea d’utilitzar dades obertes (open data) amb finalitat social en l’àmbit dels jocs seriosos (serious games), els quals, a més d’entretenir, tenen un propòsit educatiu i social.

Com són les xarxes de suport ciutadà a les persones refugiades?

Casa nostra, casa vostra és una campanya ciutadana de comunicació que va aconseguir reunir mig milió de persones a Barcelona en la manifestació més gran d’Europa pels drets de les persones refugiades i migrants. L’Open Cultural Center (OCC) és una organització impulsada per voluntaris/es independents que duu a terme programes educatius i culturals en camps de refugiats a Grècia. Ambdues iniciatives sorgeixen de la solidaritat individual, i són força conegudes; però, en l’àmbit del suport ciutadà a les persones refugiades, també hi ha altres persones anònimes, que actuen a títol individual o bé de forma col·lectiva i, fins i tot, creant xarxa. Aquestes persones i xarxes no solen estar documentades; i, en general, no hi ha recerca sobre la seva actuació.

Històries orals per la llengua

Com a conseqüència del canvi climàtic, la globalització i les crisis humanitàries, està previst que, en els propers 80 anys, desapareguin 3.000 llengües.

Davant d’aquesta amenaça, l’ONG Wikitongues, impulsada per voluntaris i voluntàries de tots els continents, ha creat una plataforma on publica històries orals curtes, en vídeo, de cadascuna de les més de 7.000 comunitats lingüístiques. Els vídeos es difonen sota una llicència Creative Commons per facilitar-ne l’ús educatiu lliure i conscienciar sobre el vast conjunt de l’experiència humana.

Plurilingüisme a Internet

“Cada vegada més, la informació i el coneixement es tornen elements clau en la creació de la riquesa, la transformació social i el desenvolupament humà. L’eina principal per transmetre la informació i el coneixement és el llenguatge. D’aquesta manera, la possibilitat d’usar la llengua materna a Internet determina el grau d’interacció que es pugui tenir amb les societats de coneixement emergents”, alerta la UNESCO.

Davant d’aquesta realitat, una recerca de batxillerat podria consistir a analitzar les polítiques lingüístiques d’un país o regió per promoure i facilitar la diversitat lingüística i el plurilingüisme als mitjans de comunicació; específicament, a Internet.

(Auto)biografies lingüístiques

La Fundació Aurèlia Figueras, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Xarxa Vives d’Universitats convoquen el Premi d’(auto)biografies lingüístiques.

L’autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d’un mateix en relació amb les llengües, ja sigui sobre les formes d’aprenentatge, les llengües de l’entorn, les formes de transmissió familiar… També es pot parlar de les biografies lingüístiques, que descriuen l’experiència lingüística de terceres persones.

Itineraris locals sobre la globalització

La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica ha dissenyat, a Barcelona, una ruta guiada pels horrors del comerç internacional, amb quatre parades que corresponen a quatre grans marques emblemàtiques (de quatre sectors econòmics diferenciats: banca, alimentació, tèxtil i electrònica) per denunciar males pràctiques respecte als drets humans, laborals i mediambientals.

Seguint aquest exemple, una recerca de batxillerat podria dedicar-se a dissenyar un itinerari guiat per indrets locals que mostren injustícies globals.

Crear el web de campanya d’una ONG

Sobre la pobresa al món; sobre la problemàtica d’accés als medicaments en els països empobrits; sobre les persones refugiades i la defensa del dret d’asil,… Per generar consciència i actitud crítica respecte al dret a la salut; per pressionar perquè s’acceleri l’acollida de persones refugiades; per visualitzar l’evolució de les exportacions d’armes espanyoles a països en conflicte… Amb audiovisuals, fotografies, mapes, comptadors de temps, espais per a la interacció… Hi ha tantes pàgines web, i utilitzen tants dissenys, com necessitats de comunicació tenen els qui les publiquen; en aquest cas, les ONG.

Com pot l’art incentivar la solidaritat amb les persones refugiades?

sensibilitzacioExposicions pictòriques i fotogràfiques solidàries amb les ONG que treballen per a les persones refugiades, funcions teatrals que representen la realitat afrontada pel col·lectiu, música que descriu tant precàries situacions de refugi com discutibles actuacions governamentals,… L’art és una manera de denunciar la crisi del refugi, despertar la consciència, i incentivar la implicació de la societat civil amb la realitat de les persones refugiades. Igualment, l’art és un mitjà amb què aquestes persones poden expressar les experiències i emocions viscudes durant el desplaçament forçós i la integració a la societat d’acollida.

Com millorar les condicions de vida als camps de refugiats?

camp refugiats“Estem dormint a terra. Els llençols estan amarats d’aigua. No hi ha lavabos. La gent s’està posant malalta per aquest motiu”, descrivia a Amnistia Internacional, l’abril del 2016, una de les refugiades al camp de Idomeni. Segons aquesta organització, la majoria de persones allotjades en camps de refugiats es veuen obligades a viure en unes “condicions miserables” per la superpoblació, la manca d’aigua calenta i calefacció, una higiene deficient, una nutrició inadequada, una assistència mèdica insuficient i l’absència de privacitat.

Com estan impactant les mobilitzacions socials en les decisions polítiques sobre la crisi del refugi?

institucions europaEl dret d’asil és un dret humà contingut a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i en el seu Protocol (Nova York, 1967), així com en d’altres tractats internacionals i regionals com la Carta Europea de Drets Fonamentals. Malgrat això, l’actual crisi del refugi respon, entre altres causes, a la manca de política exterior europea, la inacció davant el conflicte sirià i l’enfocament de les actuals polítiques de migració i asil. Com poden rebatre aquesta situació les campanyes informatives, de sensibilització i de pressió política organitzades des de la societat civil?

Quina mobilització social ha generat la crisi humanitària del refugi?

refugees welcomeLa creixent arribada de persones refugiades a Europa està evidenciant el drama que suposa per a moltes d’elles accedir al somni europeu. Milers de refugiats han perdut la vida al Mediterrani, i aquells que aconsegueixen arribar a Europa s’enfronten a vulneracions dels drets humans i a la indecisió de la Unió Europea.

En paral·lel a la criticable actuació de la classe política, però, apareixen en les societats civils dels països europeus iniciatives (moltes descoordinades) de suport i ajuda als refugiats.

Quins prejudicis enfronten les persones refugiades?

interculturalitat“Són incíviques”, “són perilloses”, “ens treuen els llocs de feina”, “reben tots els ajuts”, “no paguen impostos”,… Aquests són alguns dels prejudicis i rumors més estesos sobre les persones refugiades i migrants, a què de vegades contribueixen personatges públics o mitjans de comunicació i que, en la majoria dels casos, són producte de la desinformació. Sovint, aquest desco­neixement es transforma en por i es verbalitza a través de falsos estereotips. Els estereotips negatius (o prejudicis) poden donar lloc a conductes discriminatòries que marginen o exclouen determinades persones, i que alguna vegada deriven en hostilitats o, fins i tot, en enfrontaments i agressions.

Documentar l’experiència d’una persona refugiada

testimoni persones refugiadesCom comença un conflicte armat? Com va afectant, progressivament, la vida quotidiana dels i les habitants del país on es desenvolupa? Quines són les primeres mesures que adopta la ciutadania afectada pel conflicte? Quan i per què es pren la decisió de marxar del país? Què determina el periple de fugida? Per què es tria un determinat país d’acollida? Com és l’acollida en aquest país?

Una manera de respondre aquestes i altres preguntes sobre el refugi és entrevistar una persona refugiada, que ha viscut de primera mà les causes i conseqüències d’un desplaçament forçós.

Qui es beneficia econòmicament de la crisi del refugi?

empreses de seguretatPot ser que algú es beneficiï econòmicament de la crisi humanitària que estan patint les persones refugiades? Segons The Migrants’ Files (un consorci de periodistes, estadistes i desenvolupadors de programari de més de 15 països europeus), “les persones refugiades i migrants gasten més de mil milions d’euros l’any per arribar a Europa, i els països europeus paguen una quantitat similar per mantenir-los fora“. The Migrant’s Files assegura que “unes quantes empreses d’armament i tecnologia han obtingut guanys inesperats” d’aquesta política migratòria europea.

Quina és la qualitat de la informació que rebem sobre la crisi del refugi?

informacio persones refugiadesDes de l’inici del conflicte armat a Síria, l’any 2011, la violència ha generat una greu crisi humanitària tant a l’interior del país com als països de la regió (principalment, Turquia, Líban i Jordània) i, des de l’any 2014, també a Europa (sobretot, a Grècia i a Itàlia), on han arribat via marítima milers de persones. Aquesta realitat posa sobre la taula de les institucions comunitàries la necessitat de gestionar una crisi humanitària, l’arrel de la qual es pot remuntar a principis de la dècada dels noranta, amb la invasió de l’Iraq i la gestió posterior del conflicte. Però què coneixem, realment, de la crisi del refugi? Quina informació ens arriba sobre les causes i conseqüències d’aquesta situació? És informació de qualitat? S’oculten, deliberadament, dades sobre la qüestió?

Com es protegeixen els drets humans més fonamentals de les persones refugiades?

camp refugiatsLes condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients. Dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) indiquen que un 12% de les persones refugiades viuen en camps oficials de refugiats; la resta sobreviu a les ciutats o al camp, on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis.

Mapes que salven vides

mapatonsArreu del món, hi ha indrets oblidats que no apareixen als mapes; en la majoria dels casos, és perquè no tenen prou “interès comercial”. La inexistència cartogràfica fa molt complicat que aquests llocs rebin ajudes o serveis, sobretot en cas d’emergència. Per això, hi ha persones voluntàries que cartografien els indrets oblidats; i, de vegades, ho fan en el context de mapatons (maratons de mapes), en què es passen hores creant el mapa d’una àrea concreta. Per escollir la zona a cartografiar es tenen en compte les necessitats operacionals del moment; per exemple, els casos d’emergència o els indrets on les ONG tenen algun projecte.

Dibuixos d’infants en conflicte

Paty«Paty, muy asustada y sin entender lo que sucedía, respondió “¿Por qué, mamá? ¡Si éste es un lugar hermoso!” Triste y desolada, no tuvo otra opción que empacar sus cosas para partir en cuanto llegase su padre». Així s’explica una de les nenes colombianes autores del llibre Te cuento mi historia. Palabras y dibujos de niños colombianos refugiados en Ecuador, editat per l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Es tracta d’un dels molts reculls de dibuixos d’infants en conflicte que entitats i institucions editen per mostrar els conflictes bèl·lics des del punt de vista de les nenes i els nens que els pateixen.

Còmic i drets humans

Comic Drets Humans LHDes de fa tres edicions, el Programa de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat impulsa, amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat UB, els tallers de Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global.

Aquests tallers, adreçats a estudiants de primària i secundària de centres educatius de la ciutat, fan servir el còmic com a instrument perquè l’alumnat reflexioni sobre temes diversos (relacions internacionals, violència de gènere, racisme…).

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer