Dibuixos d’infants en conflicte

Paty«Paty, muy asustada y sin entender lo que sucedía, respondió “¿Por qué, mamá? ¡Si éste es un lugar hermoso!” Triste y desolada, no tuvo otra opción que empacar sus cosas para partir en cuanto llegase su padre». Així s’explica una de les nenes colombianes autores del llibre Te cuento mi historia. Palabras y dibujos de niños colombianos refugiados en Ecuador, editat per l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Es tracta d’un dels molts reculls de dibuixos d’infants en conflicte que entitats i institucions editen per mostrar els conflictes bèl·lics des del punt de vista de les nenes i els nens que els pateixen.

Còmic i drets humans

Comic Drets Humans LHDes de fa tres edicions, el Programa de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat impulsa, amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat UB, els tallers de Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global.

Aquests tallers, adreçats a estudiants de primària i secundària de centres educatius de la ciutat, fan servir el còmic com a instrument perquè l’alumnat reflexioni sobre temes diversos (relacions internacionals, violència de gènere, racisme…).

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

Llei de voluntariat, exemple de participació

voluntariadoEl 24 de juliol del 2015 s’ha aprovat una nova Llei de voluntariat i foment de l’associacionisme.

Aquesta norma ha estat modificada substanciosament respecte a la proposta inicial, després que persones expertes, entitats i federacions d’entitats del món associatiu (coordinades per la Xarxa d’Associacionisme de Catalunya (XAC)) expressessin crítiques sobre l’avantprojecte i demanessin l’elaboració d’una llei més sensible a la dinàmica associativa.

La mobilització d’aquest col·lectiu els ha permès incidir en el contingut de la llei a través d’una tramitació parlamentària que ha comptat amb desenes de compareixences. Es tracta, doncs, d’un bon exemple de com la participació ciutadana pot incidir en la política; un exemple que es pot visibilitzar en treballs de recerca de batxillerat.

Comunicació artística sobre drets humans

ciencia animadaT’imagines un espectacle de clown que parli de dendrocronologia (la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres)? Existeix. És “La veu dels arbres“, un dels projectes de La UB divulga en què la ciència es comunica a través de l’art. Una altra de les seves iniciatives és, per exemple, “Ciència animada“, una biblioteca de recursos audiovisuals de caràcter científic; i una tercera proposta és “Pinta’m un conte“, un cicle itinerant de narracions de contes científics amb il·lustracions en directe.

Són experiències d’arts escèniques, art audiovisual i literatura i pintura que demostren com l’expressió artística pot ser vehicle per comunicar recerques científiques.

Els drets humans al teu municipi

magnifying-glass-68206_150Quina és la situació dels drets humans al teu municipi? Aquesta és la pregunta a la que tracta de donar resposta Ciutat10. Ciutat10 és un projecte de Creu Roja orientat a la sensibilització i reflexió que, de forma lúdica, pretén donar a conèixer els  drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

Seguretat ciutadana i drets humans

violenciaEn els últims temps, l’Estat espanyol està portant a terme reformes legislatives i pràctiques contràries a alguns estàndards internacionals pel que fa a la protecció dels drets de reunió i manifestació i al de llibertat d’expressió. Per què? La justificació d’aquestes accions es troba en l’argument de la protecció de la seguretat ciutadana. Això planteja la pregunta: És possible un equilibri entre la seguretat i la llibertat de les persones, sense que aquest últim tingui que perdre drets enfront a la garantia d’una major eficiència en la seva seguretat i en la de tots?

Privatització de la seguretat

surveillance-camera-241725_150La seguretat ciutadana s’està privatitzant? Les persones que pensen que sí argumenten que, amb la Llei de Seguretat Privada i la Llei de Seguretat Ciutadana, s’està privatitzant la seguretat ciutadana en detriment de les forces de seguretat de l’estat. Les persones que opinen que no assenyalen la necessària cooperació i complementarietat entre la seguretat privada i les forces de seguretat de l’estat. 

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

El dret al crèdit financer

Impactes i possibles alternatives des de les finances ètiques i solidàries

bancaètica3Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització i per una distribució desigual i injusta de les rendes, del treball,.. A les clàssiques  formes de desigualtat social s’afegeix una altra, l’exclusió financera. Què significa aquest terme? És que una persona pugui quedar-se fora de la roda del capital per no tenir accés a les diverses fonts de finançament tradicional. L’exclusió financera pot ser el principi perpetuar una situació personal de pobresa o vulnerabilitat.

Impacte social de les finances ètiques

Anàlisi dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques a Catalunya

Les fBanca ètica2inances ètiques i solidàries promouen un sistema financer que té en compte els criteris econòmics (de viabilitat) i també els criteris ambientals i socials (de sostenibilitat). Les entitats operatives de finances ètiques que trobem a Catalunya ofereixen serveis financers que fan possible l’estalvi i la inversió sota els criteris de la coherència, la participació, la transparència, la implicació, i l’ètica aplicada. Però, més enllà d’aquesta teoria, com funciona a la pràctica una entitat financera ètica? Quin tipus de projectes es financen, i quins criteris i mecanismes s’utilitzen?

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

A un click del ciberactivisme?

Anàlisi de les plataformes de peticions

mouseEl ciberactivisme és un fenomen en constant canvi. Si en un moment determinat el ciberactivisme el feien les ONGs a les seves pàgines, des de fa molts pocs anys s’han creat les plataformes de ciberactivisme, en les que es poden “penjar” sol·licituds de peticions. Aquesta proposta s’orienta a investigar què són i com funcionen les plataformes de peticions online

Què és una plataforma de peticions online? Com funcionen iniciatives com Change.org o Avaaz.org? Què diferencia les peticions de les plataformes de les que hi ha a les pàgines de les ONGs? Quina és la política d’acceptació de peticions de les plataformes? Com es gestionen les peticions de ciberacció? Com s’avaluen els resultats de la ciberacció? Hi ha límits a la ciberacció?

La soberania alimentària als llibres de text

Gallecs blat1La manera com es produeixen els aliments, es fan arribar a la població i el consum que fem d’ells té conseqüències en el medi ambient, les societats i la salut de les persones. En el creixement de la indústria agrolimentària, podem trobar l’origen de problemàtiques presents arreu del món com la fam i la desnutrició, les dificultats en l’accés a l’aigua, l’abandonament dels camps… Davant aquesta situació, moviments socials reivindiquen una producció orientada a l’alimentació local, propera al consumidor/a final, respectuosa amb el medi ambient (agroecològica) i lliure de transgènics.

Et proposem investigar si aquestes alternatives al nostre model de desenvolupament estan presents en l’escola i una forma de fer-ho pot ser a través de l’anàlisi dels llibres de text d’una determinada matèria o curs de Primària.

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

Finançament i ONGs

moneyLa crisi econòmica i la disminució radical de les subvencions a les activitats de les ONGs ha posat sobre la taula un tema del que ja es venia parlant: el model de finançament. En moltes ONGs, la sobredimensió de les aportacions públiques en el total del finançament de les entitats ha estat indiscutible. I la disminució de les subvencions ha portat com a conseqüència més directa la supressió de línies de treball, la disminució de projectes i la reducció de les plantilles. Aquesta proposta pretén aportar llum sobre les diferents possibilitats de captació de recursos que estan posant en marxa les ONGs, així com la seva eficàcia i eficiència.

Qui és qui a les finances ètiques?

banca ètica1La banca ètica existeix i és present al nostre país. Els elements que diferencien la banca ètica d’altres entitats financeres són, entre d’altres, la transparència i el finançament d’iniciatives econòmiques sostenibles amb un fort contingut social. Però n’hi ha d’altres que tenen a veure amb la participació i la presa de decisions, l’aposta pel medi ambient i les activitats de proximitat,… La present proposta pretén aprofundir en la temàtica de la banca ètica des de l’anàlisi dels principis que la caracteritzen fins a l’acció.

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en els que convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per tothom, també per les dones.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer