Posts Tagged ‘Valors’

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Viure bé, viure sense por

La por ha estat estudiada des de diferents perspectives. Hi ha estudis de la por fets des d’aproximacions psicològiques, filosòfiques, neurofísiques, sociològiques,…

porQuina és la naturalesa de la por? Es tracta d’una emoció útil pel seu valor adaptatiu (com podria dir Darwin)? O, més aviat, d’un dels principals obstacles per arribar a la felicitat (com diria Epicur)? Hi ha relació entre por i poder? La por a la religió, a la llei,… pot fomentar la pau i l’ordre social o més aviat la violència? Quines son les pors de les persones en aquest moment? Com es pot encarar la por?

Quin és el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i difusió del discurs de la por?  Quin és el paper de la por als contes i cançons infantils? Com es fa servir la por en les campanyes publicitàries? I en les campanyes electorals? Com s’instrumentalitza la por? Quines pors es potencien (la por a la solitud, la por a la malaltia, la por al rebuig, la por a la vellesa…)? Quins són els elements simbòlics que es fan servir per produir por? Es pot arribar a obtenir els resultats desitjats sense fer servir la por?

Es proposa la realització d’un estudi de cas. La focalització de la recerca és important perque permetrà delimitar què investiguem i com ho fem.  La investigació bibliogràfica prèvia definirà què és la por, com es conceptualitza, i alguns dels usos de la por en el marc de l’objecte d’estudi triat. Aquesta investigació documental s’ha de complementar amb l’aplicació de metodologies de recerca que permetin l’anàlisi i aprofundiment de la temàtica.  Per a la realització de l’estudi de cas es suggereix l’aplicació de l’anàlisi de contingut o discurs. L’anàlisis de contingut permetrà establir com es conceptualitza la por, les paraules i els significats que es fan servir,…  A partir de l’anàlisi de contingut, l’estudiant podrà construir les seves conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per a la recerca:

 

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

App i ciutadania global

El jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves. Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Leapps aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Identificar un o diversos elements del concepte de ciutadania global que es vulguin desenvolupar mitjançant una aplicació per dispositius, un videojoc,… Desenvolupar els temes mitjançant un guió, el disseny o la selecció d’animacions o altres recursos, i la seva adequació al format que presentaran. Per últim, el desenvolupament de la històri, el joc,.. Hi ha molts llenguatges amb els que es pot desenvolupar una app, des d’aquí mencionem Scratch.

El programa Scratch és un programa desenvolupat pel MIT de Massachussets i permet la programació de videojocs amb un llenguatge molt senzill. Scratch és un programa gratuït.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Eduquem per a la competitivitat?

Meghan Vogel, atleta de 17 anys, ajuda a finalitzar la cursa a una competidora.

La societat capitalista fa de la competitivitat un valor positiu, fomentant així l’individualisme en la recerca de l’èxit. Paralel·lament, el nostre sistema educatiu vol educar en el valor universal de la solidaritat, caracteritzada per la cooperació, l’empatia, l’ajuda mútua…

Quins valors caracteritzen el sistema econòmic dominant a la nostra societat? Com es reflecteixen aquests valors en el sistema educatiu? Com s’hi reflecteixen aquestes contradiccions en un centre específic? Se n’identifiquen elements de la programació que contribueixen al sosteniment de valors capitalistes? Es donen contradiccions entre el projecte educatiu i la programació en aquest sentit? A les aules, es potencia la cooperació o predomina la competitivitat?

Es tracta de qüestions molt àmplies de desenvolupar però sobre les que existeix una abundant bibliografia que permeten elaborar un rigurós marc teòric.

Per començar, caldrà plantejar-se a quines fonts d’informació pot tenir accés l’estudiant per concretar l’abast i orientació de la recerca sobre la qüestió, des d’una recerca de caire filosòfic, basada principalment en la cerca documental i reflexió personal, a una recerca educativa que pot basar-se en l’anàlisi de documents del centre (PEC, plans docents, …), l’observació de l’activitat didàctica en un aula, les conductes en espais comunitaris com el pati, el clima predominant en competicions esportives escolars…

A partir del marc teòric, la recerca també pot consistir en un estudi d’opinió dels agents educatius que promouen valors alternatius al sistema capitalista com, per exemple, persones voluntàries en centres d’educació en el lleure.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Ètica diària

Tots som conscients que hi ha actes que el nostre entorn condemna i altres que premia, però que passa quan ens centrem en aquells petits detalls del dia a dia?

Aquest treball de recerca consisteix en fer un estudi sobre l’ètica diària, és a dir, quins són els valors que més es passen per alt en la nostra rutina i quins aquells que més s’aprecien en la vida quotidiana. Es podria fer observant determinades persones durant un període concret de temps.

Quin és el valor que més s’aprecia en el dia a dia? Tenim consciencia de grup i ciutadania? Fem les coses perquè sabem que és correcte o perquè així les sentim?

Es podria realitzar el seguiment de la rutina de tres persones que tinguin el mateix perfil (edat, classe social, etc.) i fer, en base a l’observació, un estudi de la seva conducta. Si s’escau, es podria fer un reportatge i gravar-les en vídeo.

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

La banca ètica

La banca ètica és una opció dins el sistema bancari i financer actual. Encara que molt minoritària, el seu creixement any rere any revela una preocupació i conscienciació per part de la ciutadania en relació als bancs, i concretament, en relació a com es gestionen els diners de milions de persones estalviadores. La banca pot ser ètica? Sí, si es tenen en compte elements com: la transparència, la inversió (no invertir en indústries armamentístiques o en empreses que violen els drets humans, per exemple), l’especulació (no especular amb els diners de les persones estalviadores) o l’evasió fiscal. I, en l’actualitat, ja hi ha banca ètica al nostre país: entitats com Triodos Bank, Fiare, Coop57 o Oiko Credit. La present proposta s’orienta a analitzar la banca ètica, els seus productes, el seu nínxol de mercat,…

* Quines sbanca èticaón les principals característiques de la banca ètica que la diferencien de la banca tradicional? Quines són les propostes de la banca ètica? Hi ha relació entre banca ètica i altermundisme? I amb altres moviments socials com el pacifisme, l’ecologisme…?

* Quina és l’oferta de banca ètica a Catalunya? Quins tipus de productes se n’ofereixen? Quina és la seva rendibilitat? Quin valor afegit s’addueix? Quin grau d’implantació han aconseguit les diferents iniciatives en aquest període? Quina valoració fan els seus impulsors sobre aquest ressò? S’hi troben coincidències i discrepàncies entre les valoracions dels seus impulsors?

* Què es pensa en el teu entorn sobre la banca ètica? Es coneix l’oferta disponible? Es reconeix el seu valor afegit? Quins arguments s’addueixen per no fer-ne ús? Quines dificultats s’hi poden identificar, què en dificulta l’accés?Quines alternatives es podrien plantejar per arribar a un determinat sector de població (per exemple, alumnat del centre, famílies…)?

Després de la identificació de la pregunta que articularà tota la recerca i del procés de documentació i anàlisi bibligràfica es suggereixen dues propostes:

–  La realització d’un diagnòstic del coneixement i valor de la banca ètica. La tècnica que es suggereix és l’enquesta. En aquest punt, és important definir l’univers i la població a la que s’adreçarà l’enquesta. Així mateix, és important la investigació prèvia (derivada de la recerca documental) per poder fer el disseny de les preguntes. Qüestions tècniques que s’han de cuidar són la codificació de les respostes, la implementació de l’enquesta i la posterior introducció i anàlisi de les dades. El treball es pot complementar amb entrevistes amb experts per contrastar els resultats de l’enquesta. D’aquest treball es deriven conclusions i propostes d’acció.

–  Disseny i implementació d’un balanç econòmic de la banca ètica a Catalunya i valoració comparada amb la banca convencional.  Per la realització d’aquest balanç és necessari seleccionar adequadament tant les entitats que formaran part de l’estudi com les variables que després permetran la interpretació i anàlisi del balanç, així com la comparativa de les dades. Es pot accedir a les dades dels bancs tradicionals consultant la pàgina web de la Asociación Española de Banca.  Les dades de les entitats de la banca ètica es poden aconseguir directament a les seves webs o a la web de FETS, en concret a l’apartat Baròmetre. Les conclusions i propostes d’acció resultants del procés d’investigació poden ser comunicades a les entitats del tercer sector que estan investigant sobre la qüestió de la banca ètica.

Alguns recursos per a la recerca:

 

Violència i Cinema

El cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les peViolència i cinemal·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves.  Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes. A partir d’aquí suggerim tres tractaments metodològics que es basen en la selecció de 3 títols representatius del cinema de masses, especialment el nord-americà, que té una capacitat de distribució mundial. Desprès de la realització de la fitxa de la pel·lícula (director, actors, any de realització, temàtica, contingut,…), proposem tres possibilitats:

  •  Analitzar les pel·lícules des de diferents enfocaments: el guió (com s’articula el discurs de la violència, com es justifica la violència), els personatges (com es presentes, què representen, com evolucionen), els valors que es transmeten,…
  • Realitzar una observació guiada a partir de la construcció d’una graella amb tot una sèrie d’indicadors per avaluar la violència. Entre aquests indicadors estarien: temps de durada de les escenes violentes, presència d’armes, tipologia d’armes, grau de realisme de la violència, presència d’escenes de tractament positiu del conflicte (mediació, negociació), nombre d’aparicions de personatges que gestionen positivament el conflicte, ..
  •  Realitzar un anàlisi de contingut a partir del que identificaràs el tipus de llenguatge i paraules que fan servir els personatges, així com el significat que tenen  i allò que descriuen o “amaguen”.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Els valors de l’esport a les notícies televisades

El tractament informatiu del futbol als noticiaris, actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

La secció d’esports dels noticiaris televisius es dedica, sovint de forma exclusiva, a informar sobre l’actualitat del futbol d’elit, principalment masculí. Es tracta d’un esport d’equip que requereix la cooperació i la competició per assolir les seves fites: per exemple, es competeix amb l’altre equip per guanyar cada partit; però, sense la participació de diferents esportistes, en els seus diversos rols (davanter, defensa, porter…) que impliquen diferents capacitats, no es podria arribar a la meta contrària defensant alhora la pròpia.

tv footballObservant els noticiaris de la televisió, com es reflecteixen ambdós vessants? S’enalteixen equitativament la cooperació i la competició? S’anomena principalment l’equip o individus concrets? Quins rols es destaquen prioritàriament? A qui s’atribueixen els mèrits de les victòries? Es detecten posicions “invisibles” al camp, que no són prou esmentades?

La televisió, consumida de forma massiva per la població, forma part del sistema cultural de la nostra societat. Dins els noticiaris, la secció d’esports és una de les de major audiència. Des de la teva recerca, es pot afirmar que les notícies televisades en relació al futbol promouen uns valors socials determinats? El tractament informatiu del futbol als noticiaris actua a favor o en contra dels valors de la cultura de pau?

Una altra possibilitat metodològica consistiria a analitzar íntegrament la secció d’esports, per identificar els valors ètics que s’hi reflecteixen i en quina mesura. Per exemple, es pot observar si:

– es noticien esports individuals o col·lectius
– en els esports individuals, es fa menció de l’equip professional que acompanya l’esportista
– en els esports col·lectius, es converteix un dels membres de l’equip en protagonista de la notícia (el davanter, l’entrenador…) o es centra la notícia en els aspectes de cooperació entre els seus membres.

 

Alguns recursos per a la recerca:
Altres recursos per a la tutoria:

Promoció i publicitat de la banca ètica

La banca ètica és una alternativa a la banca tradicional. Des de fa alguns anys, diversos bancs ètics (com Triodos Bank, FIARE, Oikocredit,..) s’han assentat a Catalunya  i Espanya. Tot i que el creixement de la banca ètica és molt important, el seu pes en relació a la banca tradicional és molt petit. Però les potencialitats de la banca ètica són enormes. La present proposta de recerca s’articula al voltant del disseny d’una estratègia de marketing per a la promoció de la banca ètica en un grup concret de població.

Què se’n sap de la banca ètica en general? Quins elements (valors, principis, resultats, rendibilitats,…) es fan servir a les campanyes de marketing de la banca ètica? Quins mitjans es movilitzen per fer arribar els missatges a la població? Com es valora l’impacte de les campanyes de marketing (informació i difusió) en un context determinat?  Quins principis de la banca ètica coincideixen amb els valors d’un grup concret de la població?   Quines estratègies de marketing es podrien impulsar per captar nous clients per a la banca ètica?

La recerca s’iniciaria amb una investigació documental sobre la implantació de la banca ètica a Catalunya, així com una anàlisi de les campanyes de marketing impulsades per les principals entitats de banca ètica (a qui van dirigides, què ressalten, com ho fan,…). Així mateix, s’ha de concretar i definir el públic objectiu al que anirà dirigida la proposta de campanya de marketing.

A partir d’aquesta investigació la present proposta s’orienta a la realització d’una anàlisi DAFO que, prenent com a objecte d’estudi les campanyes de marketing de diverses entitats de la banca ètica des del punt de vista de les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces, permeti establir les línies estratègiques per a la promoció de la banca ètica en un context determinat (l’escola, el barri, el municipi, la comarca…).

Per la realització de la investigació documental i la construcció del DAFO serà necessari consultar fonts d’informació primària (pàgines web de les entitats de banca ètica, butlletins informatius, consulta bibliogràfica a hemeroteques per identificar mencions o tractament de la banca ètica a revistes especitalitzades i diaris genèrics,…). D’altra banda, també és important realitzar entrevistes amb responsables de les campanyes de marketing o departaments de comunicació de les entitats de banca ètica per orientar l’anàlisi i concretar propostes. Finalment, la recerca culmina amb l’elaboració de propostes d’estratègies de marketing de la banca ètica dirigides a un públic determinat.

Alguns recursos per a la recerca:

 

El masclisme de les dones

violenceLa violència simbòlica al·ludeix a aquelles formes de dominació que es valoren com a ‘naturals’, tant per part del subjecte dominador com per part del subjecte dominat. En moltes ocasions, la violència simbòlica s’associa al concepte de violència suau, perquè aquelles persones que la pateixen no se n’adonen o no en són conscients. Per què? Perquè la violència suau s’aprèn i s’interioritza. I es fa mitjançant l’assimilació d’una visió concreta del món, dels rols socials, de com organitzem cognitivament la informació, de com estructurem els valors i els principis que regeixen la nostra conducta.

La violència simbòlica, respecte a les qüestions de gènere, correspondria a aquells significats sobre la naturalesa d’homes i dones, que es reflecteixen a la societat en desigualtat, alienació i violència física.

Una manifestació extrema d’aquesta forma de violència és l’expressió ‘mi marido me pega lo normal’, títol d’un llibre sobre el maltractament. Però potser altres manifestacions més quotidianes ens passen desapercebudes.

L’islam: pilars comuns, vivències diverses

istanbul-106827_640L’islam és una de les tres religions monoteistes amb més seguidors del món. Un dels trets característics de l’islam és l’existència de cinc pilars o pràctiques obligatòries per als creients: la declaració de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació. Però, en moltes ocasions, aquests elements ens són desconeguts.

La present proposta s’orienta a donar a conèixer els elements que configuren l’islam i la vivència de les persones que practiquen aquesta religió.

Llenguatge de guerra

Llenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

lenguatgeAquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

  • Identificació dels termes eufemístics presents en la informació publicada a la premsa escrita.
  • Recerca sobre l’origen dels principals termes eufemístics presents en la informació periodística.
  • Contrast de coincidències i diferències entre els termes que s’utilitzen per informar de conflictes violents diversos: per exemple, un conflicte “ètnic” a l’Àfrica, un enfrontament civil a l’Amèrica Llatina, la guerra al Pròxim Orient…
  • Comparació del llenguatge utilitzat als mitjans i els comunicats de premsa de les diferents parts implicades (ministeris de defensa, grups armats, mitjans de comunicació dels països en conflicte, etc.).

Caldrà acotar l’objecte d’anàlisi definint els mitjans que s’analitzaran (premsa escrita, audiovisual,…), els esdeveniments, el període, etc., per tal que el volum de dades recollides sigui suficient per a l’anàlisi i abastable en el temps. La recerca pot donar lloc a un diccionari sobre el llenguatge de guerra, útil als diferents moviments pacifistes i antiguerres, que reculli significats i origen de cada terme.

 

Alguns recursos per a la recerca:

 

El microcrèdit com a eina per sortir de la pobresa

Els microcrèdits apareixen a la dècada dels setanta del segle XX com una alternativa al finançament tradicional dels bancs. L’inici dels microcrèdits es localitza geogràficament a Bangladesh i la seva filosofia és senzilla. Facilitar l’accés al crèdit a aquelles persones que volen iniciar un negoci (microempresa) o invertir en l’activitat de subsistència que realitzen però que per manca d’avals, o d’incompliment d’altres condicions, són rebutjades per la banca tradicional. El microcrèdit és un prèstec de diners sense avals, adreçat a persones en situació econòmica precària per tal d’iniciar o millorar una activitat econòmica. Aquest prèstec pretén i permet l’increment del nivell de vida i d’ingressos de les persones i, ha propiciat que milers de famílies sortin de l’espiral de la pobresa. La present proposta vol aprofundir en el coneixement del microcrèdit, el seu ús i els seus resultats.

microcrèdits

Quins són els principis ètics, socials i econòmics en els que es basen els microcrèdits? Quines entitats (bancs, entitats de cooperación, ongs,…) s’han especialitzat en microcrèdits? Quines tipologies de microcrèdits es poden trobar? Els microcrèdits són rentables? Quines són les condicions d’accés als microcrèdits? Què es pot finançar?

Quin és el panorama dels microcrèdit en el teu entorn més proper (la teva ciutat, província,…)? Quines entitats financeres i no financeres estan oferint microcrèdits en el teu entorn? En quines condicions? I a nivell global? Quina avaluació se’n fa dels microcrèdits i el seu impacte econòmic i social?

 

Els microcrèdits també es concedeixen al nostre país. Cada cop més institucions financeres i organitzacions de la societat civil destinen línies d’acció als microcrèdits. Per avaluar les condicions en que es realitzen, les activitats econòmiques a les que es destinen, els canvis que la concessió d’un microcrèdit comporta en les persones es proposen dues metodologies. Ambdues parteixen d’un element comú que és la investigació documental prèvia que contextualitza  el microcrèdit, les entitats que s’hi dediquen i l’avaluació inicial del seu impacte a nivell econòmic i social. Les propostes són les següents:

* Un mapa de les entitats (financeres i no financeres) que gestionen microcrèdits a nivell català. Les línies de microcrèdits de les entitats financeres, especialment de les caixes d’estalvi, són relativament conegudes. Però no ho són tant, altres iniciatives orientades a la concessió de microcrèdits que es desenvolupen a nivell de societat civil: ONGs o comunitats d’autofinançament, també coneguts com a  CAF. La proposta metodològica es centra en la realització d’entrevistes semiestructurades a una selecció de responsables d’entitats financeres i de la societat civil per tal de conèixer el panorama microcreditici català. Aquesta panoràmica inclourà la definició de tipologies d’entitats, de clients (perfil de la persona demandat de microcrèdit), tipologia de l’activitat a emprendre, avaluació de l’impacte social i econòmic del microcrèdit.

* Funcionament d’una CAF i avaluació de la possibilitat d’implantació de CAF a l’entorn més proper. Mitjançant la observació i la realització d’entrevistes, l’estudiant podrà documentar el funcionament d’un tipus d’organització minoritària però en creixement: la comunitat d’autofinançament. Així mateix, mitjançant els relats i vivències de les persones que formen part de les comunitats, l’estudiant pot establir quines són les possibilitats de creació d’una CAF al seu entorn, els requisits necessaris per formar-ne una, els avantatges i desavantatges d’una CAF, …

Alguns recursos per a la recerca:

La pena de mort

presoL’any 2009 el nombre de víctimes de pena de mort va ascendir a 17.118 persones, segons un informe d’Amnistia Internacional; però segueix essent una xifra inexacta, ja que molts països no informen suficientment sobre les execucions.

Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions vinculades al gènere, l’ètnia, l’origen… En alguns països, s’executen menors d’edat, i persones amb discapacitats psíquiques també pateixen aquest tipus de condemna.

Centres de detenció de migrants en tercers països

Per impedir l’accés d’un cert nombre d’immigrants al seu territori, l’estat espanyol manté diversos acords de “cooperació migratòria i readmissió” amb països africans que inclouen, entre d’altres mesures, el manteniment de centres de detenció de migrants en aquells països.

Quins són aquests països? En què consisteixen aquests acords? Què se’n sap sobre aquests centres? Qui ho sap? Què se n’opina sobre aquesta situació?

Aquest tema, tot i que bastant opac, pot abordar-se des de l’àrea de Filosofia fent èmfasi en la incidència d’aquest tipus de mesures en els drets humans i la responsabilitat de l’Estat en la seva vulneració.

L’opinió sobre aquests fets que es pugui recollir entre un sector de població determinat (companys, adults o d’altres) pot orientar la recerca envers el sistema de valors que opera en aquest conflicte.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.


Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer