Posts Tagged ‘Política’

Avaluació i comparació de polítiques migratòries

El CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i el Migration Policy Group (MPG) coordinen l’Índex de polítiques d’integració migrant (MIPEX en les seves sigles en anglès).

El MIPEX mesura polítiques d’integració de persones migrades en tots els estats membres de la Unió Europea, Austràlia, Canadà, Islàndia, Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda, Noruega, Suïssa, Turquia i els Estats Units.

Com són les xarxes de suport ciutadà a les persones refugiades?

Casa nostra, casa vostra és una campanya ciutadana de comunicació que va aconseguir reunir mig milió de persones a Barcelona en la manifestació més gran d’Europa pels drets de les persones refugiades i migrants. L’Open Cultural Center (OCC) és una organització impulsada per voluntaris/es independents que duu a terme programes educatius i culturals en camps de refugiats a Grècia. Ambdues iniciatives sorgeixen de la solidaritat individual, i són força conegudes; però, en l’àmbit del suport ciutadà a les persones refugiades, també hi ha altres persones anònimes, que actuen a títol individual o bé de forma col·lectiva i, fins i tot, creant xarxa. Aquestes persones i xarxes no solen estar documentades; i, en general, no hi ha recerca sobre la seva actuació.

Com millorar les condicions de vida als camps de refugiats?

camp refugiats“Estem dormint a terra. Els llençols estan amarats d’aigua. No hi ha lavabos. La gent s’està posant malalta per aquest motiu”, descrivia a Amnistia Internacional, l’abril del 2016, una de les refugiades al camp de Idomeni. Segons aquesta organització, la majoria de persones allotjades en camps de refugiats es veuen obligades a viure en unes “condicions miserables” per la superpoblació, la manca d’aigua calenta i calefacció, una higiene deficient, una nutrició inadequada, una assistència mèdica insuficient i l’absència de privacitat.

Com estan impactant les mobilitzacions socials en les decisions polítiques sobre la crisi del refugi?

institucions europaEl dret d’asil és un dret humà contingut a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i en el seu Protocol (Nova York, 1967), així com en d’altres tractats internacionals i regionals com la Carta Europea de Drets Fonamentals. Malgrat això, l’actual crisi del refugi respon, entre altres causes, a la manca de política exterior europea, la inacció davant el conflicte sirià i l’enfocament de les actuals polítiques de migració i asil. Com poden rebatre aquesta situació les campanyes informatives, de sensibilització i de pressió política organitzades des de la societat civil?

Qui es beneficia econòmicament de la crisi del refugi?

empreses de seguretatPot ser que algú es beneficiï econòmicament de la crisi humanitària que estan patint les persones refugiades? Segons The Migrants’ Files (un consorci de periodistes, estadistes i desenvolupadors de programari de més de 15 països europeus), “les persones refugiades i migrants gasten més de mil milions d’euros l’any per arribar a Europa, i els països europeus paguen una quantitat similar per mantenir-los fora“. The Migrant’s Files assegura que “unes quantes empreses d’armament i tecnologia han obtingut guanys inesperats” d’aquesta política migratòria europea.

Com es protegeixen els drets humans més fonamentals de les persones refugiades?

camp refugiatsLes condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients. Dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) indiquen que un 12% de les persones refugiades viuen en camps oficials de refugiats; la resta sobreviu a les ciutats o al camp, on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis.

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

contarEls mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer