Posts Tagged ‘Participació ciutadana’

Com pot l’art incentivar la solidaritat amb les persones refugiades?

sensibilitzacioExposicions pictòriques i fotogràfiques solidàries amb les ONG que treballen per a les persones refugiades, funcions teatrals que representen la realitat afrontada pel col·lectiu, música que descriu tant precàries situacions de refugi com discutibles actuacions governamentals,… L’art és una manera de denunciar la crisi del refugi, despertar la consciència, i incentivar la implicació de la societat civil amb la realitat de les persones refugiades. Igualment, l’art és un mitjà amb què aquestes persones poden expressar les experiències i emocions viscudes durant el desplaçament forçós i la integració a la societat d’acollida.

Quina mobilització social ha generat la crisi humanitària del refugi?

refugees welcomeLa creixent arribada de persones refugiades a Europa està evidenciant el drama que suposa per a moltes d’elles accedir al somni europeu. Milers de refugiats han perdut la vida al Mediterrani, i aquells que aconsegueixen arribar a Europa s’enfronten a vulneracions dels drets humans i a la indecisió de la Unió Europea.

En paral·lel a la criticable actuació de la classe política, però, apareixen en les societats civils dels països europeus iniciatives (moltes descoordinades) de suport i ajuda als refugiats.

Mapes que salven vides

mapatonsArreu del món, hi ha indrets oblidats que no apareixen als mapes; en la majoria dels casos, és perquè no tenen prou “interès comercial”. La inexistència cartogràfica fa molt complicat que aquests llocs rebin ajudes o serveis, sobretot en cas d’emergència. Per això, hi ha persones voluntàries que cartografien els indrets oblidats; i, de vegades, ho fan en el context de mapatons (maratons de mapes), en què es passen hores creant el mapa d’una àrea concreta. Per escollir la zona a cartografiar es tenen en compte les necessitats operacionals del moment; per exemple, els casos d’emergència o els indrets on les ONG tenen algun projecte.

Llei de voluntariat, exemple de participació

voluntariadoEl 24 de juliol del 2015 s’ha aprovat una nova Llei de voluntariat i foment de l’associacionisme.

Aquesta norma ha estat modificada substanciosament respecte a la proposta inicial, després que persones expertes, entitats i federacions d’entitats del món associatiu (coordinades per la Xarxa d’Associacionisme de Catalunya (XAC)) expressessin crítiques sobre l’avantprojecte i demanessin l’elaboració d’una llei més sensible a la dinàmica associativa.

La mobilització d’aquest col·lectiu els ha permès incidir en el contingut de la llei a través d’una tramitació parlamentària que ha comptat amb desenes de compareixences. Es tracta, doncs, d’un bon exemple de com la participació ciutadana pot incidir en la política; un exemple que es pot visibilitzar en treballs de recerca de batxillerat.

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

A un click del ciberactivisme?

Anàlisi de les plataformes de peticions

mouseEl ciberactivisme és un fenomen en constant canvi. Si en un moment determinat el ciberactivisme el feien les ONGs a les seves pàgines, des de fa molts pocs anys s’han creat les plataformes de ciberactivisme, en les que es poden “penjar” sol·licituds de peticions. Aquesta proposta s’orienta a investigar què són i com funcionen les plataformes de peticions online

Què és una plataforma de peticions online? Com funcionen iniciatives com Change.org o Avaaz.org? Què diferencia les peticions de les plataformes de les que hi ha a les pàgines de les ONGs? Quina és la política d’acceptació de peticions de les plataformes? Com es gestionen les peticions de ciberacció? Com s’avaluen els resultats de la ciberacció? Hi ha límits a la ciberacció?

Activisme 2.0?

Com sorgeix i es gestiona el ciberactivisme a les ONGs?

ciberactivismeLa irrupció de les noves tecnologies ha canviat el panorama de l’activisme, dotant-lo de major riquesa i complexitat. Internet (i les xarxes socials) i el telèfon mòbil han estat una revolució i han canviat la forma, o com a mínim els canals, tradicionals de l’activisme. Aquesta proposta pretén identificar les formes de ciberactivisme que existeixen i com es gestionen.

El ciberactivisme s’ha incorporat a l’estratègia de comunicació de les ONGs? Hi ha una classificació de modalitats de ciberacció? Les ONGs disposen als espais webs de mecanismes per a que les persones puguin ciberactuar? Com gestionen les ONGs el ciberactivisme?

Urbanisme amb perspectiva de gènere

cityL’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, menys encara, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere. Per això, llencem aquesta proposta de mapeig de la ciutat. Una proposta d’anàlisi del disseny i ús de la ciutat o dels espais en què convivim des d’una perspectiva de gènere. Per gaudir d’una ciutat per a tothom, també per a les dones.

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

La Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… Per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

ilustraciónFins a quin punt les organitzacions internacionals actuals (ONU, Tribunal Penal Internacional,…) han materialitzat els anhels de justícia social, llibertat i pau de la Il·lustració? Són neutrals les institucions internacionals actuals o bé es fonamenten en uns principis bàsicaments occidentals? Tenen realment poder per aconseguir justícia i pau arreu del planeta? Amb quins obstacles topen aquestes institucions a l’hora d’actuar? Seria desitjable atorgar-los plens poders?

La proposta de recerca parteix de l’anàlisi bibliogràfica sobre les arrels de la Il·lustració i els seus principals valors i els canvis socials, econòmics i polítics que va introduir, així com una contextualització de l’aparició i evolució de les organitzacions internacionals, especielment d’aquelles en les que es centrarà la recerca. A partir d’aquesta contextualització la proposta de recerca pretén aprofundir en els valors que inspiren a les organitzacions internacionals identificades així com la coherència entre valors i accions. En el cas de Nacions Unides, tant valors com accions es troben documentats i es poden identificar en resolucions dels diferents organismes, informes dels relators especials, informes de països i entitats no gubernamentals,… L’anàlisi d’aquesta informació així com la realització d’entrevistes a persones expertes en la temàtica ajudarà a l’alumna a composar i situar la prevalència o no dels valors de la Il·lustració en les organitzacions internacionals, així com els elements que afavoreixen i els que dificulten l’aconseguiment dels valors de llibertat, pau, justícia… El treball de recerca també hauria d’incloure unes propostes de l’alumnat per potenciar l’aconseguiment dels principis ètics i morals de la Il·lustració.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

La llei de transparència és una bona llei?

La Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit internacional i nacional de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Quina és la valoració de la llei? A quina informació es podrà accedir? Facilitarà que la ciutadania tingui un millor i més gran accés a la informació? Afectarà a la vida de la ciutadania? Com?

llei transparènciaEl treball parteix d’una recerca bibliogràfica que es veurà complementada per una recerca documental. L’estudiant haurà d’anar a les fonts primàries en la recerca d’informació. Aquestes fonts primàries són:

  •  La pròpia llei. El govern espanyol ha publicitat la informació sobre la llei de transparència a la següent web: http://www.leydetransparencia.gob.es/.
  • La informació sobre el procés parlamentari es pot obtenir mitjançant la consulta a la pàgina web del Congrés dels Diputats i del Senat on apareix tot el camí que fa la llei, les esmenes realitzades, els diaris de les sessions, votacions, etc
  • Les webs dels partits polítics amb representació parlamentària també són una font primària d’informació

S’analitzaran les crítiques i suports rebudes des de la societat civil mitjançant entrevistes a membres de partits polítics i experts.

Les fonts secundàries (articles a blogs especialitzats, articles de diaris generalistes, etc) serviran per identificar més fonts primàries a partir de les quals l’estudiant podrà elaborar la informació i, després analitzar-la i extreure’n conclusions i propostes de millora.

 

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

La més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb les que ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys tracten d’avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

secretL’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la recerca  bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa. Transparència Internacional és una de les organitzacions de la societat civil que està treballant en aquesta línia. Aquesta investigació prèvia ajudarà en la concreció del àmbits que es volen avaluar i les dades que permetran l’avaluació. A partir d’aquí es construeix s’assigna el criteri de transparència i la puntuació que permetrà establir el grau de transparència.

La investigació també es pot orientar a l’aplicació d’una metodologia ja existent, com per exemple la de Transparència Internacional Espanya i aplicar-la a diferents àmbits del teu entorn més proper. Es pot valorar l’aplicació d’altres metodologies.

Tant si es tria una opció com l’altre, a partir de les dades obtingudes es redactarien les conclusions i les propostes de millora

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Foto de família. Les xarxes de poder al municipi, barri, …

El poder és un tema d’investigació històric i sociològic.  L’anàlisi de xarxes permet observar com es vinculen uns individus a altres, i per tant, com es distribueix i es concentra el poder. També permet una reflexió acurada sobre la democràcia i el seu exercici.

Qui és qui? Com s’organitza i estructura el poder en una entitat (barri, municipi, empresa…)? Què uneix a les persones que ostenten el poder (lligams parentius, econòmics, aficions comunes, haber anat al mateix centre educatiu,…)?

Aquesta proposta de treball està especialment indicada per territoris o organitzacions petites, on les relacions entre les persones són més senzilles d’establir.

Per iniciar la recerca s’ha de rlinked-152575_640ealitzar una anàlisi bibliogràfica en la que hi siguin presents els conceptes i teories principals relatives al poder, relacions de poder, estructura de poder, organigrama, organització.s També s’ha d’incloure la història més remarcable de l’entitat en termes d’evolució de la seva estructura, canvis de les relacions de poder,… per tal de contextualitzar la pràctica actual i obtenir-ne conclusions.

Per copsar la relació de poder en una entitat suggerim la utilització d’una metodologia específica que és la de l’anàlisi de les xarxes socials, aquest mètode permet visualitzar les persones i la seva connexió i permet concloure sobre la interrelació entre elles. Per iniciar l’anàlisi de xarxes s’han d’identificar la entitat (escola, govern municipal, empresa, departament,…) i també les persones que la composen. Les persones es poden identificar mitjançant organigrames, la foto d’un esdeveniment social (un casament, un sopar solidari,…), econòmic (inauguració d’una seu empresarial), cultural (entrega d’un guardó),…

A partir d’aquí, l’estudiant haurà de definir una sèrie d’atributs que seran els que estructuraran les relacions entre les diferents persones i la distribució del poder entre elles. S’han de definir els atributs adequadament. D’altra banda, s’aconsella el disseny i realització d’un qüestionari. Aquest qüestionari permetrà evidenciar les relacions entre les  persones identificades. De forma complementària, es poden realitzar entrevistes a persones especialment qualificades que aportin informació de relevància i que difícilment s’hauria pogut obtenir només amb els qüestionaris.

També es pot optar per analitzar les relacions de poder que es deriven de les composicions dels Consells d’Administració de les principals empreses catalanes o espanyoles. El criteri per establir la importància de les empreses pot ser el de facturació i cotització en borsa, per exemple.  I la font d’informació primària es pot trobar a la base de dades Camerdata . Un cop identificades les empreses, la composició del Consell d’Administració hauria de ser pública i trobar-se a la web institucional l. Així doncs es pot construir un mapa de poders a partir de la composició dels Consells d’Administració. Per obtenir més informació sobre les persones i les seves vinculacions personals es pot accedir a pàgines com quienmanda.es, a revistes especialitzades en temes de societat, o a les seccions societat de diaris generalistes (com ABC). Altres fonts complementària poden ser la revista FORBES Espanya on apareixen alguns personatges de l’àmbit econòmic espanyol.

La sistematització de la informació i la construcció de les xarxes es pot fer mitjançant el programa Pajek.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Darwinisme social: competència o cooperació?

Es pot aplicar la teoria de l’evolució de Darwin a les ciències socials? A finals del segle XIX i principis del XX, una part de les discusions científiques van centrar-se en aquesta qüestió. Per una banda, s’entenia que el darwinisme suposava que els que sobrevivien socialment/econòmicament eren els més aptes i, per tant, calia afavorir-los. Per una altra, s’argumentava que allò que havia permès la supervivència de l’espècie era la cooperació i que, per tant, era mitjançant l’associació que la humanitat podia assolir les seves fites més grans.

cooperacióQuins elements del darwinisme social es poden observar en els discursos polítics, empresarials, sindicals,…? Què ens aporta socialment el model competitiu? I què ens aporta el model cooperatiu? Què es prioritza en l’un i en l’altre? Pot existir un model mixte? El progrès (social, econòmic,…) és resultat de la competència o de la cooperació? Quins són els valors que s’associen amb el progrès? Quins valors aporten la cooperació i la competència?

Quins models són dominants a les empreses, a les cooperatives,…? Es potencia la cooperació o la competència en els entorns de treball? Què entenen les empreses, institucions,… per competència? I per cooperació? Quines estratègies i accions es porten a terme per estimular la competència o la cooperació, o ambdues, en un entorn de treball? Quins efectes té el model aplicat sobre la gestió de l’empresa, els seus beneficis i les persones que hi treballen? En quins termes s’avalua la necessitat d’aplicar un model o altre (de competència o de cooperació) de treball?

La present proposta de treball s’inicia amb una recerca bibliogràfica en la que l’alumne treballaria les bases teòriques del darwinisme social a partir de la lectura d’autors com Herbert Spencer (des de la vessant capitalista) i Pierre Kropotkine (des de la vessant anarco-comunista), També s’hauria de treballar sobre el concepte entorn de treball, empresa, cooperativa, …. A partir d’aquí, es proposa l’anàlisi d’entorns de treball en la lògica d’esbrinar quins models (cooperatiu, competitiu, mixte,…) existeixen, es potencien,… Per la realització d’aquest anàlisi es proposa la selecció d’una tipologia àmplia d’espais de treball: empreses dedicades al sector serveis, administració pública, cooperatives de béns i serveis, ONGs,… Un cop seleccionats es realitzarà el contacte amb les persones de recursos humans per fer entrevistes. Les entrevistes, que poden ser semiestructurades, aportaran la informació necessària per la realització de l’anàlisi i l’extracció de conclusions.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer