Posts Tagged ‘Migracions’

Avaluació i comparació de polítiques migratòries

El CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i el Migration Policy Group (MPG) coordinen l’Índex de polítiques d’integració migrant (MIPEX en les seves sigles en anglès).

El MIPEX mesura polítiques d’integració de persones migrades en tots els estats membres de la Unió Europea, Austràlia, Canadà, Islàndia, Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda, Noruega, Suïssa, Turquia i els Estats Units.

Com millorar les condicions de vida als camps de refugiats?

camp refugiats“Estem dormint a terra. Els llençols estan amarats d’aigua. No hi ha lavabos. La gent s’està posant malalta per aquest motiu”, descrivia a Amnistia Internacional, l’abril del 2016, una de les refugiades al camp de Idomeni. Segons aquesta organització, la majoria de persones allotjades en camps de refugiats es veuen obligades a viure en unes “condicions miserables” per la superpoblació, la manca d’aigua calenta i calefacció, una higiene deficient, una nutrició inadequada, una assistència mèdica insuficient i l’absència de privacitat.

Com estan impactant les mobilitzacions socials en les decisions polítiques sobre la crisi del refugi?

institucions europaEl dret d’asil és un dret humà contingut a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i en el seu Protocol (Nova York, 1967), així com en d’altres tractats internacionals i regionals com la Carta Europea de Drets Fonamentals. Malgrat això, l’actual crisi del refugi respon, entre altres causes, a la manca de política exterior europea, la inacció davant el conflicte sirià i l’enfocament de les actuals polítiques de migració i asil. Com poden rebatre aquesta situació les campanyes informatives, de sensibilització i de pressió política organitzades des de la societat civil?

Quina mobilització social ha generat la crisi humanitària del refugi?

refugees welcomeLa creixent arribada de persones refugiades a Europa està evidenciant el drama que suposa per a moltes d’elles accedir al somni europeu. Milers de refugiats han perdut la vida al Mediterrani, i aquells que aconsegueixen arribar a Europa s’enfronten a vulneracions dels drets humans i a la indecisió de la Unió Europea.

En paral·lel a la criticable actuació de la classe política, però, apareixen en les societats civils dels països europeus iniciatives (moltes descoordinades) de suport i ajuda als refugiats.

Quins prejudicis enfronten les persones refugiades?

interculturalitat“Són incíviques”, “són perilloses”, “ens treuen els llocs de feina”, “reben tots els ajuts”, “no paguen impostos”,… Aquests són alguns dels prejudicis i rumors més estesos sobre les persones refugiades i migrants, a què de vegades contribueixen personatges públics o mitjans de comunicació i que, en la majoria dels casos, són producte de la desinformació. Sovint, aquest desco­neixement es transforma en por i es verbalitza a través de falsos estereotips. Els estereotips negatius (o prejudicis) poden donar lloc a conductes discriminatòries que marginen o exclouen determinades persones, i que alguna vegada deriven en hostilitats o, fins i tot, en enfrontaments i agressions.

Qui es beneficia econòmicament de la crisi del refugi?

empreses de seguretatPot ser que algú es beneficiï econòmicament de la crisi humanitària que estan patint les persones refugiades? Segons The Migrants’ Files (un consorci de periodistes, estadistes i desenvolupadors de programari de més de 15 països europeus), “les persones refugiades i migrants gasten més de mil milions d’euros l’any per arribar a Europa, i els països europeus paguen una quantitat similar per mantenir-los fora“. The Migrant’s Files assegura que “unes quantes empreses d’armament i tecnologia han obtingut guanys inesperats” d’aquesta política migratòria europea.

Com es protegeixen els drets humans més fonamentals de les persones refugiades?

camp refugiatsLes condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients. Dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) indiquen que un 12% de les persones refugiades viuen en camps oficials de refugiats; la resta sobreviu a les ciutats o al camp, on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis.

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

Història oral de la immigració

camíLa immigració és un procés personal que té implicacions socials, econòmiques, laborals,…  L’anàlisi d’aquests processos i de les polítiques públiques que se’n deriven així com el trencament dels estereotips que s’associen a la immigració (com a fenomen social i polític) i a la persona immigrant són els temes que articulen aquesta proposta de recerca.

D’aquesta manera, proposem que l’estudiant mitjançant l’ús del suport audiovisual realitzi un documental en què plasmi diferents històries de vida sobre el viatge realitzat per les persones immigrades.

La rehabilitació i reinserció en el cas dels penats estrangers

Es tractaria d’elaborar un dictamen sobre les causes per les quals, en el nostre ordenament jurídic, se substitueix una pena privativa de llibertat (presó) per una mesura de seguretat orientada a reeducar i reinserir al penat. Com afecten aquestes mesures a la població estrangera? Què succeeix amb la situació de permanència en el nostre país d’un estranger que ha estat condemnat per un delicte i està complint condemna? Com afecta a la renovació dels permisos de residència? Què succeeix en cas d’incomplir l’obligació judicial?

Centres de detenció de migrants en tercers països

Per impedir l’accés d’un cert nombre d’immigrants al seu territori, l’estat espanyol manté diversos acords de “cooperació migratòria i readmissió” amb països africans que inclouen, entre d’altres mesures, el manteniment de centres de detenció de migrants en aquells països.

Quins són aquests països? En què consisteixen aquests acords? Què se’n sap sobre aquests centres? Qui ho sap? Què se n’opina sobre aquesta situació?

Aquest tema, tot i que bastant opac, pot abordar-se des de l’àrea de Filosofia fent èmfasi en la incidència d’aquest tipus de mesures en els drets humans i la responsabilitat de l’Estat en la seva vulneració.

L’opinió sobre aquests fets que es pugui recollir entre un sector de població determinat (companys, adults o d’altres) pot orientar la recerca envers el sistema de valors que opera en aquest conflicte.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

 

Drets humans als Centres d’Internament d’Estrangers

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són creats amb una funció cautelar, preventiva, destinats a persones estrangeres irregulars en espera de ser expulsades, que hagin comés alguna falta administrativa. No obstant això, les denúncies per les vulneracions de drets humans que s’hi produeixen són contínues, així com la falta absoluta de transparència del que succeeix al seu interior.

Quina informació tenim sobre les condicions de vida dels interns? Quins són els seus drets? Quines faltes administratives estan donant lloc a l’internament de persones en aquests centres? Què es denuncia d’aquests centres? Què en diu el Govern? Què en diuen els organismes internacionals? Quines mesures alternatives s’hi proposen?

El treball es basarà en la recerca documental, que pot complementar-se amb entrevistes amb els diferents actors implicats. En aquest tipus de treball, és important contrastar el punt de vista de les diferents parts en conflicte i comparar els diferents informes disponibles per tal de realitzar un anàlisi aprofundit de la qüestió.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada per la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer