Posts Tagged ‘Justícia’

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

S’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units és un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, inclús els diferents presidents han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Com justifiquen el governs la guerGuerra Brutara bruta contra el terrorisme? Qui explica què? Com ho expliquen i argumenten? Quins fets es mencionen i com expliquen l’ús de la guerra bruta global als Estats Units? Com s’explica (amb quines paraules i imatges) les conseqüències de la guerra bruta? Es fan servir eufemismes (danys colaterals i no assassinats) o imatges distorsionades?

La recerca s’inicia a una recerca bibliogràfica que emmarqui l’àmbit de treball.  Metodològicament la proposta de treball s’articula al voltant de la investigació documental i un anàlisi del contingut.

Al principi de la investigació documental es trobaran moltes fonts d’informació secundària (que citen o recullen allò dit pels protagonistes) com diaris (The New  York Times, per exemple), agències de notícies,… Això permetrà saber i contextualitzar qui diu les coses, quin és el seu càrrec i responsabilitats i identificar les fonts primàries: conferències de premsa, discursos, declaracions de líders a mitjans, entrevistes, aparicions al Congrès o al Senat dels Estats Units, … A partir de la identificació de les fonts primàries s’inicia l’anàlisi del discurs. Es fan servir les nocions de llibertat, justícia,… ? Qui són “els bons” i “qui els dolents”?, quin tipus de llenguatge es fa servir?  Aquest anàlisi es pot fer en base a l’ús de software específic com NVivo9.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La rehabilitació i reinserció en el cas dels penats estrangers

Es tractaria d’elaborar un dictamen sobre les causes per les quals, en el nostre ordenament jurídic, es substitueix una pena privativa de llibertat (presó) per una mesura de seguretat orientada a reeducar i reinsertar al penat. Com afecten aquestes mesures a la població estrangera? Què succeeix amb la situació de permanença en el nostre país d’un estranger que ha estat condemnat per un delicte i està complent condemna? Com afecta a la renovació dels permissos de residència? Què succeeix en cas d’incomplir l’obligació judicial?

Un dictamen és un informe “que conté una valoració o una opinió (no una descripció) i és emés per un facultatiu o una comissió tècnica amb funcions d’assessorament o consulta”. Es tractaria que l’estudiant o grup d’estudiants actuessin com aquest expert o comitè d’experts per tal de generar un dictàmen sobre com el nostre ordenament jurídic possibilita o dificulta l’objectiu de reinserció en el cas de la població penada estrangera.

L’anàlisi pot centrar-se també en el cas dels menors estrangers, el més específic dels menors estrangers no acompanyats, o bé enfocar-ho a la situació de les dones estrangeres condemnades o alguna qüestió d’actualitat que generi controvèrsia.

Caldrà consultar el codi penal vigent (especialment, els títols III i IV) i d’altra bibliografia disponible, a més de la possibilitat de realitzar entrevistes amb professionals que treballin en aquest àmbit, especialment d’entitats que col·laboren amb Justícia en projectes de reinserció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Règim penitenciari

Règim ordinari, tancat, obert… Què són els graus penitenciaris? Quins són els criteris de classificació d’aquests graus? Quina és l’autoritat competent per restringir la llibertat d’una persona? Quina diferència hi ha entre la pena privativa de llibertat i la pena restrictiva de llibertat? En quins casos s’aplica cadascuna? Quines són les conseqüències d’atorgar un o altre grau?

El treball pot orientar-se a través de la legislació penitenciària del nostre ordenament jurídic. D’altra banda, la informació obtinguda pot utilitzar-se per analitzar algun cas del que es conegui que ha generat polèmica.

També es pot provar de realitzar un reportatge audiovisual que il·lustri la complexitat dels diferents casos, entrevistant advocats o d’altres professionals que en puguin informar.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb dret al Dret, de la Facultat de Dret de la UB.

 

 

Mesures penals alternatives

La societat ha de ser capaç de trobar l’equilibri entre la sanció i la reinserció social. Les mesures penals alternatives a la presó permeten als jutjadors donar una resposta menys costosa que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que es vetlla pels drets de les víctimes. Així, l’internament en un centre penitenciari és substituït per una mesura penal alternativa.

Com es compleix la pena? Quina és la implicació de la societat en el desenvolupament dels processos d’execució de mesures penals alternatives? Com es treballa la finalitat educativa i integradora de la pena? La persona infractora pot conciliar el règim penal amb la seva vida familiar i laboral?

La recerca es pot enfocar de diverses maneres:

  • Comprovant a qui van adreçades aquests tipus de mesures penals alternatives i quin tipus de delictes poden ser pagats amb aquestes mesures.
  • Entrevistant persones condemnades per conèixer si els hi permet la conciliació familiar, laboral i social.
  • Aprofundint en alguns casos (persones, programes…) que il·lustrin com funcionen i si són efectives.

Alguns recursos per iniciar la recerca

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.


Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer