Posts Tagged ‘Interculturalitat’

Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Històries orals per la llengua

Com a conseqüència del canvi climàtic, la globalització i les crisis humanitàries, està previst que, en els propers 80 anys, desapareguin 3.000 llengües.

Davant d’aquesta amenaça, l’ONG Wikitongues, impulsada per voluntaris i voluntàries de tots els continents, ha creat una plataforma on publica històries orals curtes, en vídeo, de cadascuna de les més de 7.000 comunitats lingüístiques. Els vídeos es difonen sota una llicència Creative Commons per facilitar-ne l’ús educatiu lliure i conscienciar sobre el vast conjunt de l’experiència humana.

Plurilingüisme a Internet

“Cada vegada més, la informació i el coneixement es tornen elements clau en la creació de la riquesa, la transformació social i el desenvolupament humà. L’eina principal per transmetre la informació i el coneixement és el llenguatge. D’aquesta manera, la possibilitat d’usar la llengua materna a Internet determina el grau d’interacció que es pugui tenir amb les societats de coneixement emergents”, alerta la UNESCO.

Davant d’aquesta realitat, una recerca de batxillerat podria consistir a analitzar les polítiques lingüístiques d’un país o regió per promoure i facilitar la diversitat lingüística i el plurilingüisme als mitjans de comunicació; específicament, a Internet.

Quins prejudicis enfronten les persones refugiades?

interculturalitat“Són incíviques”, “són perilloses”, “ens treuen els llocs de feina”, “reben tots els ajuts”, “no paguen impostos”,… Aquests són alguns dels prejudicis i rumors més estesos sobre les persones refugiades i migrants, a què de vegades contribueixen personatges públics o mitjans de comunicació i que, en la majoria dels casos, són producte de la desinformació. Sovint, aquest desco­neixement es transforma en por i es verbalitza a través de falsos estereotips. Els estereotips negatius (o prejudicis) poden donar lloc a conductes discriminatòries que marginen o exclouen determinades persones, i que alguna vegada deriven en hostilitats o, fins i tot, en enfrontaments i agressions.

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

Història oral de la immigració

La immigració és un procés personal que té implicacions socials, econòmiques, laborals,…  L’anàlisi d’aquests processos i de les polítiques públiques que se’n deriven així com el trencament dels estereotips que s’associen a la immigració (com a fenomen social i polític) i a la persona immigrant són els temes que articulen aquesta proposta de recerca. D’aquesta manera, proposem que l’estudiant mitjançant l’ús del suport audiovisual realitzi un documental en el que es plasmaran les diferents històries de vida sobre el viatge realitzat per les persones immigrades.
camí
  • Quins estereotips hi ha sobre la immigració i les persones immigrades? Quines són les causes que expliquen la immigració? Per què migren les persones? Som tots/es migrants? Quan i per què es pren la decisió de migrar? Què es planteja una persona quan vol migrar (superació personal, millora de les condicions de vida, millor futur per la seva família,…)? Per què i com es tria el lloc de destinació? Les persones migren soles?
  • Quines expectatives hi ha de la travessia? Quins sentiments i emocions es desperten? Quines pors sorgeixen? Com es recorda la travessia? Hi ha diferents llocs de transició abans d’arribar a la destinació final?
  • Com és l’arribada al lloc de destí? Què sent la persona en arribar al lloc de destinació? És un lloc desconegut? Hi ha persones per rebre’l/a?Hi ha un teixit comunitari al que adreçar-se? Quina és la situació legal de la persona en arribar al lloc de destinació? Quines implicacions té la situació legal de la persona en la seva vida quotidiana? I en la seva vivència emocional? Com és la relació amb les altres persones (de la comunitat, del treball, de l’espai més proper)? Com es viu la distància i el distanciament de la família, els amics, de la terra on s’ha nascut? Hi ha el pensament del retorn? Com seria el retorn ideas (en quines condicions, com,?)?

La realització del treball de recerca s’inicia amb la recerca documental sobre la migració, la definició del concepte, com s’ha tractat i estudiat prèviament, quins són els elements que identifiquen a la persona immigrada,… Posteriorment i basat en la recerca documental, es passaria a la selecció de les persones i realització de les històries de vida. Les històries de vida s’han de gravar i desprès transcriure per al seu posterior anàlisi. La present proposta suggereix que la gravació sigui en format audiovisual i que la recerca sigui un videodocumental que s’hauria d’acompanyar amb un informe escrit que documentés la recerca i justifiqués l’ús del videodocumental.

Les històries de vida, i per tant, l’anàlisi que fonamentarà la recerca,  es pot centrar en diferents aspectes de la immigració:

  • Històries del pas de la frontera.
  • Històries de persones que han sol·licitat asil a Espanya.
  • Històries de joves que han estat reagrupats pels seus familiars.
  • Històries de la immigració des d’una regió determinada (Àfrica subsahariana, el Magreb, Sudamèrica, etc.).

En qualsevol dels temes, caldrà que s’atenguin variables com la legalitat d’aquesta immigració, els sentiments d’aquell moment (inseguretat, il·lusió…), la possible vulneració de drets fonamentals, etc.

Alguns recursos per a la recerca:

 

Diversitat lingüística al meu centre educatiu

Els centres educatius són un reflex de la societat. I la nostra societat és plural. Així doncs, la visualització d’aquesta pluralitat i diversitat és un element important. Una forma de visualització de la diversitat és l’ús i/o coneixement de diferents llengües. I aquesta és la proposta que es presenta: estudi lingüístic dels idiomes que es parlen a l’entorn de l’estudiant.
languages
  • Quines llengües parlen els i les estudiants d’aquest centre educatiu? A quines famílies lingüístiques pertanyen? De quins països són originàries les llengües? L’idioma es parla a tot l’estat o no? Quins són alguns dels trets lingüístics que caracteritzen aquella família de llengües?
  • Quina ha estat la vivència de cada estudiant entorn de la seva llengua materna? Amb qui utilitza cada idioma? Sent que es pot expressar en cada idioma? Hi ha moments en que utilitza més un o altre idioma -a casa, al centre, amb les amistats, quan escriu, …-? En el cas d’idiomes que no són oficials a Catalunya, alguns dels seus trets lingüístics -fonètics, sintàctics…- han facilitat o dificultat l’aprenentatge del català?
  • Com es viu la diversitat lingüística al centre educatiu? Es valora positiva o negativament? Consideren que pot aportar alguna cosa? Poden narrar alguna experiència en què s’hagi fet present aquesta diversitat lingüística? …?

És necessari la delimitació dels termes i conceptes que centraran la recerca, a partir de la realitat del centre i els interessos de l’estudiant. Aquesta serà l’aportació teòrica que es basarà en la recerca documental. A partir d’aquí es proposen tres metodologies:

  • Disseny i implementació d’una macroenquesta sobre els idiomes que es parlen al centre. El resultat de la investigació seria un mapa d’usos de les llengües que es parlen al centre i del pes de les comunitats lingüístiques.
  • Disseny  i implementació d’enquestes o entrevistes en profunditat que abordin en la percepció (coneixement i valoració) de la comunitat educativa (alumnat, professorat, famílies…) sobre aquesta diversitat lingüística o, en altres casos, sobre una determinada llengua no oficial però que és present a la vida del centre (des del caló a l’amazigh, l’urdú…).
  • Disseny i realització d’entrevistes a un determinat grup lingüístic que tindria per objectiu visualitzar les percepcions existents en relació a l’ús de la llengua o la seva percepció com a grup lingüístic “diferent”.

El suport audiovisual en el marc de la investigació dels usos i percepcions de la llengua i grups lingüístics és un element que es pot considerar i formaria part de la metodologia de documentació de la realitat que es vol estudiar.

 Alguns recursos per a la recerca:

 

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer