Posts Tagged ‘Exclusió social’

(Auto)biografies lingüístiques

La Fundació Aurèlia Figueras, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Xarxa Vives d’Universitats convoquen el Premi d’(auto)biografies lingüístiques.

L’autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d’un mateix en relació amb les llengües, ja sigui sobre les formes d’aprenentatge, les llengües de l’entorn, les formes de transmissió familiar… També es pot parlar de les biografies lingüístiques, que descriuen l’experiència lingüística de terceres persones.

Quins prejudicis enfronten les persones refugiades?

interculturalitat“Són incíviques”, “són perilloses”, “ens treuen els llocs de feina”, “reben tots els ajuts”, “no paguen impostos”,… Aquests són alguns dels prejudicis i rumors més estesos sobre les persones refugiades i migrants, a què de vegades contribueixen personatges públics o mitjans de comunicació i que, en la majoria dels casos, són producte de la desinformació. Sovint, aquest desco­neixement es transforma en por i es verbalitza a través de falsos estereotips. Els estereotips negatius (o prejudicis) poden donar lloc a conductes discriminatòries que marginen o exclouen determinades persones, i que alguna vegada deriven en hostilitats o, fins i tot, en enfrontaments i agressions.

L’exclusió als mitjans de comunicació

mitjans comunicacio microfonEls mitjans de comunicació apareixen com els grans generadors d’opinió, capaços de condicionar les nostres opinions sobre temes diversos.

Organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estudien aquesta influència i, entre d’altres, han publicat estudis sobre com la presentació mediàtica de determinats col·lectius contribueix a nodrir estereotips i discriminacions per raó de gènere, edat, cultura,…

Impacte de l’ordenança cívica de Barcelona

L’any 2005 s’aprova l’anomenada Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que entra en vigor l’any 2006. Amb l’objectiu de “fomentar i garantir la convivència ciutadana” a l’espai públic de la ciutat, s’aproven una sèrie de mesures que penalitzen la mendicitat o l’oferta de serveis sexuals, entre d’altres.

Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?

El primer pas de la recerca seria llegir detenidament l’ordenança i extreure’n allò important o que ens crida l’atenció. Per conèixer l’impacte que ha tingut l’ordenança, es pot recórrer a entrevistes i enquestes, principalment a tècnics d’entitats que realitzen treball social als barris més afectats per l’exclusió social.

Es pot aprofundir en la problemàtica o, simplement, donar constància de les situacions ‘injustes’ que s’hi identifiquin, que es poden plasmar en un reportatge.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Qui dorm al carrer?

Qui són? Per què es troben en aquesta situació? On dormen?

Caldrà acudir a estadístiques publicades per disposar d’un perfil general de les persones sense sostre. A partir d’aquí, es pot intentar entrevistar a algunes d’aquestes persones per elaborar-ne la seva història de vida, sigui per escrit, sigui en un reportatge audiovisual.

En aquestes entrevistes, caldrà comptar amb el consentiment de les persones entrevistades per a l’enregistrament i, si s’escau, per a la publicació del relat.

A partir dels relats, pot intentar identificar-se alguns factors estructurals, de la nostra organització social, que han propiciat aquesta situació.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer