Posts Tagged ‘Dret a la informació’

El tractament informatiu dels atemptats

“Totes les cadenes van emetre imatges de víctimes identificables en les primeres reaccions informatives que es van produir arran de l’atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona, el 17 d’agost de 2017”.

És una de les conclusions que es desprenen de l’informe El tractament informatiu dels atemptats a Barcelona i a Cambrils (17 i 18 d’agost de 2017), que va ser aprovat pel Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 15 de setembre.

Quina és la qualitat de la informació que rebem sobre la crisi del refugi?

informacio persones refugiadesDes de l’inici del conflicte armat a Síria, l’any 2011, la violència ha generat una greu crisi humanitària tant a l’interior del país com als països de la regió (principalment, Turquia, Líban i Jordània) i, des de l’any 2014, també a Europa (sobretot, a Grècia i a Itàlia), on han arribat via marítima milers de persones. Aquesta realitat posa sobre la taula de les institucions comunitàries la necessitat de gestionar una crisi humanitària, l’arrel de la qual es pot remuntar a principis de la dècada dels noranta, amb la invasió de l’Iraq i la gestió posterior del conflicte. Però què coneixem, realment, de la crisi del refugi? Quina informació ens arriba sobre les causes i conseqüències d’aquesta situació? És informació de qualitat? S’oculten, deliberadament, dades sobre la qüestió?

Mitjans de comunicació alternatius

alternative-112226_640Els mitjans de comunicació són una important font d’informació. Moltes declaracions, investigacions, informes,… es difonen i es realitzen des dels mitjans de comunicacions. Molts d’aquests mitjans, especialment els que es consideren massius i tradicionals, formen part de grups empresarials amb interessos econòmics i amb tendències ideològiques molt marcades. Però, en els últims anys, l’aparició, desenvolupament i expansió de les noves tecnologies (especialment, d’internet) ha possibilitat el naixement i consolidació de mitjans de comunicació i informació alternatius als tradicionals. L’objectiu d’aquesta proposta és visualitzar els mitjans de comunicació alternatius i la seva fiabilitat.

La llei de transparència és una bona llei?

llei transparènciaLa Llei de transparència és una de les passes que el govern espanyol ha donat per tractar de reduir el descrèdit de les administracions i institucions de l’estat. El descrèdit es basa en els nombrosos casos de corrupció i el secretisme de l’administració.

Quina va ser la proposta inicial de la llei i quines esmenes s’han realitzat? Totes les esmenes s’han inclòs a la llei? Quins temes s’han inclòs i quins no? Quin tractament es dóna als temes? A quins criteris respon la inclusió o no d’esmenes?

Transparència aplicada?

Anàlisi d’una administració, organisme o entitat pública

secretLa més que millorable transparència de moltes administracions públiques és un fet històric i caracteritza a les administracions públiques amb què ens relacionem. Les polítiques i directrius que s’estan aplicant en els últims anys pretenen avançar en la consecució d’una administració més transparent, però, s’està aconseguint? A aquesta proposta suggerim mesurar el grau de transparència d’una administració pública (la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament, l’escola,…)

L’administració pública és transparent? Com es pot mesurar el grau de transparència d’una administració pública? Quins criteris s’han de fer servir per construir un indicador de transparència? En quins àmbits hi ha informació i en quins predomina la manca de dades?

Un cop realitzada la cerca bibliogràfica que permetrà contextualitzar la recerca, s’inicia el disseny i la construcció d’un indicador de la transparència de l’administració pública. Per aquesta raó és important accedir a investigacions i actuacions que estiguin en marxa.

Transparència i dret a la informació

transparènciaLa corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…), la insatisfacció i cansament de la ciutadania o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política.

20.000 o 200.000 persones?

Com quantifiquem a les persones en concentracions, protestes, festivals, partits,…

contarEls mitjans de comunicació reflecteixen les guerres de números quan hi ha manifestacions, protestes, esdeveniments esportius…La diferència entre les xifres és enorme i d’aquí la necessitat de concretar un sistema de quantificació de les persones que participen en determinats esdeveniments. Hi ha tota una indústria de la quantificació de les persones però continuem llegint que, segons les diferents fonts, el nombre de persones assistents a un determinat esdeveniment varia entre 10.000 i 100.000.

La construcció de l’enemic en els mitjans de comunicació

El 2011, l’esclat de les revolucions populars en alguns països del nord de l’Àfrica, conegudes com «la primavera àrab», va saltar a les portades dels principals diaris europeus. El seguiment periodístic continuat de les revoltes va fer que l’opinió pública es familiaritzés amb els dictadors històrics d’aquests països, fins aquell moment més o menys llunyans o exòtics. No obstant això, també abans del 2011 la premsa s’havia fet ressò d’algunes accions protagonitzades per aquests mateixos líders.

La proposta d’aquesta recerca consisteix a fer una comparació o un seguiment del tractament informatiu que la premsa estatal va fer, abans i després de les revoltes, dels líders que finalment van ser enderrocats: Ben Ali (Tunísia), Mubarak (Egipte) i Gaddafi (Líbia).

La Internet censurada

internet censuradaLa revolució en les tecnologies de la informació que permeten un accés a Internet des de gairebé qualsevol lloc en qualsevol moment suposa múltiples reptes. Reptes que s’associen directament amb la democratització i universalització de la informació i el coneixement; amb la participació col·lectiva i individual en la creació del coneixement i en el progrés científic; amb l’accessibilitat dels recursos, la formació i les possibilitats de desenvolupament personal, professional,… que impliquen, etc.

La següent proposta s’orienta a emmarcar com la tecnologia i els avenços tecnològics, especialment en l’àmbit d’Internet, incideixen sobre els drets humans en un context com l’actual, el de la societat de la informació.

Llenguatge de guerra

lenguatgeLlenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

Aquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer