Posts Tagged ‘Cultura de pau’

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

La Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… Per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

ilustraciónFins a quin punt les organitzacions internacionals actuals (ONU, Tribunal Penal Internacional,…) han materialitzat els anhels de justícia social, llibertat i pau de la Il·lustració? Són neutrals les institucions internacionals actuals o bé es fonamenten en uns principis bàsicaments occidentals? Tenen realment poder per aconseguir justícia i pau arreu del planeta? Amb quins obstacles topen aquestes institucions a l’hora d’actuar? Seria desitjable atorgar-los plens poders?

La proposta de recerca parteix de l’anàlisi bibliogràfica sobre les arrels de la Il·lustració i els seus principals valors i els canvis socials, econòmics i polítics que va introduir, així com una contextualització de l’aparició i evolució de les organitzacions internacionals, especielment d’aquelles en les que es centrarà la recerca. A partir d’aquesta contextualització la proposta de recerca pretén aprofundir en els valors que inspiren a les organitzacions internacionals identificades així com la coherència entre valors i accions. En el cas de Nacions Unides, tant valors com accions es troben documentats i es poden identificar en resolucions dels diferents organismes, informes dels relators especials, informes de països i entitats no gubernamentals,… L’anàlisi d’aquesta informació així com la realització d’entrevistes a persones expertes en la temàtica ajudarà a l’alumna a composar i situar la prevalència o no dels valors de la Il·lustració en les organitzacions internacionals, així com els elements que afavoreixen i els que dificulten l’aconseguiment dels valors de llibertat, pau, justícia… El treball de recerca també hauria d’incloure unes propostes de l’alumnat per potenciar l’aconseguiment dels principis ètics i morals de la Il·lustració.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Viure bé, viure sense por

La por ha estat estudiada des de diferents perspectives. Hi ha estudis de la por fets des d’aproximacions psicològiques, filosòfiques, neurofísiques, sociològiques,…

porQuina és la naturalesa de la por? Es tracta d’una emoció útil pel seu valor adaptatiu (com podria dir Darwin)? O, més aviat, d’un dels principals obstacles per arribar a la felicitat (com diria Epicur)? Hi ha relació entre por i poder? La por a la religió, a la llei,… pot fomentar la pau i l’ordre social o més aviat la violència? Quines son les pors de les persones en aquest moment? Com es pot encarar la por?

Quin és el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i difusió del discurs de la por?  Quin és el paper de la por als contes i cançons infantils? Com es fa servir la por en les campanyes publicitàries? I en les campanyes electorals? Com s’instrumentalitza la por? Quines pors es potencien (la por a la solitud, la por a la malaltia, la por al rebuig, la por a la vellesa…)? Quins són els elements simbòlics que es fan servir per produir por? Es pot arribar a obtenir els resultats desitjats sense fer servir la por?

Es proposa la realització d’un estudi de cas. La focalització de la recerca és important perque permetrà delimitar què investiguem i com ho fem.  La investigació bibliogràfica prèvia definirà què és la por, com es conceptualitza, i alguns dels usos de la por en el marc de l’objecte d’estudi triat. Aquesta investigació documental s’ha de complementar amb l’aplicació de metodologies de recerca que permetin l’anàlisi i aprofundiment de la temàtica.  Per a la realització de l’estudi de cas es suggereix l’aplicació de l’anàlisi de contingut o discurs. L’anàlisis de contingut permetrà establir com es conceptualitza la por, les paraules i els significats que es fan servir,…  A partir de l’anàlisi de contingut, l’estudiant podrà construir les seves conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per a la recerca:

 

 

App i ciutadania global

El jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves. Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Leapps aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Identificar un o diversos elements del concepte de ciutadania global que es vulguin desenvolupar mitjançant una aplicació per dispositius, un videojoc,… Desenvolupar els temes mitjançant un guió, el disseny o la selecció d’animacions o altres recursos, i la seva adequació al format que presentaran. Per últim, el desenvolupament de la històri, el joc,.. Hi ha molts llenguatges amb els que es pot desenvolupar una app, des d’aquí mencionem Scratch.

El programa Scratch és un programa desenvolupat pel MIT de Massachussets i permet la programació de videojocs amb un llenguatge molt senzill. Scratch és un programa gratuït.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Còmics per la pau

En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, cada any s’hi instal·len exposicions i tallers de tota mena: dedicats a clàssics de l’humor com Zipi y Zape, cronologia històrica de personatges com Superman o un repàs dels còmics dedicats al Western. Moltes d’aquestes exposicions es dediquen a còmics d’acció amb una quantitat variable de violència.

Existeix prou producció bibliogràfica per muntar una exposició des del punt de vista de la cultura de pau? Com ho faríeu per muntar-la? Quin tipus de còmics serien els més adients? A quins autors i autores exposaríeu?

En primer lloc, caldrà fer una recerca bibliogràfica per establir el significat de la cultura de pau i seleccionar els eixos temàtics de l’exposició. Una vegada identificats els temes i característiques dels còmics que s’hi volen exposar, s’haurà de fer una cerca documental d’aquests tipus de còmics: es pot acudir al catàleg de les biblioteques públiques, a botigues especialitzades o, fins i tot, buscar per internet algun centre de documentació especialitzat, que disposi d’un catàleg en línia.

També es poden estudiar les exposicions que s’han fet en diverses convencions de còmics, relacionar-ho amb la cultura de pau, i observar si alguns temes s’han tocat més que d’altres, mirant de trobar les causes d’aquest tractament desigual i identificant noves exposicions temàtiques. En aquest cas, seria interessant que s’elaborés una investigació comparativa entre diversos països.

Des del batxillerat artístic, la recerca pot dedicar-se al disseny d’una exposició sobre temàtiques de drets humans, adequada per instal·lar-se al Saló del Còmic.

Recursos per iniciar la recerca:

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Els atacs amb drons són crims de guerra? La impunitat de la guerra bruta

La guerra bruta és el conjunt de totes aquelles accions o operacions encobertes que porta a terme el govern d’un estat per lluitar contra el terrorisme o grups insurgents al marge del respecte per la legalitat internacional. La guerra bruta té com a conseqüència tot un seguit de violacions dels drets humans, entre les que destaquen les execucions extrajudicials.

Elsdrone bombing atacs de setembre de 2011 a les Torres Bessones, van suposar l’inici, per part del govern dels Estats Units, d’una sèrie d’accions a escala planetària que es podrien enquadrar en el concepte guerra bruta. Les conseqüències són greus i en destaquen els assassinats també coneguts en l’àmbit jurídic com a execucions extrajudicials que afecten principalment a civils. Totes aquestes pràctiques han estat denunciades per organitzacions de drets humans, periodistes,… Però no s’estan jutjant. Es pot jutjar al govern dels Estats Units per aquests crims?

Com es tracten els atacs amb drons armats en el marc de la legalitat internacional? A quin dret estan sotmeses les accions dels Estats Units, i més concretament els atacs amb drons que provoquen la mort de civils? Al Dret  Humanitari (el que regula les situacions en cas de conflicte armat) o en el Dret Internacional dels Drets Humans? Els atacs amb drons suposen una violació dels drets humans?  Es pot acusar als Estats Units de crims de guerra? Es pot jutjar a Barack Obama per crims de guerra? Quin tipus de tribunal seria competent per jutjar aquest tipus de crims?

La recerca es pot realitzar centrada en un fet concret o per país. En funció de la definició de la recerca es procedirà a la recerca documental per contextualitzar la temàtica(convenis i protocols en matèria de Dret Internacional Humanitari i Dret Internacional dels Drets Humans, definició de termes,…). La recerca continuarà amb la selecció d’informació sobre els fets objecte d’estudi (notícies de diaris, agències de notícies,…), d’informes de diferents organismes, entre ells Nacions Unides i organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistía Internacional, Human Rights Watch,…  L’anàlisi documental s’hauria de complementar amb l’assessorament legal oportú i amb entrevistes amb activistes dels drets humans i experts en dret humanitari i dret internacional dels drets humans. A partir d’aquí, es realitzarà una anàlisi, conclusions i propostes d’acció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

S’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units és un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, inclús els diferents presidents han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Com justifiquen el governs la guerGuerra Brutara bruta contra el terrorisme? Qui explica què? Com ho expliquen i argumenten? Quins fets es mencionen i com expliquen l’ús de la guerra bruta global als Estats Units? Com s’explica (amb quines paraules i imatges) les conseqüències de la guerra bruta? Es fan servir eufemismes (danys colaterals i no assassinats) o imatges distorsionades?

La recerca s’inicia a una recerca bibliogràfica que emmarqui l’àmbit de treball.  Metodològicament la proposta de treball s’articula al voltant de la investigació documental i un anàlisi del contingut.

Al principi de la investigació documental es trobaran moltes fonts d’informació secundària (que citen o recullen allò dit pels protagonistes) com diaris (The New  York Times, per exemple), agències de notícies,… Això permetrà saber i contextualitzar qui diu les coses, quin és el seu càrrec i responsabilitats i identificar les fonts primàries: conferències de premsa, discursos, declaracions de líders a mitjans, entrevistes, aparicions al Congrès o al Senat dels Estats Units, … A partir de la identificació de les fonts primàries s’inicia l’anàlisi del discurs. Es fan servir les nocions de llibertat, justícia,… ? Qui són “els bons” i “qui els dolents”?, quin tipus de llenguatge es fa servir?  Aquest anàlisi es pot fer en base a l’ús de software específic com NVivo9.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Violència i Cinema

El cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les peViolència i cinemal·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves.  Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes. A partir d’aquí suggerim tres tractaments metodològics que es basen en la selecció de 3 títols representatius del cinema de masses, especialment el nord-americà, que té una capacitat de distribució mundial. Desprès de la realització de la fitxa de la pel·lícula (director, actors, any de realització, temàtica, contingut,…), proposem tres possibilitats:

  •  Analitzar les pel·lícules des de diferents enfocaments: el guió (com s’articula el discurs de la violència, com es justifica la violència), els personatges (com es presentes, què representen, com evolucionen), els valors que es transmeten,…
  • Realitzar una observació guiada a partir de la construcció d’una graella amb tot una sèrie d’indicadors per avaluar la violència. Entre aquests indicadors estarien: temps de durada de les escenes violentes, presència d’armes, tipologia d’armes, grau de realisme de la violència, presència d’escenes de tractament positiu del conflicte (mediació, negociació), nombre d’aparicions de personatges que gestionen positivament el conflicte, ..
  •  Realitzar un anàlisi de contingut a partir del que identificaràs el tipus de llenguatge i paraules que fan servir els personatges, així com el significat que tenen  i allò que descriuen o “amaguen”.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Moviments per la pau

El moviment pacifista ocupa poc espai als mitjans de comunicació. La seva presència al carrer pot passar també desapercebuda respecte al ressò mediàtic de les protestes en què la violència es fa present.

Es proposa fer una recerca dels esdeveniments que han ocupat el moviment per la pau durant l’últim any en un municipi en concret o, si es prefereix, a nivell català o estatal.

Símbols de pau

Quins símbols existeixen? Es fan servir arreu del món? A quins altres símbols ha donat lloc la diversitat cultural? Quins símbols s’utilitzen a nivell local? Quin és el seu origen? En quin context foren creats? Què representen? Són utilitzats encara? Són coneguts per la població? Són efectius a l’hora de comunicar l’ideari pacifista?

simbologiapauPer a la recerca, s’hauran d’utilitzar fonts bibliogràfiques, però també fonts d’arxiu, orals, enquestes, etc. Per exemple, a les hemeroteques de diaris de diferents països es poden cercar fotografies relacionades amb esdeveniments clau del moviment pacifista (oposició a la guerra de Vietnam, el referèndum espanyol de l’OTAN al 1986, l’ocupació de l’Iraq, etc.), entrevistar a persones que hagin viscut aquests esdeveniments, etc.

La recerca també es pot enfocar cap a la creació d’un logotip en relació a alguna de les campanyes que estigui impulsant en aquest moment el moviment pacifista local.

 

Alguns recursos per a la recerca:

Proposta elaborada pel Portal Paula, en col·laboració amb la Fundació per la pau.

Llenguatge de guerra

Llenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

lenguatgeAquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

  • Identificació dels termes eufemístics presents en la informació publicada a la premsa escrita.
  • Recerca sobre l’origen dels principals termes eufemístics presents en la informació periodística.
  • Contrast de coincidències i diferències, entre els termes que s’utilitzen per informar de conflictes violents diversos: per exemple, un conflicte “ètnic” a l’Àfrica, un enfrontament civil a l’Amèrica Llatina, la guerra al Pròxim Orient…
  • Comparació del llenguatge utilitzat als mitjans i els comunicats de premsa de les diferents parts implicades (ministeris de defensa, grups armats, mitjans de comunicació dels països en conflicte, etc.).

Caldrà acotar l’objecte d’anàlisi definint els mitjans que s’analitzaran (premsa escrita, audiovisual, …), els esdeveniments, el període, etc., per tal que el volum de dades recollides sigui suficient per a l’anàlisi i abastable en el temps. La recerca pot donar lloc a un diccionari sobre el llenguatge de guerra, útil als diferents moviments pacifistes i antiguerres, que reculli significats i origen de cada terme.

 

Alguns recursos per a la recerca:

 

Música per la pau

Quina ha estat la contribució de la música a la cultura de pau?

Més que com una meta final, cal concebre la pau com una forma de viure, una cultura, dinàmica i canviant, com ho són totes les cultures. Quina ha estat la contribució de la música catalana a aquesta cultura de pau? Quines cançons antimilitaristes i per la pau han composat els i les artistes de Catalunya? Sobre quins temes versen? Quina és la història d’aquestes cançons? En quin context s’han composat? Quina repercussió han tingut? Quines percepcions, sentiments, accions, valors… han promogut?

músicaPer aprofundir en l’anàlisi, convindria delimitar la recerca a un periode concret -històric o bé el propi moment de realització de la recerca- o bé a un territori determinat -una regió cultural, la pròpia comarca o municipi, el país de provinença dels pares de l’estudiant, etc.-, un estil, un moviment artístic, etc.

La recerca pot orientar-se cap a diferents objectius:

  • aprofundir en la noció de cultura de pau;
  • calibrar l’abast de la cultura de pau en un període determinat a partir de la seva presència en la música;
  • dibuixar una evolució històrica de la cultura de pau a través de la seva expressió en la música;
  • identificar convergències i divergències entre la música per la pau d’una regió (Mediterrani, Amèrica Llatina…), d’un moviment artístic, entre estils musicals, etc.

 

Alguns recursos per a la recerca:

 

Proposta elaborada pel Portal Paula en col·laboració amb la Fundació per la Pau.

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Aquests tipus de treball, sobre problemàtiques complexes i desconegudes per l’opinió pública, són idònies per abordar-se en el Batxillerat Artístic, emprant l’anàlisi per elaborar alguna obra que contribueixi a comunicar i difondre la problemàtica: una animació, un còmic, un anunci publicitari, la maqueta d’una instal·lació artística, etc.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada amb la col·laboració de la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer