Posts Tagged ‘Cultura de pau’

L’olimpisme i la construcció de la pau

El moviment olímpic aspira a contribuir a aconseguir un futur de pau per a la humanitat mitjançant els valors educatius de l’esport.

A partir de l’any 1994, el President de l’Assemblea General de les Nacions Unides va començar a fer un solemne crida per a l’observança d’una treva durant els Jocs Olímpics i, des de l’any 2006, també la fa per als Jocs Paralímpics.

L’apel·lació es realitza cada dos anys, just abans de l’inici de qualsevol dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Estiu i d’Hivern.

Biografies il·lustres

Al llarg de la història, hi ha hagut (i hi continua havent) persones individuals, grups i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desarmament, la noviolència, el foment i la construcció de la pau, l’ecologia, el respecte a la diversitat de cultures, la igualtat de gènere… i a tantes altres causes de promoció i defensa dels drets humans i la justícia social.

En aquest sentit, un objectiu de recerca de batxillerat podria ser descriure la biografia d’una d’aquestes persones o entitats il·lustres.

Qui defensa els drets humans?

Defensors Drets HumansEn cada indret on hi ha una vulneració del drets humans (Síria, la República Centreafricana, la Índia…), hi ha gent que es resisteix a aquesta vulneració; i que, per fer-ho, sovint arrisca la vida. Són els defensors i les defensores dels drets humans.

Però, qui defensa aquestes persones? Diverses ONG del teu entorn treballen per contribuir a la lluita d’aquests homes i dones i donar-la a conèixer. Amb aquesta tasca, les entitats acumulen un ampli coneixement i documentació (fotos, vídeos, etc.) sobre la defensa dels drets humans en espais i col·lectius concrets; i, de vegades, organitzen xerrades i trobades a prop teu on conviden alguna de les persones defensores.

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i, per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte…

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Revistes del moviment per la pau

L’Institut Català Internacional per la Pau (2007) ha promogut la digitalització de les revistes més representatives del moviment per la pau a Catalunya. Així, des del seu web es pot accedir al contingut de les següents publicacions:

  • Diari de la pau (Barcelona, 2003-2005)
  • En peu de pau (Barcelona, 1984)
  • En pie de paz (Barcelona, 1986-2001)
  • Mocador (Barcelona, 1987-1996)
  • La pau: diari de la pau (Barcelona, 1991-1992)
  • Pax (Barcelona, 1974-1978)
  • La puça i el general (1979-1980)

Es tracta d’un material molt interessant per a qualsevol recerca sobre el pacifisme a Catalunya.

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

satellites

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina, va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drons”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

ilustraciónLa Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

Viure bé, viure sense por

porLa por ha estat estudiada des de diferents perspectives. Hi ha estudis de la por fets des d’aproximacions psicològiques, filosòfiques, neurofísiques, sociològiques,…

Quina és la naturalesa de la por? Es tracta d’una emoció útil pel seu valor adaptatiu (com podria dir Darwin)? O, més aviat, d’un dels principals obstacles per arribar a la felicitat (com diria Epicur)? Hi ha relació entre por i poder? La por a la religió, a la llei,… pot fomentar la pau i l’ordre social o més aviat la violència? Quines son les pors de les persones en aquest moment? Com es pot encarar la por?

App i ciutadania global

appEl jovent com a desenvolupador d’aplicacions per a la ciutadania global

Les tecnologies inunden el món, i especialment el món dels joves. Cada dia, cada minut, apareixen centenars d’aplicacions per mòbil, jocs d’ordinador,… que són consumits per milers i milers de joves.

Només una petita part d’aquestes aplicacions i jocs tenen una orientació cap a la lògica de la ciutadania global i moltes menys estan pensats i desenvolupats per joves.

Les aplicacions per dispositius mòbils que es descarreguen els/les joves s’orienten a reforçar el concepte de ciutadania global? Puc fer una aplicació divertida i útil per a la difusió del concepte de ciutadania global? Com ho puc fer?

Còmics per la pau

En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, cada any s’hi instal·len exposicions i tallers de tota mena: dedicats a clàssics de l’humor com Zipi y Zape, cronologia històrica de personatges com Superman o un repàs dels còmics dedicats al Western. Moltes d’aquestes exposicions es dediquen a còmics d’acció amb una quantitat variable de violència.

Existeix prou producció bibliogràfica per muntar una exposició des del punt de vista de la cultura de pau? Com ho faríeu per muntar-la? Quin tipus de còmics serien els més adients? A quins autors i autores exposaríeu?

En primer lloc, caldrà fer una recerca bibliogràfica per establir el significat de la cultura de pau i seleccionar els eixos temàtics de l’exposició. Una vegada identificats els temes i característiques dels còmics que s’hi volen exposar, s’haurà de fer una cerca documental d’aquests tipus de còmics: es pot acudir al catàleg de les biblioteques públiques, a botigues especialitzades o, fins i tot, buscar per internet algun centre de documentació especialitzat, que disposi d’un catàleg en línia.

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Violència i Cinema

Violència i cinemaEl cinema de consum de masses està ple de pel·lícules que enalteixen la violència, inclús la violència extrema, i obvien que els conflictes poden gestionar-se en positiu. Els valors i les pautes de conducta que aquest cinema transmet a l’audiència, i especialment, a les generacions de joves són molt qüestionables, i poc estan en la línia de la convivència, la resolució pacífica de controvèrsies o la comunicació entre les parts en conflicte.

Les pel·lícules de consum de masses (blockbusters) contribueixen a crear una cultura de la violència entre la joventuts? A les pel·lícules de consum de masses, hi ha un espai per a la crítica de la violència o altres possibilitats de resoldre el conflicte que no siguin violentes? Aquestes pel·lícules donen peu a un debat ètic sobre la violència o la justifica des del principi com la única manera de resoldre les disputes?

Per començar la recerca és important realitzar una recerca bibliogràfica sobre els mitjans de comunicació (especialment el cinema) i la seva influència en els valors i la cultura dels joves. Aquesta recerca s’hauria de complementar amb la recerca bibliogràfica sobre conflictes i resolució alternativa de conflictes.

Moviments per la pau

El moviment pacifista ocupa poc espai als mitjans de comunicació. La seva presència al carrer pot passar també desapercebuda respecte al ressò mediàtic de les protestes en què la violència es fa present.

Es proposa fer una recerca dels esdeveniments que han ocupat el moviment per la pau durant l’últim any en un municipi en concret o, si es prefereix, a nivell català o estatal.

Símbols de pau

simbologiapauQuins símbols de pau existeixen? Es fan servir arreu? A quins altres símbols ha donat lloc la diversitat cultural? Quins símbols s’utilitzen a nivell local? Quin és el seu origen? En quin context foren creats? Què representen? S’utilitzen encara? Són coneguts? Són efectius a l’hora de comunicar l’ideari pacifista?

Per a la recerca, s’hauran d’utilitzar fonts bibliogràfiques, però també fonts d’arxiu, orals, enquestes, etc. Per exemple, a les hemeroteques de diaris de diferents països es poden cercar fotografies relacionades amb esdeveniments clau del moviment pacifista (oposició a la guerra de Vietnam, el referèndum espanyol de l’OTAN al 1986, l’ocupació de l’Iraq, etc.), entrevistar persones que hagin viscut aquests esdeveniments, etc.

Llenguatge de guerra

lenguatgeLlenguatge de guerra. Eufemismes. Termes que fan més asèptica la violència.

Proposem una anàlisi lingüística sobre els termes que s’utilitzen actualment per narrar les guerres contemporànies.

Aquesta anàlisi pot orientar-se de diferents maneres:

Música per la pau

Quina ha estat la contribució de la música a la cultura de pau?

músicaMés que com una meta final, cal concebre la pau com una forma de viure, una cultura, dinàmica i canviant, com ho són totes les cultures. Quina ha estat la contribució de la música catalana a aquesta cultura de pau? Quines cançons antimilitaristes i per la pau han composat els i les artistes de Catalunya? Sobre quins temes versen? Quina és la història d’aquestes cançons? En quin context s’han composat? Quina repercussió han tingut? Quines percepcions, sentiments, accions, valors… han promogut?

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer