Posts Tagged ‘Convivència’

Quins prejudicis enfronten les persones refugiades?

interculturalitat“Són incíviques”, “són perilloses”, “ens treuen els llocs de feina”, “reben tots els ajuts”, “no paguen impostos”,… Aquests són alguns dels prejudicis i rumors més estesos sobre les persones refugiades i migrants, a què de vegades contribueixen personatges públics o mitjans de comunicació i que, en la majoria dels casos, són producte de la desinformació. Sovint, aquest desco­neixement es transforma en por i es verbalitza a través de falsos estereotips. Els estereotips negatius (o prejudicis) poden donar lloc a conductes discriminatòries que marginen o exclouen determinades persones, i que alguna vegada deriven en hostilitats o, fins i tot, en enfrontaments i agressions.

El paper de les empreses en zones en conflicte

mercenarioLes empreses generen treball i són el motor de l’activitat econòmica. L’activitat empresarial també té un important impacte en el medi ambient i en la societat. Concretament, en la situació dels drets humans de la població sobre la qual, directament o indirecta, es desenvolupa l’activitat empresarial.

El cas més flagrant és el de les empreses militars i de seguretat privades. Aquestes empreses són contractades per organismes internacionals i humanitaris. El seu creixement i l’abast de la seva acció, en especial en països en conflicte, ha fet que se les consideri un actor més en l’àmbit internacional i per tant, que es plantegin temes relacionats amb la gestió ètica de la seva acció, les responsabilitats i deures en l’àmbit dels drets humans i de la pau, el paper que juguen en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans en zones en conflicte,…

Serveix d’alguna cosa?

La mobilització ciutadana i la defensa dels drets

protest-En els últims anys s’està vivint un increment de les protestes i mobilitzacions socials. La gestió de la crisi econòmica, la pèrdua o erosió dels drets, l’empobriment de la població i la corrupció estan en la base del descontentament social. Però, després de multitud de manifestacions i protestes moltes persones pensen: serveix d’alguna cosa? Al nostre país, durant els segles XIX i XX, les vagues i les manifestacions massives van aconseguir introduir en la legislació i en la pràctica (dels governs, les empreses,..) millores significatives. El plantejament de la protesta com a acció de canvi i transformació social i el seu paper al llarg dels anys ens ofereix una panoràmica de com la ciutadania està canviant, adaptant-se.

Quins drets s’han aconseguit mantenir gràcies a la protesta massiva? Com s’ha articulat la mobilització social? Quins elements caracteritzen la mobilització social? Hi ha casos en els que el govern ha hagut de “tornar enrere” gràcies a la mobilització social? Quines millores es van aconseguir gràcies a la mobilització?

Al Poble Sec, fem un cafè?

Fem un cafè? és un espai de trobada mensual per fomentar el coneixement entre els veïns i veïnes del barri, atenent a la diversitat cultural i intergeneracional. L’objectiu principal és promoure la creació de xarxa al barri i les relacions entre persones de diferents nacionalitats. Tot i que la participació s’ha anat enriquint amb les diferents iniciatives engegades al barri, encara trobem col·lectius molt nombrosos del Poble Sec que normalment no hi participen.

Els somnis de la Il·lustració i les institucions internacionals

La Il·lustració es caracteritza per aportar una sèrie de valors relacionats amb la llibertat, la justícia, amb la recerca de l’harmonia i la pau… Per la seva defensa del saber científic i, sobretot, pel predomini de la raó. L’Europa actual i part del món occidental és el resultat d’aquest procés històric, filosòfic, social, cultural,… que es denomina Il·lustració. Aquesta proposta de recerca pretén aprofundir en si els valors de la Il·lustració han arrelat en les institucions internacionals.

ilustraciónFins a quin punt les organitzacions internacionals actuals (ONU, Tribunal Penal Internacional,…) han materialitzat els anhels de justícia social, llibertat i pau de la Il·lustració? Són neutrals les institucions internacionals actuals o bé es fonamenten en uns principis bàsicaments occidentals? Tenen realment poder per aconseguir justícia i pau arreu del planeta? Amb quins obstacles topen aquestes institucions a l’hora d’actuar? Seria desitjable atorgar-los plens poders?

La proposta de recerca parteix de l’anàlisi bibliogràfica sobre les arrels de la Il·lustració i els seus principals valors i els canvis socials, econòmics i polítics que va introduir, així com una contextualització de l’aparició i evolució de les organitzacions internacionals, especielment d’aquelles en les que es centrarà la recerca. A partir d’aquesta contextualització la proposta de recerca pretén aprofundir en els valors que inspiren a les organitzacions internacionals identificades així com la coherència entre valors i accions. En el cas de Nacions Unides, tant valors com accions es troben documentats i es poden identificar en resolucions dels diferents organismes, informes dels relators especials, informes de països i entitats no gubernamentals,… L’anàlisi d’aquesta informació així com la realització d’entrevistes a persones expertes en la temàtica ajudarà a l’alumna a composar i situar la prevalència o no dels valors de la Il·lustració en les organitzacions internacionals, així com els elements que afavoreixen i els que dificulten l’aconseguiment dels valors de llibertat, pau, justícia… El treball de recerca també hauria d’incloure unes propostes de l’alumnat per potenciar l’aconseguiment dels principis ètics i morals de la Il·lustració.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Desobediència civil noviolenta al segle XXI

La desobediència civil noviolenta es defineix com l’acte de no acatar una llei o una norma d’obligat compliment. És un acte il·legal, és públic, és conscient i és no violent. La desobediència civil noviolenta és una forma de protesta i de mobilització col·lectiva que té com a finalitat canviar aquella llei, aquell reglament,… que es creu injust. Gandhi és un dels exponents més coneguts de la desobediència civil. Però, com podem fer desobediència civil?

En un context democràtic,  què justifica la desobediència civil? Davant una llei injusta, quines accions es poden emprendre en la lògica de la desobediència civil? Com incideix la desobediència civil en el funcionament d’un estat democràtic?

La recerca bibliogràfica o infogràfica comença amb el concepte de desobediència civil i amb la seva exemplificació amb casos concrets (el cas de Gandhi a la Índia és un exemple de desobediència civil i pacífica davant la permanència de la colònia anglesa al país asiàtic). Però també hi ha casos més propers a Catalunya i a Espanya, com és el cas dels metges que ignorant la llei continuen atenent a persones immigrades il·legals.

Un cop identificat l’àmbit que es vol treballar, la investigació continuaria la identificació i seguiment d’una campanya de desobediència civil: recollint informació sobre el seu origen, justificació, actuacions, desenvolupament, grau d’assoliment dels objectius,… Aquesta tasca s’hauria de complementar amb la realització d’entrevistes a activistes.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Transparència i dret a la informació

La corrupció i les pràctiques dubtoses al món empresarial, polític, econòmic,… estan a l’ordre del dia. Entre les causes que expliquen l’aprovació de la llei de transparència a Espanya es troben les protestes ciutadanes massives contra determinades polítiques públiques, la denúncia de corrupció a diversos nivells (municipal, autonòmic, estatal,…) la insatisfacció i cansament dels ciutadans o el qüestionament de la utilitat i funcionalitat de la política. També hi ha causes internacionals: el suspens absolut que ha tret Espanya en transparència segons l’estadística del Open Government Partnership. La informació sobre què és fa, com, quant costa, quines decisions s’adopten és encara una assignatura pendent per Espanya. Resoldrà la llei de transparència aquesta situació?

transparència

La llei espanyola per la transparència contribueix a posar fre a la corrupció i als abusos de poder? Quines lleis de transparència existeixen a nivell europeu? Quins temes tracten i com ho fan? Quins temes són comuns a la llei de transparència espanyola i quins no? Quins són els dèficits de la llei espanyola de transparència?

Metodològicament, es suggereix la realització d’una recerca bibliogràfica i la realització d’una anàlisi comparativa de la legislació en matèria de transparència entre països, es suggereix que els països siguin de l’àmbit europeu. Aquesta anàlisi s’hauria de complementar amb un assessorament legal i amb entrevistes a experts en el tema. Aquests experts poden ser membres de partits polítics o d’entitats del tercer sector que han treballat o estan treballant el tema de la transparència.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

L’islam: pilars comuns, vivències diverses

istanbul-106827_640L’islam és una de les tres religions monoteistes amb més seguidors del món. Un dels trets característics de l’islam és l’existència de cinc pilars o pràctiques obligatòries per als creients: la declaració de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació. Però, en moltes ocasions, aquests elements ens són desconeguts.

La present proposta s’orienta a donar a conèixer els elements que configuren l’islam i la vivència de les persones que practiquen aquesta religió.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer