Posts Tagged ‘Conflictes armats’

Qui es beneficia econòmicament de la crisi del refugi?

empreses de seguretatPot ser que algú es beneficiï econòmicament de la crisi humanitària que estan patint les persones refugiades? Segons The Migrants’ Files (un consorci de periodistes, estadistes i desenvolupadors de programari de més de 15 països europeus), “les persones refugiades i migrants gasten més de mil milions d’euros l’any per arribar a Europa, i els països europeus paguen una quantitat similar per mantenir-los fora“. The Migrant’s Files assegura que “unes quantes empreses d’armament i tecnologia han obtingut guanys inesperats” d’aquesta política migratòria europea.

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina,  va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drones”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

satellitesQuines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX (per exemple l’Operació Còndor) i la del segle XXI (la guerra dels drones a Afganistan, Iemen,…)? Quina és la participació dels estats en la guerra bruta? S’ha desenvolupat noves estratègies contraterroristes? Quines característiques tenen? Com impacta l’ús de les noves tecnologies en el nou escenari de guerra? Quin és el paper de les organitzacions internacionals en la defensa dels drets humans? Com es denuncien els casos? Quin és el tractament legal que s’està fent de les víctimes la guerra bruta en el mar de l’operació Còndor? I com s’està fent en el marc de la guerra dels drones?

La recerca documental permetrà definir el terme guerra bruta i els territoris i modalitats de violacions dels drets humans que es porten a terme. A partir d’aquí es configura la investigació documental basada en informes oficials del Departament d’Estat dels Estats Units, la documentació de Nacions Unides i de les diferents comissions de la veritat posades en marxa. D’altra banda, informes com els d’Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres entitats il·lustraran les pràctiques identificades en les accions de la guerra bruta global. Aquesta informació documental s’ha de complementar amb la realització d’entrevistes a diferents especialistes sobre dret internacional humanitari i dret internacional dels drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

El paper de les associacions de Drets Humans envers la Primavera Àrab

Arab Spring map Les revoltes de la Primavera Àrab van estar originades per una sèrie de situacions que posaven de relleu una manca de democràcia i una vulneració de determinats Drets Humans. Amb les manifestacions socials es pretenia un canvi efectiu en les actuacions polítiques i el cessament de les vulneracions de drets dels ciutadans. La Primavera Àrab ha estat realment una revolució? O finalment no s’han assolit avenços en el sistema democràtic? En quins països en concret? Ha millorat la situació dels Drets Humans de la població com a conseqüència de les revoltes? Quins són els drets que es reclamaven? Quins d’aquests s’han fet efectius i quins no? Com han actuat les diferents associacions de Drets Humans durant la Primavera Àrab? Quin és el seu paper un cop acabades les revoltes? Caldria una valoració d’informes de diferents associacions de Drets Humans, una recerca bibliogràfica i entrevistes a experts sobre el tema. El treball pot centrar-se en un país o estudiar varis per fer-ne una comparativa. Les entrevistes poden permetre incorporar la perspectiva de les associacions catalanes que treballaven en projectes de cooperació internacional amb els diferents païssos. Alguns recursos per iniciar la recerca:

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en les que les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

Quins eren els règims polítics i els caps de govern a cadascun dels països abans de les revoltes? Quines han estat les parts en cada conflicte? Quin paper ha tingut l’exèrcit? Es pot trobar uns trets comuns entre aquests països? Quin és el seu règim polític i la seva situació actual? S’hi identifiquen avenços en els sistemes democrátics? Quins? Quins obstacles s’hi troben encara?

Caldrà una recerca bibliogràfica, a hemeroteca i d’allò publicat pels mitjans de comunicació, i una comparació dels anàlisis dels conflictes, així com entrevistes a experts sobre el tema.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

La Primavera Àrab: L’expansió de les revoltes

Amb el nom de Primavera Àrab es coneix al conflicte social consistent en una sèrie de protestes a favor de la democràcia als països àrabs. Va començar a Tunis amb la immolació d’un jove el desembre de 2010, seguida d’altres protestes i moviments a altres països: Argèlia, Sàhara Occidental, Líban, Jordània, Mauritània, Sudan, Oman, Aràbia Saudita, Egipte, Síria, Iemen, Djibouti, Irak, Somàlia, Bahrein, Líbia, Kuwait i el Marroc.

Quin ha estat el procés revolucionari en concret a cadascun dels països? Quins trets comuns s’identifiquen en les diferents revoltes? Es pot trobar algun fil conductor de l’expansió dels conflictes? O els alçaments han estat independents?

Es proposa la recerca, l’estudi i la comparativa de diferents cronologies sobre els fets revolucionaris a alguns dels països on les revoltes han estat més destacades, per exemple Tunis, Egipte, Síria i Líbia.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Operacions militars a l’exterior

Quines són les operacions militars d’Espanya a l’exterior? Què ha motivat aquesta postura per part del govern espanyol? Quines són les alternatives a una operació militar (diplomàcia, política, educació…)? Quin paper juga la presència militar espanyola en el pla internacional?

Drets Humans a Corea del Nord i Corea del Sud

Les relacions entre Corea del Nord y Corea del Sud han empitjorat en els últims anys, en part a causa del programa nuclear nord-coreà. La probable successió del líder Kim Jong II ha afegit un nou factor de preocupació en la zona.

Com es va dividir Corea? Quin paper van jugar els Estats Units i la Xina? Quina és la situació actual del conflicte? Com afecta el conflicte a la població? Com han evolucionat els drets humans a les dues Corees? Quins drets es vulneren actualment a un i altre país?

El treball es pot iniciar amb una primera part històrica sobre el conflicte, que serveixi de marc d’interpretació per als esdeveniments actuals. En un segon bloc, s’analitzaria la situació de la societat coreana en els dos països, des de la perspectiva dels drets humans.

Com a treball de camp, es poden entrevistar persones coreanes que es contactin a través d’entitats o al propi entorn (per exemple, a través de restaurants asiàtics).

Una altra forma d’apropar-se a aquest tema és recórrer a pel·lícules, del segle XX i actuals, que es situïn a Corea per analitzar què ens expliquen del conflicte i com ens mostren a les persones coreanes des de la perspectiva dels drets humans. En el cas de Corea del Sud, també es pot recórrer a reportatges.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

El atacs a Líbia des del Dret Internacional Humanitari

El Dret Internacional Humanitari (DIH) és un conjunt de normes destinades a mitigar els efectes dels conflictes armats, protegint les persones que no participen o que han deixat de participar en les hostilitats i limita l’ús de mitjans i mètodes de guerra. Se’l coneix també com a Dret de la Guerra o el Dret dels conflictes armats.

Proposem realitzar un anàlisi aprofundit del DIH, a partir d’un fet d’actualitat com és el cas dels atacs aeris a Líbia iniciats al març de 2011 per una coalició militar internacional, participada entre d’altres per Espanya.

Dels esdeveniments dels que hem tingut notícia a través dels mitjans, quins són acceptables i quins no des del punt de vista del Dret Internacional Humanitari?

Alguns recursos per iniciar la recerca:

 

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Aquests tipus de treball, sobre problemàtiques complexes i desconegudes per l’opinió pública, són idònies per abordar-se en el Batxillerat Artístic, emprant l’anàlisi per elaborar alguna obra que contribueixi a comunicar i difondre la problemàtica: una animació, un còmic, un anunci publicitari, la maqueta d’una instal·lació artística, etc.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Proposta elaborada amb la col·laboració de la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer