Posts Tagged ‘Conflicte armat’

L’olimpisme i la construcció de la pau

El moviment olímpic aspira a contribuir a aconseguir un futur de pau per a la humanitat mitjançant els valors educatius de l’esport.

A partir de l’any 1994, el President de l’Assemblea General de les Nacions Unides va començar a fer un solemne crida per a l’observança d’una treva durant els Jocs Olímpics i, des de l’any 2006, també la fa per als Jocs Paralímpics.

L’apel·lació es realitza cada dos anys, just abans de l’inici de qualsevol dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Estiu i d’Hivern.

Documentar l’experiència d’una persona refugiada

testimoni persones refugiadesCom comença un conflicte armat? Com va afectant, progressivament, la vida quotidiana dels i les habitants del país on es desenvolupa? Quines són les primeres mesures que adopta la ciutadania afectada pel conflicte? Quan i per què es pren la decisió de marxar del país? Què determina el periple de fugida? Per què es tria un determinat país d’acollida? Com és l’acollida en aquest país?

Una manera de respondre aquestes i altres preguntes sobre el refugi és entrevistar una persona refugiada, que ha viscut de primera mà les causes i conseqüències d’un desplaçament forçós.

Qui es beneficia econòmicament de la crisi del refugi?

empreses de seguretatPot ser que algú es beneficiï econòmicament de la crisi humanitària que estan patint les persones refugiades? Segons The Migrants’ Files (un consorci de periodistes, estadistes i desenvolupadors de programari de més de 15 països europeus), “les persones refugiades i migrants gasten més de mil milions d’euros l’any per arribar a Europa, i els països europeus paguen una quantitat similar per mantenir-los fora“. The Migrant’s Files assegura que “unes quantes empreses d’armament i tecnologia han obtingut guanys inesperats” d’aquesta política migratòria europea.

Quina és la qualitat de la informació que rebem sobre la crisi del refugi?

informacio persones refugiadesDes de l’inici del conflicte armat a Síria, l’any 2011, la violència ha generat una greu crisi humanitària tant a l’interior del país com als països de la regió (principalment, Turquia, Líban i Jordània) i, des de l’any 2014, també a Europa (sobretot, a Grècia i a Itàlia), on han arribat via marítima milers de persones. Aquesta realitat posa sobre la taula de les institucions comunitàries la necessitat de gestionar una crisi humanitària, l’arrel de la qual es pot remuntar a principis de la dècada dels noranta, amb la invasió de l’Iraq i la gestió posterior del conflicte. Però què coneixem, realment, de la crisi del refugi? Quina informació ens arriba sobre les causes i conseqüències d’aquesta situació? És informació de qualitat? S’oculten, deliberadament, dades sobre la qüestió?

Dibuixos d’infants en conflicte

Paty«Paty, muy asustada y sin entender lo que sucedía, respondió “¿Por qué, mamá? ¡Si éste es un lugar hermoso!” Triste y desolada, no tuvo otra opción que empacar sus cosas para partir en cuanto llegase su padre». Així s’explica una de les nenes colombianes autores del llibre Te cuento mi historia. Palabras y dibujos de niños colombianos refugiados en Ecuador, editat per l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Es tracta d’un dels molts reculls de dibuixos d’infants en conflicte que entitats i institucions editen per mostrar els conflictes bèl·lics des del punt de vista de les nenes i els nens que els pateixen.

La guerra bruta global

Quines diferències hi ha entre la guerra bruta del segle XX i la del segle XXI?

satellites

La guerra bruta s’ha convertit en objecte d’estudi i discussió. Si bé els Estats Units no és l’únic estat que la practica sí és el que més notícies en genera, i sobre el que més se’n parla. La lluita contra l’expansió del comunisme, especialment a Amèrica Llatina, va centrar les accions de guerra bruta dels Estats Units durant el segle XX, però els atemptats de les torres bessones de 2001 va implicar la creació d’una nova visió: el camp de batalla global. L’aparició de noves tecnologies, com per exemple els “drons”, ha permès donar un pas més enllà en la guerra bruta global. La proposta que es presenta tracta d’identificar i analitzar les diferències entre la guerra bruta al segle XX i l’anomenada guerra bruta global, que caracteritza aquestes primeres dècades del segle XXI.

El paper de les associacions de Drets Humans envers la Primavera Àrab

Les revoltes de la Primavera Àrab es van originar per una sèrie de situacions que posaven de relleu una manca de democràcia i una vulneració de determinats Drets Humans. Amb les manifestacions socials es pretenia un canvi efectiu en les actuacions polítiques i el cessament de les vulneracions de drets.

La Primavera Àrab ha estat realment una revolució? O finalment no s’han assolit avenços en el sistema democràtic? En quins països en concret? Ha millorat la situació dels Drets Humans de la població com a conseqüència de les revoltes? Quins són els drets que es reclamaven? Quins d’aquests s’han fet efectius i quins no? Com han actuat les diferents associacions de Drets Humans durant la Primavera Àrab? Quin és el seu paper un cop acabades les revoltes?

Causes i característiques de les revolucions àrabs

La revolució àrab va consistir en un seguit de protestes democràtiques en què les manifestacions d’índole social, protagonitzades en gran mesura per manifestants joves i propers a Internet, van estar causades per diferents factors estructurals i demogràfics i règims corruptes i autoritaris.

La Primavera Àrab: L’expansió de les revoltes

Amb el nom de Primavera Àrab es coneix al conflicte social consistent en una sèrie de protestes a favor de la democràcia als països àrabs. Va començar a Tunis amb la immolació d’un jove el desembre de 2010, seguida d’altres protestes i moviments a altres països: Argèlia, Sàhara Occidental, Líban, Jordània, Mauritània, Sudan, Oman, Aràbia Saudita, Egipte, Síria, Iemen, Djibouti, Iraq, Somàlia, Bahrein, Líbia, Kuwait i el Marroc.

Quin ha estat el procés revolucionari en concret a cadascun dels països? Quins trets comuns s’identifiquen en les diferents revoltes? Es pot trobar algun fil conductor de l’expansió dels conflictes? O els alçaments han estat independents?

“El món és un camp de batalla”

Com justifiquen els Estats Units la guerra bruta?

Guerra BrutaS’entén com a guerra bruta aquell conjunt d’accions que fa servir un estat o govern per lluitar contra el que considera com a forces insurgents o terroristes al marge de llei. Els Estats Units són un dels països que porta a terme aquest tipus d’actuacions, també conegudes com a guerra a l’ombra (Shadow war). Els portaveus de govern, fins i tot els diferents presidents, han defensat i justificat la guerra bruta, les operacions encobertes, els assassinats extrajudicials,… Aquesta proposta es dirigeix a identificar el procés de construcció del discurs legitimador de la violència i de la guerra bruta.

Operacions militars a l’exterior

Quines són les operacions militars d’Espanya a l’exterior? Què ha motivat aquesta postura per part del govern espanyol? Quines són les alternatives a una operació militar (diplomàcia, política, educació…)? Quin paper juga la presència militar espanyola en el pla internacional?

Drets Humans a Corea del Nord i Corea del Sud

Les relacions entre Corea del Nord y Corea del Sud han empitjorat en els últims anys, en part a causa del programa nuclear nord-coreà. La probable successió del líder Kim Jong II ha afegit un nou factor de preocupació en la zona.

Com es va dividir Corea? Quin paper van jugar els Estats Units i la Xina? Quina és la situació actual del conflicte? Com afecta el conflicte a la població? Com han evolucionat els drets humans a les dues Corees? Quins drets es vulneren actualment a un i altre país?

El atacs a Líbia des del Dret Internacional Humanitari

El Dret Internacional Humanitari (DIH) és un conjunt de normes destinades a mitigar els efectes dels conflictes armats, protegint les persones que no participen o que han deixat de participar en les hostilitats i limita l’ús de mitjans i mètodes de guerra. Se’l coneix també com a Dret de la Guerra o el Dret dels conflictes armats.

Proposem realitzar un anàlisi aprofundit del DIH, a partir d’un fet d’actualitat com és el cas dels atacs aeris a Líbia iniciats al març de 2011 per una coalició militar internacional, participada entre d’altres per Espanya.

Conflictes armats i dret a l’educació

Denegar a un gran nombre d’infants l’accés a l’escola, a una educació bàsica, genera pobresa, atur i desesperança. En un context de violència armada, es tracta de les condicions propícies per al reclutament d’infants i joves per part de grups armats, i l’augment de la violència.

A través de la recerca bibliogràfica, pot analitzar-se com violències estructurals com la vulneració del dret a l’educació, incideix en el reclutament de menors. A continuació, el treball pot centrar-se en l’estudi d’un cas concret, sobre alguns dels països en els que s’ha trobat menors implicats en els grups armats.

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Foment Recerca Centres Secundària

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer