Posts Tagged ‘Canvi climàtic’

Energies transfrontereres

L’energia que consumim a casa, al centre educatiu, al d’oci o a la feina, pot haver fet un llarg recorregut. En ocasions, de continents sencers. Proposem una recerca que, des de l’anàlisi de la indústria energètica, inclogui la reflexió sobre les repercussions de la tecnologia a la vida de les persones i les societats del Sud i del Nord, per tal que el seu desenvolupament incorpori la perspectiva de sostenibilitat ambiental i corresponsabilitat en el respecte als drets humans.

llumsQuin és l’origen de l’energia que consumim? Quines fonts d’energia s’estan utilitzant? D’aquestes, quines fonts han creuat les fronteres de l’Estat? Quins països han creuat? Quins acords comercials possibiliten el seu transport? Quin ha estat l’impacte socioeconòmic de la seva explotació per a les diferents parts? Quin ha estat l’impacte socioambiental? Quin balanç global podem fer-ne? Quines propostes poden realitzar-se des de l’àmbit tecnològic?

La recerca pot partir d’una primera anàlisi general sobre la qüestió a partir de les dades disponibles als espais webs de les Administracions, les empreses implicades en l’extracció i transport d’aquesta tecnologia, i en estudis previs realitzats per diferents agents socials (ONGs, investigadors, etc.). En una segona part, podria centrar-se en l’anàlisi d’un cas que permeti aprofundir sobre l’impacte socioeconòmic i socioambiental de l’explotació d’un determinat recurs energètic. Aquest cas s’identifica durant la primera part de la recerca, podent tractar-se de l’acord amb un determinat país, el recorregut d’una determinada font d’energia, etc.

Alguns recursos per a la recerca:

A banda de la informació facilitada per les empreses implicades en el transport i subministrament de cada energia,  poden ser útils els següents enllaços:

 

Els desastres naturals són naturals?

Inundacions i ciclons són fenòmens naturals que sovint tenen greus repercussions per als éssers humans. No obstant això, els seu impacte no és homogeni arreu. D’altra banda, només sentim a parlar de molts països quan esdevé un fenomen d’aquest tipus que provoca centenars de morts.

tsunami-67499_150Quines són les repercussions socials d’aquests fenòmens? Aquests desastres són també naturals? Quins són els països afectats per aquests fenòmens? Quins apareixen als mitjans de comunicació? Hi ha països afectats que rebin un tractament informatiu diferent? Hi ha països afectats en els que les repercussions socials siguin menors? Com fan front aquests països a aquests esdeveniments? Les repercussions d’aquests fenòmens, són reflex de la desigualtat mundial? Fins i tot a l’interior d’un mateix país, reflecteixen la desigualtat entre la seva població? Per què? Quins factors determinen que unes persones siguin més afectades que d’altres? Quines mesures es prenen després d’un desastre d’aquest tipus? On s’esmercen els recursos econòmics que arriben al país afectat? Quin és el paper de la societat civil del país afectat? I la societat civil internacional?

Per encetar la recerca, primer caldrà definir els diferents conceptes i fenòmens naturals implicats en la qüestió, així com els instruments de què disposa la comunitat internacional per prevenir-los, identificant les fonts que poden aportar informació sobre aquesta matèria.

A continuació, es pot optar per diferents estratègies de recerca. Una opció seria comparar els riscos naturals i impactes socials a Catalunya amb els que afronta alguna regió equiparable en orografia i clima d’un altre continent. En aquest sentit, es pot fer seguiment d’algun dels ciclons que travessi diferents països d’ambdues ribes de la Mediterrània.

Una altra opció seria fer un seguiment de les notícies sobre desastres ocasionats per fenòmens naturals al món, analitzant el seu impacte en termes de mortalitat, població desplaçada, recuperació econòmica, etc.; també resseguint les notícies prèvies i posteriors al fenomen -caldrà consultar la premsa local-, per tal d’identificar elements diferencials entre països i establir correlacions amb l’impacte social del fenomen.

També es pot optar per realitzar una anàlisi comparativa de casos, seleccionant tres països que hagin patit un mateix fenomen natural amb diferent repercussió social. I realitzant un seguiment a través de les notícies als mitjans de comunicació, als informes de diferents entitats (com Nacions Unides, Amnistia Internacional,…)

Finalment, a més de la informació que es pugui extreure de la premsa local accessible per nternet i els organismes internacionals, seria interessant contactar amb alguna ONG que treballi sobre el terreny que pugui aportar informació testimonial sobre aquests fenòmens, així com recollir les vivències de població immigrada d’aquell país, que sigui propera a l’estudiant.

Alguns recursos per a la recerca:

 

Pol Nord: delimitació del territori i drets indígenes

El desgel al Pol Nord està permetent l’accés a la gran quantitat de recursos naturals d’aquesta regió, fins ara amagats sota el mantell de gel. La seva explotació genera conflicte entre els països àrtics, doncs suposa delimitar fronteres en aquest territori. Alhora, estan en joc els drets dels pobles indígenes que l’habiten.

Quina ha estat l’evolució d’aquest conflicte fins al moment? Quines accions unilaterals han emprès els diferents Estats? Quines multilaterals? Quines contribueixen a una resolució pacífica del conflicte? Quines poden portar a un esclat de la violència? Què motiva la línia d’actuació dels diferents països?

Quins són els drets dels pobles indígenes en el marc d’aquest conflicte? Quins són els seus drets específicament respecte als béns que amaga l’Àrtic sota el seu mantell de gel? Actualment, els diferents països estan tenint en compte aquests drets? Quines accions han prés els pobles indígenes per defensar els seus drets?

  • Primer, caldria elaborar una perspectiva general sobre el conflicte:  quins països hi estan implicats, les posicions de cada país en la qüestió de la delimitació del territori i a quins àmbits afecten aquestes fronteres: canvi climàtic, recursos naturals -gas, petroli i d’altres amagats a l’oceà- i, especialment, drets humans dels habitants d’aquesta regió.
  • És un tema d’actualitat, el conflicte s’està desenvolupant en aquests moments, pel que l’alumne pot realitzar un recull de notícies publicades a la premsa durant la realització de la primera part i elaborar-ne un anàlisi personal sobre aquesta qüestió.
  • També es pot centrar l’anàlisi en la perspectiva d’algunes de les parts en conflicte, sigui algun Estat àrtic (Rússia, Dinamarca, Estats Units, Canadà, Islàndia i Noruega) o bé algun dels pobles indígenes de la regió, redactant l’anàlisi des de la perspectiva d’aquestes parts i comparant les notícies que es publiquen sobre uns mateixos esdeveniments d’actualitat en els diaris de cada país.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

Recerca proposada per Clínica Jurídica en Drets Humans de la Facultat de Dret de la UB..

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer