El masclisme de les dones

La violència simbòlica al·ludeix a aquelles formes de dominació que es valoren com a ‘naturals’, tant per part del subjecte dominador com per part del subjecte dominat. En moltes ocasions, la violència simbòlica s’associa al concepte de violència suau, perque aquelles persones que la pateixen no se n’adonen o no en són conscients. Per què? Perque la violència suau s’aprén i s’interioritza. I es fa mitjançant l’assimilació d’una visió concreta del món, dels rols socials, de com organitzem cognitivament la informació, de com estructurem els valors i els principis que regeixen la nostra conducta.
La violència simbòlica, respecte a les qüestions de gènere, correspondria a aquells significats sobre la naturalesa d’homes i dones, que es reflecteixen a la societat en desigualtat, alienació i violència física. Una manifestació extrema d’aquesta forma de violència és l’expressió ‘mi marido me pega lo normal’, títol d’un llibre sobre el maltractament. Però potser altres manifestacions més quotidianes ens passen desapercebudes. La present proposta es centra en analitzar com es crea i desenvolupa la violència simbòlica.

violence

  • En què consisteix la violència simbòlica ara i aquí en relació a les dones? Quines són les repercussions de la minusvaloració per part de les pròpies dones? Quines discriminacions quotidianes viuen les dones? Quina relació manté la violència simbòlica, amb d’altres tipus de violència, estructural i física?

Per aquesta recerca, proposem dues metodologies:

  •  L’anàlisi de la violència simbòlica, la seva caracterització, els valors i interpretacions que la envolten, la definició de la persona dominada i/o de la persona dominant,… es pot visualitzar a partir de l’anàlisi de discurs/contingut. Es proposa aquesta tècnica d’investigació qualitativa per la capacitat d’estructurar i reestructurar discursos. Per a realitzar-la és necessari que l’estudiant seleccioni acuradament aquells texts o documents sobre els que realitzarà l’anàlisi. Aquests texts poden ser notícies (de diari, televisives,…), comunicats, informes,… i poden provenir de diferents fonts. Si l’anàlisi es centra en la perspectiva de diferents mitjans de comunicació de la premsa escrita sobre el tractament d’una notícia determinada, la font primària seran els propis mitjans de comunicació escrita. Si la investigació es centra en comunicats de diferents entitats o institucions, la font primària seran aquestes organitzacions. La menció o cita d’alguna institució en un article de premsa entraria en com els mitjans de comunicació escrita tracten determinada qüestió. Entre els programes d’anàlisi de continguts més accessibles es troba Nvivo9.
  • L’ús de dues tècniques complementàries: l’entrevista i el grup de discussió. En aquest sentit és molt important identificar acuradament els criteris de selecció de les persones a entrevistar i aquelles que participaran en el grup de discussió. Els criteris estaran en funció de l’enfocament de la investigació. Per exemple, es vol investigar la violència simbòlica a l’escola? Llavors el criteri de selecció s’hauria de focalitzar en aquells “agents” que hi són presents a l’escola: professorat, alumnat, personal de serveis, … Un cop establert el criteri de selecció, es passa el disseny i realització de les entrevistes i el disseny i implementació del grup de discussió. Tant l’entrevista com el grup de discussió s’haurien de gravar i posteriorment transcriure per poder analitzar la informació, i extreure’n conclusions i propostes.

Alguns recursos per a la recerca:

Temes: , , ,

Comentaris

Premi de Recerca per a la Pau

Treballs de recerca publicats

Per idear recerques

En col·laboració amb: Amb el suport de:
Il·lustracions de portada:
AM Ketterer