Es pot fer recerca sobre la relació amb la música d’un determinat règim totalitari o bé analitzar similituds i diferències en la música dels règims totalitaris del segle XX.

Un recurs per iniciar la recerca:

Com es poden vendre samarretes, mitjons i d’altres peces de roba per menys d’un euro? Quins són els costos de producció i distribució? Quin salari reben els treballadors i treballadores dels països productors? Com es relaciona aquest salari amb el cost de la vida en aquells països?

La recerca pot intentar recopilar les dades disponibles sobre aquestes qüestions, analitzant i contrastant els informes publicats per ONGs i organismes internacionals que han denunciat aquesta situació, així com identificant les dades que no estan disponibles i les causes d’aquestes mancances. A més de la consulta de documents, es poden entrevistar persones mobilitzades en la denúncia d’aquesta situació.

Quines alternatives de consum tenim al nostre abast per no participar d’aquesta vulneració dels drets humans? Una altra recerca consistiria en identificar botigues del propi entorn on vestir-se amb roba produïda en condicions laborals dignes. Amb aquesta informació, l’estudiant pot produir una guia de consum que pot presentar-se en un PDF o espai web.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Arriba el fred: claus per abrigar-te amb responsabilitat i consciència, per Aida Sánchez / Canalsolidari.org, 26/10/2011.
• Campanya Roba Neta
• Portal de Economía Solidaria

Un dictamen és un informe “que conté una valoració o una opinió (no una descripció) i és emés per un facultatiu o una comissió tècnica amb funcions d’assessorament o consulta” (font). Es tractaria que l’estudiant o grup d’estudiants actuessin com aquest expert o comitè d’experts per tal de generar un dictàmen sobre com el nostre ordenament jurídic possibilita o dificulta l’objectiu de reinserció en el cas de la població penada estrangera.

L’anàlisi pot centrar-se també en el cas dels menors estrangers, el més específic dels menors estrangers no acompanyats, o bé enfocar-ho a la situació de les dones estrangeres condemnades o alguna qüestió d’actualitat que generi controvèrsia.

Caldrà consultar el codi penal vigent (especialment, els títols III i IV) i d’altra bibliografia disponible, a més de la possibilitat de realitzar entrevistes amb professionals que treballin en aquest àmbit, especialment d’entitats que col·laboren amb Justícia en projectes de reinserció.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Departament de Justícia
• Ministeri de l’Interior
• Institut de Reinserció Social
• Codi Penal. Departament de Justícia, 2008 (PDF).
• Constitució Espanyola (article 25.2).
• Ley de Enjuiciamiento Criminal (PDF).
• Ley Orgánica 15/2003, de 25 de novembre (introdueix reformes en el règim d’execució de sentència).
• Grupo de Estudios de Política Criminal.

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

El treball pot orientar-se a través de la legislació penitenciària del nostre ordenament jurídic. D’altra banda, la informació obtinguda pot utilitzar-se per analitzar algun cas del que es conegui que ha generat polèmica.

També es pot provar de realitzar un reportatge audiovisual que il·lustri la complexitat dels diferents casos, entrevistant advocats o d’altres professionals que en puguin informar.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari
• Derecho procesal penal: El tercer grado, por Luis Carlos Pelluz Robles. En: Noticias Jurídicas.
• Documental Septiembres, de Carles Bosch.

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Quina és la situació dels drets humans a la Xina? Quines millores s’han produït en els últims 20 anys? Quina informació ens arriba?

En relació a aquest tema, poden plantejar-se diversos treballs de recerca:

• Comparar diversos informes anuals en matèria de drets humans, analitzant la informació que proporcionen, cercant similituds i diferències. Aquesta informació pot posar-se en relació amb les observacions realitzades pel Consell de Drets Humans de l’ONU, identificant les àrees a les que aquest organisme ha atès.
• Paral·lelament, es pot fer un seguiment de les notícies en relació a la Xina durant el primer trimestre de realització de la recerca, per comprovar quina informació ens arriba en matèria de drets humans sobre aquest país.
• Comparar notícies sobre Xina en tres moments històrics diferents: un any que correspongui al període la Guerra Freda, un dels anys 90 i un de l’actualitat. En relació als drets humans, quina imatge es transmet d’aquest país en cada moment? Com ha canviat aquesta imatge?

La recerca també pot centrar-se en l’anàlisi d’àrees concretes de vulneració de drets humans: dret del treball, drets de la dona, dret del medi ambient, tortures, etc.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Declaració Universal dels Drets Humans.
• Informe Anual: El estado de los derechos humanos en el mundo. Amnistía Internacional.
• Human Rights Watch
• Consejo de Derechos Humanos de la ONU.
• Casa Asia.
• Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos de Naciones Unidas

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Quines conductes es consideren incíviques en l’ordenança? Quines reflecteixen una problemàtica social? Com es penalitzen aquestes conductes? Quin ha estat l’impacte de l’ordenança en la vida d’aquestes persones?

El primer pas de la recerca seria llegir detenidament l’ordenança i extreure’n allò important o que ens crida l’atenció. Per conèixer l’impacte que ha tingut l’ordenança, es pot recórrer a entrevistes i enquestes, principalment a tècnics d’entitats que realitzen treball social als barris més afectats per l’exclusió social.

Es pot aprofundir en la problemàtica o, simplement, donar constància de les situacions ‘injustes’ que s’hi identifiquin, que es poden plasmar en un reportatge.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Ordenança de convivència ciutadana.
• FAVB: Derogació de l’ordenança de civisme i implementació de mesures comunitàries.
• Síndica de Greuges de Barcelona (nota de premsa del 2/6/2011).

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Com es va dividir Corea? Quin paper van jugar els Estats Units i la Xina? Quina és la situació actual del conflicte? Com afecta el conflicte a la població? Com han evolucionat els drets humans a les dues Corees? Quins drets es vulneren actualment a un i altre país?

El treball es pot iniciar amb una primera part històrica sobre el conflicte, que serveixi de marc d’interpretació per als esdeveniments actuals. En un segon bloc, s’analitzaria la situació de la societat coreana en els dos països, des de la perspectiva dels drets humans.

Com a treball de camp, es poden entrevistar persones coreanes que es contactin a través d’entitats o al propi entorn (per exemple, a través de restaurants asiàtics).

Una altra forma d’apropar-se a aquest tema és recórrer a pel·lícules, del segle XX i actuals, que es situïn a Corea per analitzar què ens expliquen del conflicte i com ens mostren a les persones coreanes des de la perspectiva dels drets humans. En el cas de Corea del Sud, també es pot recórrer a reportatges.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Declaració Universal dels Drets Humans.
• Informe Anual: El estado de los derechos humanos en el mundo. Amnistía Internacional.
• Casa Asia.
• Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos de Naciones Unidas
• Corea del Nord: La gran il·lusió. Reportatge emès pel programa 30 minuts.

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Caldrà acudir a estadístiques publicades per disposar d’un perfil general de les persones sense sostre. A partir d’aquí, es pot intentar entrevistar a algunes d’aquestes persones per elaborar-ne la seva història de vida, sigui per escrit, sigui en un reportatge audiovisual.

En aquestes entrevistes, caldrà comptar amb el consentiment de les persones entrevistades per a l’enregistrament i, si s’escau, per a la publicació del relat.

A partir dels relats, pot intentar identificar-se alguns factors estructurals, de la nostra organització social, que han propiciat aquesta situació.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Fundació Arrels
• Instituto Nacional de Estadística: Encuesta sobre las personas sin hogar
• Federación de Asociaciones de Centros para la Integración y Ayuda de Marginados
• Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar, de Barcelona.
• FEANTSA (federació europea d’organitzacions que treballen amb les persones sense llar)

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Sovint les execucions estan vinculades a motius polítics (eliminació d’adversaris) o a discriminacions vinculades al gènere, l’ètnia, l’origen… En alguns països, s’executen a menors d’edat i a persones amb discapacitats psíquiques pateixen aquest tipus de condemna.

Proposem abordar l’anàlisi de la pena de mort des d’algun d’aquests supòsits, identificant els drets humans que s’hi estan vulnerant.

Altra opció és centrar-se en el moviment mundial per a una moratòria en l’aplicació d’aquesta condemna, resseguint l’evolució -avenços, retrocessos, arguments…- d’aquestes iniciatives.

Finalment, pot realitzar-se una enquesta al propi entorn sobre l’opinió envers la pena de mort per, a partir d’aquí, plantejar alguna intervenció (per exemple, un cicle de cinema i debat) i comprovar, al final del projecte, si ha augmentat el nombre de persones que consideren la pena de mort una vulneració de drets humans.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Amnistía Internacional
• World Coalition Against the Death Penalty
• Grup d’Alumnes pels Drets Humans, Amnistia Internacional

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.

Quins són aquests països? En què consisteixen aquests acords? Què se’n sap sobre aquests centres? Qui ho sap? Què se n’opina sobre aquesta situació?

Aquest tema, tot i que bastant opac, pot abordar-se des de l’àrea de Filosofia fent èmfasi en la incidència d’aquest tipus de mesures en els drets humans i la responsabilitat de l’Estat en la seva vulneració.

L’opinió sobre aquests fets que es pugui recollir entre un sector de població determinat (companys, adults o d’altres) pot orientar la recerca envers el sistema de valors que opera en aquest conflicte.

Alguns recursos per iniciar la recerca:

• Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.
• En las fronteras de Europa: Controles, confinamientos, expulsiones. Informe 2009-2010 editat per Migreurop.
  

Proposta elaborada en col·laboració amb la Clínica Jurídica en Drets Humans, de la Facultat de Dret de la UB.